Ja en són 22.
Publicat el 14 de març de 2008 per rginer
He tornat del Baix Llobregat i na Marieta m’ha comunicat la mala notícia, novament; Aquesta vegada a Almeria, un assasinat d’una dona en mans del seu marit per els trets d’una escopeta. Ell s’ha suicidat.
Tot just havia fet aquestes fotografies d’uns pensaments d’uns colors lluents, bonics, blanc i violeta. El meu sincer dol, i la meva denúncia més rotunda.
Publicat dins de Violència de gènere i domèstica | Deixa un comentari
és terrible. I ho és encara més la indiferència social. Gairebé sento vergonya en obrir “el forat negre”per a omplir-lo de tant dolor i tristesa. Vinc al teu bloc per a trobar-hi les teves paraules i les de na Victòria , cal no oblidar. Una abraçada.
La bestia masculina te un principal punt feble (potser origen d’aquest actes criminals): el seu ego, la seva ‘virilitat’.
A part de concienciar als joves per trencar el cercle, s’hauria de dur a terme una campanya d’avergonyiment i escarni del mascle violent (amb prudència i amb pedagogia pero amb fermesa), subratllant que aquests crims son actes que nomes el TRAIDORS i els COVARDS poden cometre. Cap home ferm, fort (es a dir que accepti amb ‘valentia’ les seves fragilitats i les seves febleses) es capaç de tan gran infamia.
Fa fred i por aquest forat negre.