Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Prossegueix el caminant recorrent l “amena i fèrtil vall “envoltada per” turons denominats dels Sons, Calvari de Aiacor i Serra Grosa ” (Diccionari Madoz-I, pg.488),  ascendint pel calvari situat en un jardí de moreres, xiprers i oliveres, “al costat del camí de Madrid un ermitori consagrat al S [anti] S [i] com. Crist del Calvari, la imatge és molt respectable i venerada dels veïns “(Id.). De la imatge va escriure en el llibre de festes de 1966 Jenaro Sanchis Albentosa: va ser portada en 1734 pel Comte d’Orgaz al seu retorn de Sardenya, venerant a l’oratori privat del palau i posteriorment, a petició dels veïns, a l’església parroquial. Posteriorment va ser traslladada a l’ermita i el 1939, havent estat destruïda la imatge la parròquia va encomanar a Carmelo Vicent Súria la talla actual. Actualment la composició està integrada pel crucificat amb la cara inclinat, dos àngels i el bust de la Dolorosa alçant-se sobre la roca del Gòlgota.
L’ermita va ser construïda en 1774 per D. Cristobal Crespí de Valldaura, Comte d’Orgaz, per tal d’albergar una comunitat de carmelites descalços, iniciant la construcció del monestir. Aquest desig es va truncar a causa a l’ocupació de l’edifici per les tropes napoleòniques. Expulsats els francesos els veïns van recuperar l’ermita, la qual 1967 D. Juan Martínez Caldes, essent rector del lloc, va ser restaurada, allargant els braços del creuer.

Sobre el frontó de la façana es troba l’espadanya amb la campana de 1967 i imatge del Sagrat Cor. L’interior, d’estil dòric, té amb volta de canó de dos trams amb llunetes, cúpula cega i retaule barroc.

Lectura: Joan 10, 40-42