rginer |
Hà Nôi |
dilluns, 4 d'octubre de 2010 | 00:40h
L'any passat vaig ser a Hà Nôi durant unes dues setmanes, tranquil.lament, gaudint de la Ciutat, dels amics, de la convivència, d'un viatge a Ha Long. A Hà Nôi mirant encuriosida com anàven treballant per poder acabar tot el que era previst per commemorar ara, enguany, el seu mil.lenni.
Vaig anar fent fotografíes a dojo ... i avui mentre llegia un diari vietnamita, em trobo amb un article dedicat a l'Uncle Quy, un sabater dels anys 50 i reconvertit en gravador d'inscripcions i dibuixets en fusta, plàstic, ceràmica i fins i tot en els bolígrafs.
Les fotografíes em van fer recordar alguna que tinc dins el meu arxiu i ... VOILÀ ...
Jo vaig voler fotografiar el tronc de l'arbre, un banian espectacular, al costat del llac Hoan Kiem, i apareix l'Oncle Quy a qui jo ni coneixía ni sabía de les seves habilitats artesanals.
L'any 1950 no tothom podia comprar sabates ni en portàven; així que el sabater Quy va haver de deixar la seva professió. Després de guanyar la batalla de Dien Bien Phu, l'Oncle Ho Chi Minh va decidir que tothom havia de portar sabates i amb el cautxu es van fabricar unes xancletes, que avui encara es porten, i que tothom anomena 'xancletes Ho Chi Minh'.
D'aquests gravadors tan especials a Hà Nôi n'hi havien molts, però avui sembla que només és l'Uncle Quy que pot fer aquesta feina. Cada dia, des de fa 50 anys, seu tranquil.lament sota el banian, a partir de 2/4 de 8 del matí fins a les 6 de la tarda, esperant els clients.
Podeu apropar-vos tant com vulgueu i escoltar la música fent un senzill 'click' a baix a la dreta. La cançó Nho' Mùa Thu Hà Nôi, és molt popular i el seu compositor encara més; Trinh Công So'n. Amb l'ajut del diccionari puc traduïr el títol d'aquesta música: Enyorar el temps de tardor de Hà Nôi.
La imatge és del centre de Hà Nôi i es veu el llac Hoan Kiem. Podeu moure la imatge i 'visitar' virtualment el centre de la Ciutat. Els vietnamites són uns fotògrafs magnífics i aquest és el treball de'n Duong Vi Khon i de'n Trung Dung. Van fer 1.000 fotografíes i durant 24 hores les van processar per fer una sola imatge digital. És la fotografía de Viêt Nam més gran que mai s'ha fet. Després de veure el resultat ja estan treballant per fer-ne més. Els joves són els grans protagonistes d'aquestes celebracions.
Sí, puc veure la farmàcia de la cantonada, però els arbres m'impideixen veure la meva gelateria preferida ''Fanny''. L'edifici amb el rel.lotge és Correus, i al costat mateix es pot veure la plaça on està situada l'escultura gegant del fundador de la Ciutat, l'Emperador Ly Thai To. Aquest llac i el parc és una bellesa i és un dels més de vint llacs que hi han dins la Ciutat. La petita pagoda de la Gran Tortuga construïda al secle XIX en mig del llac. Més enllà es pot veure el West Lake, el llac de l'Oest, el més gran de la Ciutat.
Arxiu : L'autopista d'entrada a la Ciutat és a punt, i podem veure en la fotografía com les bicicletes i els scooters hi circulen; un carrer del barri antic engalanat amb banderes i fanals de colors, i acabant les instal.lacions de luminotècnia davant el Teatre de l'Opera .
Avui comencen les celebracions. Per molts anys de pau Hà Nôi !
rginer |
Hà Nôi |
diumenge, 26 de setembre de 2010 | 08:59h
Novament faig esment de la 'Ceramic Road', ja acabada del tot i una icona de la ciutat de Hà Nôi per commemorar el seu mil.lenni. Una de les parts que més m'agrada és la dedicada al gran pintor Bùi Xuân Phái. Es pot veure la reproducció en ceràmica d'un dels seus quadres i la seva fotografía. Ja vaig escriure un apunt parlant d'aquest pintor. - ACÍ -.
Però Hà Nôi és alguna cosa més que una ciutat, la capital. I es pot copsar quan hi ets. La majoria dels turistes que tornen ens expliquen les seves experiències de creuar el carrer, milers i milers de motocicletes, el transport peculiar de mercaderíes en un scooter, mercats, arbres, llacs, parcs, semàfors que no funcionen, menjars als carrers, la gent, un veritable batibull; edificis colonials entre petites edificacions de poble, però Hà Nôi va nèixer fa més de mil anys, i els mites són presents i formen part de la seva història. No és bonic saber que la teva ciutat va ser concebuda per un drac ?
Les festes, els actes culturals, les desfilades, teatre, música, tot és ja a punt per commemorar aquest mil.lenni, encara que la gent, no només de Hà Nôi, expliquen i no acaben les històries del drac, del geni de les muntanyes, de l'infant fort i poderós com Hèrcules. En aquest el nostre món, desmitificat, els mites ofereixen sempre la clau per entendre el passat llunyà d'una civilització, d'un poble, i perquè no, de les seves aspiracions per aquests nous temps.
Hà Nôi és una ciutat perfectament embolcallada entre el mite, la història i les aspiracions del poble de Viêt Nam. El Rei Drac, l'ancestre del poble vietnamita, el Geni de les Muntanyes, salvaguarda dels torrents i inundacions del riu Roig; l'infant fort com Hèrcules que va guanyar la batalla davant les hordes invasores del nord, el Drac i el seu poder en el naixement de la capital. Tots aquests mites de gran significat nacional encara perviuen avui, als carrers, les places, dins les cases, als pobles. Allà on les creacions immemorials de la imaginació popular es retroben amb l'arqueologia i la història. És durant l'edat de bronze que s'han trobat restes de la civilització Viêt, als marges del riu Roig, que no era més que una badia immensa i poc a poc per les erosions de les muntanyes es va convertir en un llac immens, amb diferents sortides i rius, boscs, poblats d'animals salvatges i on l'home i la dona van transformar aquest territori en un delta frondós i ric.
rginer |
Hà Nôi |
dissabte, 18 de setembre de 2010 | 13:16h
Hà Nôi està de festa i grossa ! De l'1 al 10 d'octubre celebra el seu mil.lenari. Els actes són diversos; culturals, artístics, de festa. Ja hi treballen fa més de tres anys. Les obres s'estàn acabant a temps i ho volen tenir ja tot a punt el 26 de setembre.
L'any 2007, una periodista, Nguyen Thu Thuy, va guanyar el premi per la originalitat de la seva idea en un concurs organitzat per les autoritats locals de Hà Nôi en temes urbanístics.
Construir un mural de quasi 7 km de llargada i 0,95 m d'alçada, al llarg d'una de les avingudes més importants de la Ciutat, fins arribar al pont Long Bien que travessa el Riu Roig. Els motius d'aquest mural havíen de representar els sis periodes de les diferentes dinastíes gobernants al llarg del mil.leni, més dibuixos fets per els infants, pintura contemporània i també obert a artistes d'altres països.
La veïna Bat Trang , el poble ceramista més important de Viêt Nam, sería el proveïdor de les tessel.les, les petites peces de marbre, o terra cuita o vidre amb les que es fan els mosaics. Més de cinquanta entitats culturals i ambaixades de diferents països van voler contribuïr en la construcció d'aquest mural tan peculiar.
rginer |
Hà Nôi |
diumenge, 30 de maig de 2010 | 06:35h
Avui pel matí en aixecar-me he volat fins a Hà Nôi. De fet ací són només 2/4 de 7 del matí, i a Hà Nôi ja són quasi les dotze del migdia. Però continuem fent volat la imaginació .... Exercicis i estiraments, respiració i un poquet de meditació. Fruita: papaia, pinya, plàtan i al carrer. Travesso la plaça on em trobo amb poca gent, ja han tornat a casa o han anat a esmorzar després dels exercicis; alguns nois i noies d'institut repassant els deures i els treballs, un parell d'homes sentats llegint el diari; jardiners arreglant les flors i els jardins al voltant del llac Hoan Kiem, unes noies jugant al badminton, i això sí milers de motocicletes, bicicletes i algún cotxe i bastants autobusos, estudiants i treballadors, dones i homes, joves i grans, que marxen a treballar, a les escoles; vinga fem un passet fora vorera i ja hi sóc, segueixo caminant sense parar, lentament, sense presses, i les motocicletes em van esquivant, i jo sense perdre el rumb ... buuuf, arribo a l'altra banda de la plaça i entro al barri vell. Vaig a esmorzar un Pho; avui menjaré el de carn de bou, un 'Pho' Bò'. M'assento en una de les cadiretes, que semblen d'escola bressol entre un munt de gent que fa el mateix, que ja ha sortit de casa, esmorzen, i a treballar. La fotografía és un dels milers de petits establiments on cuinen esmorzars i dinars. Cal llegir sempre el tipus de menjar que ofereixen. En aquest cas el menú és : Chào lòng : farinetes d'arròs amb menuts de porc. Bún lòng: Fideus d'arros amb menuts de porc. Thiêt canh: Sopa de bou.
rginer |
Hà Nôi |
diumenge, 14 de febrer de 2010 | 06:17h
Arran de rebre un email d'una amiga des de Hà Nôi, na Nguyen Thi Yen Vu, he tornat a llegir i a veure instantànies d'aquesta celebració tan i tan important per el poble vietnamita. Na Vu escriu : --- Estic preparant el Tet per la meva nova família. Ahir vaig comprar un arbre, un presseguer florit molt bonic i moltes flors. Demà aniré de compres amb el meu home, per decorar la casa (vaig anar al seu casament mentre era a Hà Nôi el novembre passat !). Flors de diferents colors, branques de presseguer i d'albercoquer, un arbre Kumquat. Tot està submergit en flors, fa calor, ja que la temperatura a Hà Nôi és molt alta, 32º, una calor mai experimentada en els últims anys ! La nora i nova membre de la família que soc jo, ha de cuinar el Tet. T'agrada el bahn chung ? L'has tastat ? La meva mare és ara al poble (província de Bacninh) per preparar el Bahn Chung que no pot faltar en cap de les llars i l'ajuda la meva àvia. Una pena que jo no he pogut anar-hi. Els ingredients són des de les fulles verdes del plataner, fins l'arròs glutinós i carn de porc, i mongeta verda i pebre, tot embolicat amb les fulles i al forn. Deliciós. Saps, Tet és el moment en que tota la família, els que hi són i els que ja no hi són, es reuneixen durant els tres díes. Tothom esperem aquesta festa amb delit'. ---
rginer |
Hà Nôi |
dimarts, 5 de gener de 2010 | 21:27h
El propassat 21 de juliol 2009 vaig escriure un apunt parlant del senyor Hieu - ací - .
Durant la meva estada a Hà Nôi en aquest meu llarg viatge, anar a la cantonada dels carrers Pho Hue i Ham Long, va ser una prioritat, per veure si després de tres anys, el senyor Hieu era allà, reparant les biciletes. No ho sabia de cert, ja que ara hi han moltíssimes motocicletes i més cotxes, però encara es veuen bicicletes arreu.
Em vaig encaminar al barri de Hai Bai Trung, poc a poc, sense presses. Els carrers son amples i els arbres una meravella. Cases colonials, casetes petites, sempre amb botigues a la planta baixa, restaurants al carrer, barbers, unes voreres amples per on pots passejar tranquil.lament, olors, centenars de motocicletes circulant, moltes en direcció prohibida. Els semàfors no funcionen passades les nou o deu del matí. És una Ciutat amb una vida al carrer intensa. Si aquí a les escoles veiem un embús de cotxes amb pares o mares portant els fills, aquí a Hà Nôi veus milers de motocicletes.
rginer |
Hà Nôi |
divendres, 13 de novembre de 2009 | 02:23h
M'he retrobat amb Ha Noi ...... Vaig arribar-hi tot just fa dos dies, despres d'uns dies a Hue i Hoi An. Fa tres anys vaig escriure que la Ciutat em va seduir .... i continua la seduccio. Es clar que he vist canvis, sobretot mes cotxes, mes motos, millors carreteres d'entrada i sortida a aquesta Ciutat-poble o poble-Ciutat. L'any vinent celebren el mil.lenari. A mi m'agrada veure com els paisos prosperen, van avansant ( c trencada inexistent, malgrat la colonitzacio francesa .... ), milloren la qualitat de vida dels seus habitants ( penso molt i molt en Birmania .... ). Ahir passejant per el centre de la Ciutat, el llac, el Hoan Kiem, els arbres dels carrers van creixent, vaig respirar encara la tranquil.litat de la gent ..... parelletes sentats a la vora del llac, gent gran junts en un banc, senzillament badant o meditant, jugant al badminton, llegint. Vaig entrar a ''Fanny'' una gelateria de l'epoca del colonialisme frances .... Molt recomanable. Els gelats son una delicia. Tornant a l'hotel, passant per el teatre de l'Opera, majestuos. Davant estant construint el nou edifici de la Borsa. Per davant l'Hotel Metropol, un hotel ple d'histories, records i un dels millors del sudest asiatic. Molt atrefagats, ja que acaba d'arribar el primer ministre frances. Pero ahir la sorpresa va ser que la meva amiga Tuyet em va convidar a un casament de la filla d'un cosi germa seu ! Els casaments a les zones rurals duren dos dies !! Va ser bonic, molt bonic. Jo em veia com un bolet estrany en mig de moltissima gent que entra i surt constantment dels patis de dues cases, on hi ha una quantitat de menjar increible i vi d'arros. Els nuvis, molt joves, petant la xerrada amb amics i familiars. La setmana vinent torno ja a casa. No us puc dir mentides .... ja en tinc ganes. Ser al meu barri, ser amb la familia, els amics i amigues, respirar la meva Ciutat. Haure de comensar a meditar com tornar a adaptar-me i posar en ordre les fotografies, les notes, tot el que tinc dins el cistell de viatge. Per cert, avui, vaig a veure al mestre Hu'u Ngoc. La seva editorial m'ha organitzat una trobada amb ell. Ja us he parlat del mestre. Em fa moltissima il.lusio. Fins aviat - Tam biet !!
rginer |
Hà Nôi |
dimarts, 21 de juliol de 2009 | 11:36h
El temps passa molt ràpidament i aviat tornaré a ser a Hà Nôi. Em diràn : '' Lau lam ''
quan de temps ..... Tot mirant les fotografíes a Trekearth he vist aquesta d'un carrer del barri antic de Hà Nôi, el barri anomenat 'dels 36 carrers' al costat mateix del llac Hoam Kien, centre neuràlgic de la Ciutat. I m'ha fet recordar els díes passats ara fa tres anys en aquesta Ciutat.
El senyor Hieu te'l trobes a la cantonada dels carrers Pho Hue i Ham Long molt a prop de l'hotel on vaig pernoctar. No és el barri antic, són carrers importants que et porten del centre fins al Parc Lenin que és una altra meravella on pots descansar al costat d'un altre dels molts llacs de la Ciutat. Repara bicicletes fa més de trenta anys, sempre a la mateixa cantonada. Viu molt a prop no més de cinquanta metres des de fa cinquanta anys. Va nèixer a Hà Nôi l'any 1937 i els seus pares eren treballadors a les ordres dels colonitzadors francesos en la construcció del ferrocarril. Van morir quan ell era molt jove.
Viu sol, no s'ha casat mai. Quan li preguntes et contesta 'no,encara no', i atribueix la seva bona salut pel fet de no haver-se casat mai. Ell creu que el matrimoni afebleix, però quan li preguntes per les seves il.lusions contesta molt convençut: ' Tenir una bona salut i una bona família, és el més important'. Es contradiu, o no ?
rginer |
Hà Nôi |
dimecres, 30 de juliol de 2008 | 11:36h
Aquesta setmana una molt bona amiga deixarà Hà Nôi després d'una estada de tres anys i tornarà a la seva Ciutat d'origen a Europa. Va prendre una decisió valenta; marxar a treballar a una Ciutat i un país desconegut, amb la seva família, espòs i filla de nou anys. Quan vaig ser a Hà Nôi no vaig poder veure-la; en aquells moments una germana seva estava molt malalta i era al seu costat, però sí vaig ser amb l'A. i la filla A. Els vaig veure feliços, molt feliços. La filla estudiava en una escola internacional juntament amb nens i nenes de diferents nacionalitats, i amb els seus veïns, vietnamites, jugava al carrer i als parcs. El seu pare feia tot tipus de feines. El xoc de cultures a la seva arribada a Hà Nôi, es va anar convertint poc a poc en una integració total a la ciutat poble. Ara ha arribat el moment de tornar a casa.
rginer |
Hà Nôi |
dimecres, 1 d'agost de 2007 | 09:10h
No voldria acabar aquests seguit de posts que he escrit sobre Hà Nôi ( n'hi hauràn més ..... ) sense incloure una fotografia d'aquest edifici; el Palau Presidencial del Governador General de la Conxinxina, construït l'any 1909 i molt ben restaurat, després de les guerres.
Avui és utilitzat per les recepcions oficials del Govern de Hà Nôi i no és obert al públic.
És al costat mateix de la senzilla casa on va viure l'Oncle Ho i a uns metres del seu mausoleu.
rginer |
Hà Nôi |
dimecres, 1 d'agost de 2007 | 08:57h
És una ciutat calorosa, humida, amb un tràfic ensordidor de les milers de motocicletes. Durant els díes que vaig ser-hi no vaig veure el sol, cobert per unes brumes constants, però ..... veus la gent somrient; passeges per els parcs i la vorera dels diferents llacs; veus la gent gran com tranquil.lament juguen als escacs; les dónes amunt i avall tractant de vendre els seus productes; llegir un llibre dins el recinte del Temple de la Literatura o senzilamment badant, és tot un plaer; seure en un carrer qualsevol del barri vell sota l'ombra impagable dels arbres, i mirar, observar.
Què us sembla aquest hotel de tres estrelles situat al carrer Hàng Duong del barri vell ??
rginer |
Hà Nôi |
diumenge, 29 de juliol de 2007 | 22:24h
Els vietnamites sempre han sapigut treure'n profit de tot el que els colonitzadors van portar al seu país. Durant la colonització francesa, en els primers anys, penso que havia de ser trist veure com aixecàven edificis 'occidentals' en mig dels barris del vell Hà Nôi.
Avui aquest barri se'l coneix com 'el barri occidental o barri de l'oest'.
El cert és que et trobes amb uns edificis molt bonics i amb una arquitectura molt personal i que avui en dia són seu d'ambaixades, de museus, de ministeris. També pots trobar cases particulars colonials molt boniques.
rginer |
Hà Nôi |
diumenge, 1 de juliol de 2007 | 19:22h
Els arbres a Hà Nôi sempre són verts, durant tot l'any.
És una visió captivadora de la Ciutat. Per influència dels colonitzados francesos van començar a plantar arbres al paviment, a les voreres.
Però a qualsevol pati interior, raconet, al bell mig d'un passatge, sempre trobes arbres.
Amb tantes illes de color verd, les flors de lotus flotant al llacs, les avingudes amb els seus arbres en flor, Hà Nôi desprèn un subtil i discret encant, màgic diria jo. No és una Ciutat motiu d'admiració, ni per trobar-hi belleses excepcionals, ni monuments històrics, ni palaus. Jo diría que Hà Nôi et sedueix lentament, sense adonar-te'n.
L'any passat vaig ser a Hà Nôi durant unes dues setmanes, tranquil.lament, gaudint de la Ciutat, dels amics, de la convivència, d'un viatge a Ha Long. 
Novament faig esment de la 'Ceramic Road', ja acabada del tot i una icona de la ciutat de Hà Nôi per commemorar el seu mil.lenni.
Hà Nôi està de festa i grossa ! De l'1 al 10 d'octubre celebra el seu mil.lenari. Els actes són diversos; culturals, artístics, de festa. Ja hi treballen fa més de tres anys. Les obres s'estàn acabant a temps i ho volen tenir ja tot a punt el 26 de setembre.
Avui pel matí en aixecar-me he volat fins a Hà Nôi. De fet ací són només 2/4 de 7 del matí, i a Hà Nôi ja són quasi les dotze del migdia. Però continuem fent volat la imaginació ....
Arran de rebre un email d'una amiga des de Hà Nôi, na Nguyen Thi Yen Vu, he tornat a llegir i a veure instantànies d'aquesta celebració tan i tan important per el poble vietnamita. 
El temps passa molt ràpidament i aviat tornaré a ser a Hà Nôi. Em diràn : '' Lau lam ''
quan de temps ..... Tot mirant les fotografíes a Trekearth he vist aquesta d'un carrer del barri antic de Hà Nôi, el barri anomenat 'dels 36 carrers' al costat mateix del llac Hoam Kien, centre neuràlgic de la Ciutat. I m'ha fet recordar els díes passats ara fa tres anys en aquesta Ciutat.
El senyor Hieu te'l trobes a la cantonada dels carrers Pho Hue i Ham Long molt a prop de l'hotel on vaig pernoctar. No és el barri antic, són carrers importants que et porten del centre fins al Parc Lenin que és una altra meravella on pots descansar al costat d'un altre dels molts llacs de la Ciutat. Repara bicicletes fa més de trenta anys, sempre a la mateixa cantonada. Viu molt a prop no més de cinquanta metres des de fa cinquanta anys. Va nèixer a Hà Nôi l'any 1937 i els seus pares eren treballadors a les ordres dels colonitzadors francesos en la construcció del ferrocarril. Van morir quan ell era molt jove.
Viu sol, no s'ha casat mai. Quan li preguntes et contesta 'no,encara no', i atribueix la seva bona salut pel fet de no haver-se casat mai. Ell creu que el matrimoni afebleix, però quan li preguntes per les seves il.lusions contesta molt convençut: ' Tenir una bona salut i una bona família, és el més important'. Es contradiu, o no ?
Aquesta setmana una molt bona amiga deixarà Hà Nôi després d'una estada de tres anys i tornarà a la seva Ciutat d'origen a Europa. Va prendre una decisió valenta; marxar a treballar a una Ciutat i un país desconegut, amb la seva família, espòs i filla de nou anys. Quan vaig ser a Hà Nôi no vaig poder veure-la; en aquells moments una germana seva estava molt malalta i era al seu costat, però sí vaig ser amb l'A. i la filla A. Els vaig veure feliços, molt feliços. La filla estudiava en una escola internacional juntament amb nens i nenes de diferents nacionalitats, i amb els seus veïns, vietnamites, jugava al carrer i als parcs. El seu pare feia tot tipus de feines. El xoc de cultures a la seva arribada a Hà Nôi, es va anar convertint poc a poc en una integració total a la ciutat poble. Ara ha arribat el moment de tornar a casa.
No voldria acabar aquests seguit de posts que he escrit sobre Hà Nôi ( n'hi hauràn més ..... ) sense incloure una fotografia d'aquest edifici; el Palau Presidencial del Governador General de la Conxinxina, construït l'any 1909 i molt ben restaurat, després de les guerres.
És una ciutat calorosa, humida, amb un tràfic ensordidor de les milers de motocicletes. Durant els díes que vaig ser-hi no vaig veure el sol, cobert per unes brumes constants, però ..... veus la gent somrient; passeges per els parcs i la vorera dels diferents llacs; veus la gent gran com tranquil.lament juguen als escacs; les dónes amunt i avall tractant de vendre els seus productes; llegir un llibre dins el recinte del Temple de la Literatura o senzilamment badant, és tot un plaer; seure en un carrer qualsevol del barri vell sota l'ombra impagable dels arbres, i mirar, observar.
Aquesta fotografia reflecteix una situació molt difícil de poder veure a Hà Nôi. Un 21 de setembre de 2006, migdia.
Els vietnamites sempre han sapigut treure'n profit de tot el que els colonitzadors van portar al seu país. Durant la colonització francesa, en els primers anys, penso que havia de ser trist veure com aixecàven edificis 'occidentals' en mig dels barris del vell Hà Nôi.
Els arbres a Hà Nôi sempre són verts, durant tot l'any.
