El propassat dia 14 de març, l’article d’opinió del diari Thanhnien de Hà Nôi m’ha agradat molt i penso que val la pena fer una traducció de l’anglès.
El títol ja es molt suggerent : – Donant llibres als infants els donem fortalesa-
Durant la guerra, joves periodistes i escriptors, soldats, gent del poble, estudiants, frisàven per llegir el poema de Kieu, o , entre d’altres, les obres de Faulkner o Albert Camus, i trobàven en ells la fortalesa per continuar en la lluita en aquells anys tant difícils. Durant el període de la colonització dels francesos, els vietnamites van fer traduccions en la seva llengua de les obres cabdals de la iteratura mundial i es van anar publicant al llarg dels anys.
Quan el sud es va trobar en una situació de revolució i guerra civil, el líder de la resistència Nguyen Van Linh – que seria anomenat anys més tard Secretari General del Partit – va obrir una biblioteca en una zona alliberada i la va omplir de llibres dels clàssics de la literatura de tot el món, sense excepcions.
La biblioteca era oberta les vint-i-quatre hores del dia i nosaltres els soldats i la resta de la gent ens podíem instruir i llegir els llibres que ens donàven fortalesa i confiança.
Molts dels lectors eren joves que tot just havíen acabat els estudis secundaris i van començar a llegir els llibres que els van donar sabiduria i esperances en el futur.
Però, avui, sembla que els joves vietnamites, ja no ténen aquesta passió per la lectura. Ja no consideren que llegir bona literatura sigui important i formi part de les seves vides. Podria ser que el nostre sistema actual d’educació no és el més adient, ja que els ensenyen a trobar un futur millor, però no els dónen cap oportunitat per descobrir per ells mateixos el coneixement i la cultura.
És irònic que en un món tant globalitzat i tecnològic, la joventut es miri els llibres amb indiferència.
Alguns estudiants només llegeixen llibres que són necessaris per els seus estudis.
Albert Einstein va dir una vegada que las noveles de Fyodor Dostoievsky i les simfonies de Beethoven el van ajudar a descobrir la seva teoria de la relativitat.
Hem d’encoratjar la lectura als nostres joves i a tothom en general, però només pel fet que els agradi, que ho vulguin, que ho desitgin.
L’amor a la lectura va donar una força adicional als nostres soldats i a tota la societat civil,el poble en definitiva,, i els joves estudiants d’avui hauríen d’entendre i agraïr aquesta vida en pau que avui tenim, a les generacions que van lluitar per aconseguir-ho’.
Signat: Thanh Thao – 14 de març 2008.
És cert que els vietnamites llegeixen molt; Camus, Rimbaud, Gide, Dostoievsky, Balzac, Beaudelaire; la llista seria llarga, i evidentment els seus poetes i escriptors. És un goig veure les llibreries a Hà Nôi o Ho Chi Minh City on es poden trobar llibres de totes les tendències. En les que vaig entrar-hi, els clàssics francesos els trobes fàcilment, com també les obres de Shakespeare, o Goethe, Keats, Wordsworth, Faulkner.
Però si creiem el que ens diu la editorial del diari, sembla com la lectura no interessi ja als joves, i ho manifesten en aquest article d’opinió. Les noves tecnologíes van entrant poc a poc en el seu món.
Truyên Kiêu o El conte de Kiêu, autor Nguyên Du ( 1765 – 1820 ) és el llibre del poema de narrativa de 3250 versos on se’ns explica la vida i el drama d’una noia
de gran bellesas, Thúy Kiêu amb qui tots els vietnamites s’identifiquen.
És de lectura obligada per a tots els que vulguin conèixer el cor, l’ànima i el pensament del poble vietnamita.
