En aquest enllaç Kyal Tway Sone Tae Nya podem escoltar la cançó interpretada per Htoo Eain Thin. Vaig començar l'any amb aquesta música i vaig escriure que cercaria la traducció, i ja la tinc. Tot aquest temps que he escoltat la cançó, entenia el significat de les paraules, sense saber-ho. La música, la interpretació, expressen exactament el que Htoo Eain Thin volia dir cantant; enyorança, tornar a casa, nit d'estrelles, esperança, lluitar per els teus somnis. Els censors no van poder 'retallar' cap mot. Les paraules són les que són i ens expressen la tristor de la gent a Birmània que viuen lluny dels seus sentiments i de la seva llibertat, en el seu propi país. Cançons com aquesta ajuden a foragitar la por.
Kyal Tway Sone Tae Nya : Una nit plena d'estrelles.
I la nit és plena d'estrelles com els meus somnis La nit plena d'estrelles com les meves esperances de viure I cantaré la cançó amb tota la força del meu cor fins que es trenqui En una nit plena d'estrelles, enyoro casa meva que és tan lluny En una nit plena d'estrelles, sí estem lluny, però ens retrobarem quan passin aquests díes de sofriment Ara em sento sol i trist i encara és fosc quan obro els ulls pel matí Encara que vulgui tornar a casa, segueixo lluitant per tots els meus somnis inacabats Oh, estrelles meves, deixeu-me explicar-vos els meus sentiments i com enyoro el meu amor, els amics, la meva família cada instant del dia La nit plena d'estrelles, sí ens retrobarem La nit plena d'estrelles és un goig, una meravella Esperaré el dia que pugui tornar a casa ple d'esperança i alegria caminant pel carrer a posta de sol.
Fotografía: Nit d'estrelles
Encara hi han més de 1.000 presoners polítics que esperen ser lliures.
Un altre dels canvis a Birmània: Increïble ! Un Festival de Cinema Lliure a Rangoon durant la setmana 31.12.11 al 5.01.12. Presideix el Festival Daw Aung San Suu Kyi i l'organitzador és el gran actor, escriptor i artista Zarganar, lliure de la presó tot just fa dos mesos. S'hi han presentat 54 pel.lícules, documentals i curtmetratges. Totes rodades i fetes dins el país, per artistes birmans i amb els pocs mitjans que tenen. Documentals i curtmetratges on es pot veure el sentit de l'humor, la ironía, la denúncia, del sistema politic que pateixen des de fa més de 62 anys i per primera vegada sense el comité de censors !
Han escollit un nom excel.lent per aquest Festival: Festival de Cinema i Art Lliures. Les pel.lícules guanyadores ja es poden veure lliurement per You Tube, sense censura. Veure una pel.lícula de 40 minuts - Ban that scene -, millor comédia - on ironitzen com el comité de censura miren les pel.lícules i '' talla per ací, talla per allà, això no pot ser, què diran de nosaltres els forasters, ací no hi ha corrupció '' i sobtadament entren uns cistells plens de menges i regals, que aquest comité accepta amb molt de gust, és un canvi difícil de creure tot just fa uns mesos. El Festival ha estat un èxit. La gent es fregava els ulls. Uuf! Han vist un reguitzell de curtmetratges, documentals, pel.lícules, en un cinema de Rangoon, sense haver d'invertar-se cap enginy per entrar a internet i veure-les a casa, d'amagat.
Jo he escollit el curtmetratge guanyador: --Click in Fear-- , http://youtu.be/rPpBKhhhVGs per mostrar la qualitat dels treballs, i a més, recordar que encara hi han presoners polítics, com el monjo jove que es manifesta amb el bol d'almoina cap avall i que el reporter gràfic Law Eh Soe va fotografiar. Aquesta fotografia va ser una icona de la gran manifestació, una ofensa molt greu per el Govern. Un novici que rebutja les almoïnes del govern ! Law Eh Soe, avui exiliat, ens comenta, que la llibertat encara no és una realitat en el seu país. No sap encara on és el monjo de la fotografia.
També trobo que l'editor, director, càmera de Democratic Voice of Burma (DVB) Sai Kyaw Khaing ha fet una molt bona feina i finalment el narrador, en Pascal Khoo Thwe, Llicenciat en Literatura Anglesa per l'Universitat de Cambridge, és tot un prestigi. Vaig escriure un apunt -Birmània-Danmark- on feia esment del llibre escrit per en Pascal Khoo Thwe - From the land of the ghosts - i que tant em va ensenyar per comprendre millor el seu país.
Aquests canvis en la vida diària són positius, sens dubte, però no han arribat al poble, als treballadors, als presoners, a les ètnies que són foragitades dels seus pobles. Continúa el meu escepticisme, encara que va minvant, poc a poc, amb el tempo del sudest asiàtic. El partit democràtic NLD ha estat admès per concórrer novament en futures eleccions i les primeres, parcials, seràn durant la primera setmana del mes d'abril, i Daw Aung San Suu Kyi s'hi podrà presentar. Ella ha manifestat que creu en el President, el militar reconvertit en civil, Thein Sein, però desconeix el pensament dels alts càrrecs militars que dominen un exèrcit de més de 400.000 soldats. Una situació, que hem fa pensar amb Nelson Mandela i Frederik DeClerk.
Fotografia: Manifestació setembre 2007. Novici. Fotògraf: Law Eh Soe.
Htoo Eain Thin és un dels millors músics a Birmània. Les seves cançons m'acompanyen sovint a casa. Va morir l'any 2004 en circumstàncies encara no aclarides. Aquesta cançó és plena de vida, de música, d'emocions. Amb l'ajut del meu amic en K. estic traduïnt la lletra. Val a dir que la Junta Militar del país aplica una censura ferotge, i les lletres de les cançons són tendres, emotives, la mare, l'amor, la tendresa, els paisatges, res que pugui destorbar la 'convivència', segons els censors. El mes passat, l'any passat, Daw Aung San Suu Kyi va rebre a casa seva més de 60 artistes, músics, directors de cinema, escriptors, poetes. La fotografia que he deixat en l'arxiu n'es la prova. Un canvi molt gran, molt, en la vida dels birmans. Mai hagués pensat que tots aquests artistes poguéssin ser amb ella i a casa seva i la fotografia publicada en tots els diaris.
Aquell encontre s'ha convertit en un gran concert multitudinari que es celebrarà a Yangon aquest mes de gener on actuaran els millors grups de música i cantants del país. Bandes famoses, com Emperor i el seu cantant Zaw Win Thint, Metal Zone, Heaven Born, Lazy Club, desconegudes en el nostre món occidental. La recaptació per als infants de les ètnies Kachin i Karen, majoritàriament, que malviuen en camps de refugiats i prop de les fronteres on pateixen atacs indiscriminats de l'exèrcit del seu propi país.
Daw Aung San Suu Kyi presentarà el concert i s'espera una assistència massiva. Un altre dels canvis que viuen a Birmània. Un concert multitudinari organitzat per la NLD, el partit polític opositor als militars.
Htoo Eain Thin hauria volgut ser-hi. El poble no podrà escoltar la seva música, però estic segura que algún dels grups de rock i cantants li retran un homenatge i cantaran alguna de les seves cançons.
Fotografia: Amarapura - Pont U Bein. El sol marxa, l'any 2011 i tornarà a sortir l'any 2012.
És un d'aquells díes grisos, de malestar, tristots. Va ser ahir dissabte, tres de desembre. I tot d'una fent allò que se'n diu 'zapping' a la televisió, aterro a BTV i ... sorpresa ! Emeten la pel.lícula French Can Can de Jean Renoir (1955). El color gris va canviar per encanteri en color vermell, el malestar en bones sintoníes i la tristor en emocions i rialles.
Jean Gabin, Françoise Arnoul, Maria Felix, un cameo de na Edith Pîaf i Patachou ! I un final apoteòsic, increïble. Més de 6 minuts d'un frenètic can-can. Jean Renoir va retre un bellíssim homenatge al seu pare pintor.
I recordo dues paraules apreses: Esbatanar: Obrir de bat a bat. La pel.lícula de'n Jean Renoir va obrir de bat a bat totes les meves emocions i finestres tancades.
I una altra paraula, llegida en un comentari del video : Epoustouflant. Una paraula en llengua francesa que descriu exactament aquests minuts bojos del final de la pel.lícula.
Us recomano de fer un 'click' en aquest video ........
FREEDOM TO CREATE és una organització amb una finalitat molt concreta: Premiar els candidats escollits per diferents països del món en les diferents branques de l'art i la creativitat. Escriptors, musics, poetes, pintors, intelectuals, arquitectes, metges, periodistes, fotògrafs ... empresonats o no. Els nominats no tenen, en cap cas, la llibertat en els seus països per crear, per expressar-se. Els tapen la boca i la vista, els lliguen les mans i els peus. Són perseguits, jutjats i empresonats. El seu delicte: crear art dins el seu petit món lliure que intenta conviure en un país on les llibertats no existeixen.
Enguany el músic Win Maw, de Birmània, ha estat el premiat, com artista empresonat. El primer que va guanyar el premi va ser també un birmà, Zarganar, escriptor, actor, i que precisament va tornar a ser lliure no fa encara dos mesos. Win Maw va ser jutjat l'any 2008 i sentenciat a 17 anys de presó. El seu delicte: En un escorcoll a casa seva van trobar gravacions per la DVB ( Democratic Voice of Burma) i va ser denunciat d'acord amb la llei d'immigració i delictes tecnològics. Aquests 'delictes tecnològics' es refereixen a videos, fotografíes, internet, etc. etc. que són enviats clandestinament fora del país.
Paga la pena visitar la web de Freedom to Create. Fundada l'any 2006 per el senyor Richard Chandler, nat a Nova Zelanda i avui ciutadà de Singapore.
També podeu veure un video de les paraules de Daw Aung San Suu Kyi adreçades a l'audiència el dia del lliurament del premi a Win Maw. Aquest és un petit resum:
Agraeixo aquest premi i estic contenta, però també preocupada i trista, perque en Win Maw és encara a la presó. Cal ajudar els artistes que tenen aquesta capacitat de crear més bellesa en el nostre món i fer-nos veure aspectes de la nostra vida que sense la seva creativitat ni tan sols ho sabríem. Jutjar-los i empresonar-los per les seves idees i consciència és convertir la nostra terra més petita, més rància, més tancada. Per això agraïm a tots els artistes la seva creativitat, les seves idees, el voler oferir bellesa. Ells i elles transformen el nostre món més habitable i i ens fan sentir més feliços. Heu premiat a un músic. La música és molt important en les nostres vides. Ens despertem cada dia escoltant uns sons, que no és música, però que es poden convertir en acords per l'inspiració i creativitat dels artistes.
Novament el blues i en Slim Harpo. La cançó 'Shake your hips' (Fes moure els melucs).
En un altre apunt del blues ja vaig esmentar que són molts els cantants que han versionat les seves cançons i també que han estat influenciats per la seva manera d'interpretar el blues. Els Rolling Stones canten una versió de 'Shake your hips', per exemple.
Sí en escoltar el ritme, la musicalitat de la cançó, comences a moure els melucs ... No tots els blues ens parlen d'amors perduts, de melangies. Moltíssimes cançons tenen un ritme extraordinari.
Aquest mes d'agost i setembre els germans Mas ( Mas & Mas ) han programat concerts de blues força interessants per tota la ciutat. I recordeu que al mític Jamboree de la Plaça Reial, tots els diumenges podem escoltar a la 'nostra' cantant de blues per excel.lència: Big Mama !
Sí, definitivament, el mes d'agost és perfecte per escoltar música.
Fotografia: Dancing blues.
El video m'ha agradat. És una bona edició.
No et rendeixis, diu la noia. Els amics i la gent que t'estima són a prop teu. Ells són els que et donen força per mirar endavant, persistir i no baixar els braços.
És una altra cançó sol.licitada per una fuflunera que mai s'ha rendit.
De l'album - SO - any 1986.
Peter Gabriel (13.02.1950) - Chobham, Surrey, UK.
Kate Bush (30.07.1958) - Bexleyheath, Kent, UK.
Un duet irrepetible.
Dedicada a na M., sol.icitada per ella mateixa, però amb la complicitat de'n D. i na R.
Fotografía: Somriure en un carrer Major d'un poblet del Montseny.
Diuen que és la última llegenda del blues. Potser sí. Sonny Boy Williamson, harmonicista, cantant, compositor, va nèixer en una plantació, Sara Jones, a Tallahatchie County, Mississipi. No es posen d'acord en l'any del seu naixement, 1899? 1912?, 1908? Va morir un 25 de maig de 1965. La seva música, les seves cançons són en el repertori de grans músics com Van Morrison, B.B. King, Dr Feelgood, The Who, Aerosmith, Led Zeppelin, Rolling Stones.
Aquest és el video que he trobat 'Nine below zero' un blues autèntic, emocionant, i evidentment per escoltar aquests díes de molta xafogor d'un mes d'agost i un gin tonic per anar saborejant poc a poc aquesta música. Sonny ets un mestre, ets gran. Vas ser capaç de treure els sons més meravellosos d'un instrument tan petit com la harmònica. Un blues sense el sò d'un harmonicista no és un blues.
Una versió diferent; cantants diversos; la mateixa cançó; un anunci de la BBC; però la cançó hi és; un bon tema i a més dedicat a un fufluner somniador i sensible. M' ho ha demanat ... i jo com en els vells temps: Sol.licitat per en D. i dedicat a na M. des del Montseny.
Fotografia: Can Boter. Un racó del Montseny. Un dia perfecte.
Lou Reed (New York City 1942). Poeta, cantant, músic. Album: Transformer - 1972. Just A Perfect Day, Drink Sangria In The Park, And Then Later, When It Gets Dark, We Go Home. Just A Perfect Day, Feed Animals In The Zoo Then Later, A Movie, Too, And Then Home.
Oh It's Such A Perfect Day, I'm Glad I Spent It With You. Oh Such A Perfect Day, You Just Keep Me Hanging On, You Just Keep Me Hanging On.
Just A Perfect Day, Problems All Left Alone, Weekenders On Our Own. It's Such Fun. Just A Perfect Day, You Made Me Forget Myself. I Thought I Was Someone Else, Someone Good.
Oh It's Such A Perfect Day, I'm Glad I Spent It With You. Oh Such A Perfect Day, You Just Keep Me Hanging On, You Just Keep Me Hanging On.
You're Going To Reap Just What You Sow, You're Going To Reap Just What You Sow, You're Going To Reap Just What You Sow, You're Going To Reap Just What You Sow...
Somriure, sí, somriure i escoltar amb total placidesa aquesta cançó interpretada meravellosament per Madeleine Peyroux. Una cantant nascuda a Athens, estat de Georgia, USA (01.01.1973) enamorada del blues i fins i tot si tanques els ulls pots recordar a Billie Holiday. Va viure primer a Brooklyn, després a California del Sud i finalment va marxar a Paris amb la seva mare, on va començar la seva carrera com a cantant i compositora.
-- Somriure, malgrat tenir el cor trencat, i comences a plorar, i els nuvols no et deixen veure la lluna ni el color blau del cel; somriure per enfrontar-te a les pors ........
Smile though your heart is aching Smile even though it's breaking When there are clouds in the sky, you'll get by If you smile through your fear and sorrow Smile and maybe tomorrow You'll see the sun come shining through for you
Light up your face with gladness Hide every trace of sadness Although a tear may be ever so near That's the time you must keep on trying Smile, what's the use of crying? You'll find that life is still worthwhile If you just smile
That's the time you must keep on trying Smile, what's the use of crying? You'll find that life is still worthwhile If you just smile
Sempre he pensat que el mes d'agost és el temps per el blues, el soul. En Josep Harp és el meu millor mestre i em va recomanar de tornar a escoltar aquest intèrpret, el gran Slim Harpo (11.02.1924-31.01.1970), genuí del blues, soul, de la vora del riu Mississipi a Louisiana nascut a Baton Rouge i mort l'any 1970 d'un atac de cor. Rainin' In My Heart: És una cançó molt versionada, molt.
Buddy Holly, Hank Williams, Tom Jones, Frank Sinatra, Jerry Lee Lewis i molts més. Però cap, cap versió com la de'n Slim Harpo. El video que he trobat a You Tube ( he remenat una i una altra vegada ) no és que m'agradi gaire, però la cançó s'escolta molt bé. La harmònica impregna encara més aquesta atmosfera de blues de la cançó.
La fotografia. La seva tomba on els amants del blues deixen les seves harmòniques.
Una versió extraordinària d'un grup de joves cantant a capella. És la força d'un poble, les seves esperances. Emocionant. Escolteu, emocioneu-vos i a gaudir. Video d'Anne Murat a Vimeo.
És increïble el ressò que ha tingut el video de 'l'equip petit' a la xarxa. Els comentaris que ha deixat la gent a Vimeo són tots extraordinaris. Jo sempre els llegeixo els comentaris, perque pots trobar veritables 'perles', com és en aquest cas, la música del començament del video. Un comentari ho pregunta i un altre t'ho informa i a més inclou el link a You Tube. Tonight you belong to me - és el nom de la cançó.
Sorpresa ! Dues germanes que es diuen Prudence and Patience, filles del pianista Mark McIntyre que va tocar amb l'orquestra de'n Frank Sinatra i d'en Tommy Dorsey. La cançó está però que molt ben escollida. Aquest duet, aquestes dues germanes, van ser les cantants d'una altra cançó que recordo molt i molt bé - Gonna Alongh With you Now -. De fet aquestes dues cançons van ser els seus únics èxits.
És tornar als anys 50 i 60. Gràcies a veure un video de l'any 2011, de futbol, d'infants, llegir els comentaris, cercar dins la xarxa, et pots trobar amb aquests regals de les cançons del duet (1956).
Prudence and Patience els noms de les dues germanes ..... millors noms impossible per aquest video d'un equip de futbol que gaudeixen, aprenen i són prudents i ténen paciència .......
Dissabte vespre, Mercat de les Flors. Representació de 'Une flûte enchantée'. Un privilegi seure en una de les butaques d'aquest teatre que em porta tants i tants records, tots ells gloriosos.
Comença la representació. L'escenari, nu, un bosc de canyes de bambú, que els actors van canviant .... gàbies, bosc, el temple de Sarastro, arbres .... Un piano. Tot sol. Dos actors africans són els que ens parlen, en francès, i mouen el bosc de bambú. Representen l'esperit del lloc on es troben els personatges.
La música comença ja a entrar dins la teva ànima. Només piano. Un cert desconcert. Hi ha músiques, petits fragments de W.A. Mozart que no corresponen a l'òpera. La meva amiga M. enamorada i amb grans coneixements musicals m'aclareix els dubtes. La Fantasia en re menor K397 ... Hi apareix en el moment oportú de la representació. Papagena cantant 'Die Alte' un poema de Friedrich von Hogedom musicat per W.A. Mozart. Esplèndid ! Aquesta escena, la Papagena vestida de dona vella i cantant aquesta cançó a en Papageno. Un moment sublim.
No són cantants professionals d'òpera. No cal. Les seves veus són nítides, clares, boniques i amb futur, no hi ha dubte. Sarastro és un cantant-actor molt alt, i ens preguntem na M. i jo, per què els cantants de veu baixa són sempre alts ?? Pamina té una veu preciosa, i la Reina de la Nit, ai, amb la seva famosísima ària. Impacta, malgrat la imperfecció. Com també fa trontollar la relació mare i filla (la Reina de la Nit i Pamina). Tamino una veu clara i bonica i en Papageno alegre, emocional. Pamina tota poesia. En Monostatos, el perill, el traïdor, la mentida.
Llegiu bé el títol de l'obra ' Une flûte enchantée', no 'La flûte enchantée'. Una flauta de'n Peter Brook, la seva i dels seus col.laboradors.
Èxit rotund. Grans aplaudiments. Nostalgia de vells temps. Retrobar bons amics. Tornar a aixecar el cap per admirar la cúpula de'n Miquel Barceló. Tornar a casa, de nit. No veig la Reina ni en Monostatos per enlloc, i sí a Sarastro que ofereix humilitat, pau, amor, amistat, veritats, felicitat davant un món de mentides i secrets. I en Tamino i na Pamina compartint la seva felicitat. I en Papageno i na Papagena fent l'amor. I escolto la musica de W.A. Mozart. Unes variacions de'n Goldberg d'aquesta Fantasia K397. Somiar, somriure, i fer del demà un día assolellat .... és el que m'ha donat aquesta flûte enchantée
Sí, la nuesa de l'escenari, el bosc, la concentració espiritual, recorda al Mahabharata de fa vint anys. Però la música i els cantants donen la volta a l'antic muntatge en un nou escenari estrany, emotiu, poètic i fascinant. Bravo Peter Brook i col.laboradors, i actrius i actors, i pianista.
Un petit tast i a més en Peter Brook parlant de la seva flauta màgica.
Aquest mes de juny és ple d'aniversaris. En D. un gran i estimat amic, el dia 17, la meva mare hagués arribat als 95 anys ahir dia 18, en G. dia 19, una gran amiga na A. día 22, un estimadíssim amic n'A. dia 23, na P. la néta del meu germà, dia 30, una altra amiga, també dia 30.
I no oblidem els Joans, que n'hi han molts ! Dia 24, per si algú s'havia oblidat. Batiste o Batistet al Pais Valencià !!
Pero èl dia 19 de juny, també és l'aniversari d'una dona amb molt de coratge, Daw Aung San Suu Kyi. Alliberada del seu arrest domiciliari a finals de l'any passat ara gaudeix d'una llibertat, fins a dia d'avui, dins la ciutat de Yangon. No fa soroll, però hi és. No fa grans declaracions, però les manifesta continuament. A la BBC Ràdio passaran dues emissions gravades a casa seva, en les que ella mateixa llegirà moltes pàgines del seu diari que ha anat escrivint al llarg d'aquests anys empresonada, i sense llibertat. Ella diu que si la petita ràdio que tenia era l'únic bri de llibertat que podia tenir en escoltar les emissions de la BBC, és el que ha der de fer ara: parlar per la BBC, ara que pot fer-ho.
Un altre video del gran Htoo Eain Thin. Una cançó rock, un cant desesperat, un explicar cantant i amb la seva música com se sent dins seu. No puc entendre les seves paraules, però el gest és clarament de ràbia, d'interrogants, de voler viure en llibertat.
Una cançó per tots els nascuts el mes de juny. Ell ja no podrà celebrar més aniversaris. Va morir el mes d'agost de 2004.
Novament el blues i en Slim Harpo. La cançó 'Shake your hips' (Fes moure els melucs).
En un altre apunt del blues ja vaig esmentar que són molts els cantants que han versionat les seves cançons i també que han estat influenciats per la seva manera d'interpretar el blues. 
No et rendeixis, diu la noia. Els amics i la gent que t'estima són a prop teu. 
Diuen que és la última llegenda del blues. Potser sí. Sonny Boy Williamson, harmonicista, cantant, compositor, va nèixer en una plantació, Sara Jones, a Tallahatchie County, Mississipi. No es posen d'acord en l'any del seu naixement, 1899? 1912?, 1908? Va morir un 25 de maig de 1965.
Una versió diferent; cantants diversos; la mateixa cançó; un anunci de la BBC; però la cançó hi és; un bon tema i a més dedicat a un fufluner somniador i sensible. M' ho ha demanat ... i jo com en els vells temps: Sol.licitat per en D. i dedicat a na M. des del Montseny.
Sempre he pensat que el mes d'agost és el temps per el blues, el soul. En Josep Harp és el meu millor mestre i em va recomanar de tornar a escoltar aquest intèrpret, el gran Slim Harpo (11.02.1924-31.01.1970), genuí del blues, soul, de la vora del riu Mississipi a Louisiana nascut a Baton Rouge i mort l'any 1970 d'un atac de cor. 
Dissabte vespre, Mercat de les Flors. Representació de 'Une flûte enchantée'. Un privilegi seure en una de les butaques d'aquest teatre que em porta tants i tants records, tots ells gloriosos.
