Passeig de dimarts
Publicat el 18 de març de 2008 per rginer
Tot sembla embolicat; es respira un ambient estrany; no acabes de trobar el moment, l’instant. Encara estic caminant per Tasmània i no he arribat al final de la primera etapa … Tinc escrits els apunts, les fotografies encara per triar, i tot d’una, he decidit baixar a Barcelona. Els que vivim als antics pobles del plà, encara tenim l’hàbit de dir ‘ baixarem a Barcelona’.
Sempre he pensat i cada dia més, que aquesta Ciutat és de fàcil caminar i passejar.
Si comences a la Ciutadella i vas en línia recta fins arribar al Paral.lel trobes de tot;
romànic, gòtic català, renaixement, muralles romanes, art abstracte, museus, jardins, carrerons estrets, botigues centenàries, modernisme, el call, barris de prostitutes, història de la Ciutat i de Catalunya, cabarets on es pot veure el més atrevit dels espectacles, bars decadents, el Liceu, teatre d’ òpera espectacular, Palau de la Música exhuberant, kiosks oberts tota la nit, galeries d’art, teatres, restaurants on encara fan els pollastres a l’ast al carrer, cocktail bar de categoria, un petit món de gent d’altres països, antic hospital, biblioteca, Institut d’Estudis Catalans, centres de recerca, museus d’art contemporani, universitat, ateneu, salons de ball, tallers de joiers, brocanters, llibreters, mercat, floristes, palauets amagats darrera unes façanes que quasi cauen ….. i arribes al Paral.lel i encara pots pujar a dalt a Montjuïc on et trobes amb el museu d’Art de Catalunya, o el CaixaForum o el Pavelló de Mies van der Rohe, el Museu Etnològic, el d’Arqueologia, el Mercat de les Flors, el Teatre Lliure, jardí botànic, racons tranquils, i si encara no estàs cansat, pots practicar tot tipus d’esports; però abans de pujar a Montjuïc, una paradeta a fer un vermut amb tapes en un carrer del barri de sota.
I les coses que em deixo …..però jo aquest matí he anat a comprar cafè de Papua Nova Guinea que puc trobar en una botiga de l’any 1919 i després he anat a una altra botiga, encara més antiga, on per sort, acabàven de torrar les ametlles i he comprat mel, fruits secs i les ametlles encara calentes. A la paperina de paper fan uns foradets perque cremen.
He pujat a l’autobús, i suposo que el flaire del cafè molt, més el torrat recent de les ametlles, a ningú els ha molestat.
Ja em trobo millor.
La fotografia correspòn a una de les moltes botigues centenàries; aquí vaig trobar un tint per canviar el color d’unes sabates.
Publicat dins de Actualitat | Deixa un comentari
Em fascinen aquestes botigues plenes de calaixos que guarden per a nosaltres totes les minúcies que podem arribar a necessitar.
Hauria fet aquesta passejada amb tu amb molt de gust…m’han arribat les olors.
Però els ha fet venir una enveja… Mmmm
I a mi també. Ara mateix me’n vaig a fer-me un cafè. Havia engegat la cafetera, però he pegat una becada, fins que t’he vista i m’has fet pensar en el cafè.
Un petonet.
x
Aquest passeig ha estat singular, perque les tres blocaires de la ‘miniblocosfera’ eren al meu costat.