Privatització del País Valencià: ara metro i tramvia

Segons publica hui El País, l’última del govern valencià és que pensa donar al millor postor la nova línia de metro de València, i la de tramvia d’Alacant.

I ningú no diu res? A tots ens sembla ja normal que els serveis públics més bàsics (el transport, la sanitat…) tinguen una gestió privada, en mans d’empreses afins al que mana en el moment de crear-se, en lloc de romandre en mans de les institucions públiques?

Bé és cert que en ocasions els serveis privatitzats funcionen millor. L’estratègia és clara i efectiva: fem que les coses públiques vagen tan malament que quan milloren una miqueta, la gent tinga més present això que no el rerefons ideològic que suposa la privatització.

Però jo no em puc conformar amb això. Serà que continue sent una idealista.

Habemus AVE (però car!)

L’estrena del tren de gran velocitat a Madrid arriba en un moment en el que, inesperadament, preveig d’anar-hi amb certa assiduïtat. Així que aquest matí, quan ja tenen els horaris a la web, he entrar directa a mirar com està la cosa, i els preus. I, ai, d’això que han anunciat de 40 euros per trajecte si ho compres 15 dies abans, sembla que (per ara) res de res!

Encara gràcies que em pilla encara totalment relaxada després d’unes vacances fantàstiques i tot m’ho prenc amb filosofia. Que dic jo que si ho han dit tan claret, ho faran. O algú pensa que de Renfe no ens podem fiar ni en això?

P.S.: Una de les coses bones de ser apòstata és que no celebres cap tipus de diada santoral, inclosa la de hui. Que s’ha de ser hortera, senyor, per seguir-li la veta al cortinglés
.

El transport públic a la ciutat de València

M’ha sorprés una notícia que publica hui Las Provincias (no es un diari que em mire sovint, però volia saber què deien del discurs de Mas i, per cert, encara no diuen ni mu).

Resulta que tot i l’increment d’habitants a València ciutat i l’arribada de població forània, el transport públic municipal cada any té menys usuaris.

Mentrestant, cada vegada que parle amb algú de València, tot són queixes sobre com està el trànsit. Que si amb les obres no hi ha per on passar i l’embolic als voltants de l’estació del nord és impossible, que si no sé qui arriba tard perquè està en un embús ‘de-no-te-menees’ a la plaça de la reina…

Supose, a més, que el parc mòbil privat no para de créixer, alimentat en part per les plusvàlues de vendre aquell hortet que ara convertiran en part d’un camp de golf, o el ‘pelotazo’ d’aquell piset destartalat que han venut per un preu escandalós.

L’ajuntament fa anys que no amplia la flota d’autobusos. Però és que si la gent deixa de gastar-los, a més tenen justificació. Ja sé que és una espiral complicada de desfer: si el transport públic va malament, usar-lo és un patiment. Però si no s’usa, cada vegada anirà pitjor.

I, mentrestant, seguim contaminant, que total…

Afectats per l’incendi, parats a Tarragona

L’incendi d’aquesta vesprada al Baix Camp ha afectat directament els meus pares: anaven a l’Euromed de camí a Alacant després de fer-me una visita curta a Barcelona. Des de les cinc estan parats a Tarragona. I no se sap quan podran continuar el viatge, perquè a més de les vies, les carreteres també estan tallades.

Han mirat de trobar una habitació d’hotel a Tarragona, perquè la cosa fa pinta d’allargar-se com a mínim tota la nit. Impossible, tot està ple. Des de casa jo també he cridat a uns quants, però res, no hi ha habitacions.

Els donen l’opció de tornar a Barcelona, però no els convenç. Sembla, això sí, que per una vegada Renfe els va informant més o menys bé (tampoc no tenen molt que dir: per ara no es pot fer res més que desfer camí), i encara tenen sort d’estar a una ciutat i no parats en mig del no res.

Però la nit serà llarga.

ACTUALITZACIÓ (22:15h): Acaba d’arrancar a Tarragona l’Euromed que havia eixit a les quatre de Barcelona. Si tot va bé, arribarà a Alacant passades les dues de la matinada.

Poblenou, Barcelona de segona?

Normalment, el transport públic a Poblenou ja és un martiri. Demanar un taxi és un acte de fe, i els autobusos són dels que no arriben mai. En els darrers mesos, arran el famós @22 o 22@ o com es diga, a més, patim obres eternes que tallen carrers principals durant mesos.

El meu carrer, sense anar-hi més lluny, porta tallat des de l’octubre. Nou mesos d’obrir i tancar i tornar a obrir i fer pols, i soroll a les huit en punt del matí. Algunes setmanes, de nit i tot. Al davant de casa hi ha tot de tanques publicitàries que normalment s’omplen de propaganda electoral quan toca. En les passades eleccions, ni un anunci d’alcaldables. Per alguna cosa serà.

Els responsables del bicing es veu que pensen que Barcelona s’acaba al carrer Marina, perquè més al nord, tot i ser una àrea amb població jove i carrers plans, no hi han posat ni una estació.

I ara, per acabar-ho de rematar, ens tanquen el metro dos mesos sencers per fer obres. Que fan falta, perquè la línia groga és probablement la pitjor de la xarxa, però ja veig que durant tot l’estiu anar al centre serà una odissea. I que necessitarem el doble de temps. Anem apanyats.

L’última d’una taxista

A banda de la dificultat de trobar un taxi quan més el necessites, o de què passen de tu a les zones més turístiques perquè s’estimen més agafar una colla de guiris (amb la intenció probable de timar-los d’alguna manera), ara resulta que hi ha taxistes a Barcelona que no coneixen la ciutat.

I no és que no coneguen un carreronet d’alguna zona de l’extraradi, que fins i tot em sembla normal no saber-se cada adreça. La que m’ha passat hui s’emporta la palma. Agafe un taxi al carrer Marina, cap a la part de baix, i li dic ‘a l’hospital clínic’. Resposta: ‘¿eso en qué calle está?’

I a més es para a una cantonada per posar al GPS ‘calle Villarroel’. Li he dit que ja la guiava jo, i a sobre s’ha ofés.

I ens volen fer creure que són un servei públic!!!! Liberalització del taxi ja, si us plau. Amb competència i menys corporativisme segur que el servei serà molt més bo.

Autobusos nous a Barcelona?

Sóc una ferma defensora i usuària habitual del transport públic. I em rebenta que cada quatre anys, just abans de les eleccions, ens vulguen fer creure que han fet molt i encara faran més per millorar-lo i modernitzar-lo.

Aquesta foto (mig desenfocada i amb molts de reflexos, però el meu mòbil no dóna per a més) és de hui mateix. És un cartell dins d’un autobús de la línia 14, que avisa que viatjar sense bitllet es multarà amb… 5.000 pessetes!!!

Si no recorde malament, fa més de cinc anys que paguem en euros. I encara ens voldran fer creure que tots els autobusos de Barcelona són acabats d’estrenar. Tant els costaria canviar el cartell, encara que només siga per dissimular?

Alacant és important? No pel que fa a transport públic

L’article de portada de hui del Diario Información és molt il·lustratiu: en quinze anys no s’ha incrementat gens la freqüència de trens que arriben o ixen d’Alacant. Gairebé no hi ha serveis de rodalies, els regionals es poden comptar amb els dits d’una mà i la connexió amb València és cada vegada pitjor (ara han eliminat Euromeds per posar trens més lents, els preus són caríssims -no baixen de 20 euros per trajecte- i fa anys que es van carregar el BonoCity).

Però el tren no és l’únic problema en el transport públic de la zona. Un exemple: per anar des de Mutxamel o Sant Joan, a la mateixa comarca de l’Alacantí, fins a la ciutat, només hi ha una línia d’autobús. La mitjana per recórrer els 13 km de punta a punta de la línia s’acosta a una hora, de vegades encara més. I no és una excepció. Molts pobles estan igual, o pitjor.

Amb tot això, resulta que el fet que a una família de tres persones, com la meua, tinguen tres cotxes, a Alacant no és un luxe, és una necessitat. Amb tot el que comporta de despesa econòmica personal, i d’efecte mediambiental global.

Diuen que les comarques del sud estan esdevenint ‘la Florida d’Europa’. Si ho diuen perquè, com als Estats Units, les famílies veuen quasi imprescindible comprar un cotxe als fills quan fan 18 anys, ja fa temps que hem arribat a aquest nivell.

Taxis a Barcelona: servei públic?

Ahir havia d’arribar a l’hospital clínic a les 15:30h. Des de Poblenou es necessita, si fa no fa, un quart d’hora llarg per arribar-hi en taxi. En previsió, vaig telefonar a una companyia a les 14:15 per encarregar un taxi per les 15:00h. En teoria, sobrava temps per tots els costats.

Però a les 15:05, en veure que no arribava el taxi que havia demanat vaig tornar a telefonar (el número és 93 308 34 34). I em diuen que no en tenen cap encara, que potser en 10 o 15 minuts en tindran algun disponible per la zona. Li explique a la senyora que és molt urgent, que no puc fer tard a l’hospital. Se’m posa borde i, en teoria, continua buscant-me un taxi.

Mentrestant, com que no me’n refiava, vaig telefonar a una altra companyia (Taxi Miramar) i els vaig demanar de quedar en espera al telèfon fins que em confirmaren si me n’enviaven un o no. Vaig tindre sort i n’hi havia un de lliure a prop. Pels pèls, però vaig aconseguir arribar a hora.

Però ací no s’acaba la història. Mentre anava dins el taxi em telefonen els de la primera companyia, indignats perquè havien sabut (es veu que s’informen entre ells) que havia trucat a una altra. I el to era mig d’amenaça: "la otra compañía tampoco te va a enviar otro taxi, porque esto no se hace, de llamar a dos compañías" (parlaven aquest castellà catalanitzat que sempre em sorprén). Li dic a la senyoreta que està equivocada, perquè de fet ja sóc dins un taxi de la segona companyia i em diu que això és 100% impossible, que segur que l’altra companyia no ha fet això. Li dic que el que ella diga, que potser és que m’ha enviat el taxi l’esperit sant, i li penge el telèfon.

Conclusió:
Supose que ara sóc a la llista negra de dues companyies. Però vaig fer el que vaig poder per arribar a hora a l’hospital, que era el més important en aquell moment. Segons m’han dit, això de les ‘llistes negres’ és més cert del que imaginem, i és possible que ara em facin encara menys cas que de costum en aquestes dues empreses de taxi. Però continuaré necessitant sovint un ‘servei públic’ de taxi, principalment, a més, per anar a l’hospital. En sabeu d’alguna de més fiable? Alguna que hagi d’evitar també? Qualsevol recomanació serà sincerament benvinguda.

L’última de Renfe: menys Euromeds a Alacant

A partir del diumenge que ve, Renfe canvia dos dels Euromeds que arriben a Alacant per trens Arco. És a dir, en lloc de 4 hores i 40 minuts (oficialment, sempre és una miqueta -o molt- més), ara seran 6 hores. Un quart de dia. Quasi el mateix que volar d’Europa a Estats Units.

Vueling també va eliminar el seu vol entre el Prat i l’Altet.

Al final, anar de visita a casa serà una odissea.