La senda dels lladres. Bandolerisme als voltants de la serra de Mostalla (1806-1839), de Manel Arcos

És una publicació de la Universitat de València, de l’autor d’Oliva, Manel Arcos, i que he llegit fa uns dies. Manel Arcos  és llicenciat en Comunicació Audiovisual per la UV-Estudi General. Va treballar a Ràdio 4 (quins temps!), a RNE a València, a Canal 9 i Ràdio 9. Des de l’any 2000 la seua feina, a més de la investigació del món del bandolerisme, és impartir cursos de català a IVASP. I des de 2007 és corrector de les Proves de la JQCV. 

El llibre ens situana al principi del segle XIX, en un estat borbònic (us sona?), imposat des del Decret de Nova Planta (aquest us deu sonar més encara), i les institucions judicials i militars ja no tenen cap control sobre l’ús d’armes. I és així com naix i s’arrela el bandolerisme sobretot a l’àmbit rural, i més concretament entre el Montdúver i el Montgó. 

Aquest llibre, XV Premi Francesc Ferrer i Pastor d’investigació històrica, reconstrueix els episodis que protagonitzaren uns “aventurers” romàntics que s’ho jugaren tot a cara o creu (açò ja no ens sona gens, oi?)

El llibre duu un pròleg de Manuel Ardit i té aquestes parts:

  • INTRODUCCIÓ
  • CRITERIS DE TRANSCRIPCIÓ I CITACIONS
  • ABREVIATURES
  1. BANDOLERISME EN UNA SOCIETAT DE LLAURADORS I SENYORS
  2. L’iMPACTE DE LA GUERRA DEL FRANCÉS
  3. FERRAN VII, ABSOLUTISTAM POR LA GRACIA DE DIOS
  4. EL CAPGIRAT TRIENNI CONSTITUCIONAL
  5. UNA DÈCADA REACCIONÀRIA
  6. L’INICI DELS TRISTOS DESTINS
  7. i FONTS I BIBLIOGRAFIA 
Us en recomane la seua lectura, us ho passareu bé de veritat.

Afegeix un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *