Normalment, el transport públic a Poblenou ja és un martiri. Demanar un taxi és un acte de fe, i els autobusos són dels que no arriben mai. En els darrers mesos, arran el famós @22 o 22@ o com es diga, a més, patim obres eternes que tallen carrers principals durant mesos.
El meu carrer, sense anar-hi més lluny, porta tallat des de l’octubre. Nou mesos d’obrir i tancar i tornar a obrir i fer pols, i soroll a les huit en punt del matí. Algunes setmanes, de nit i tot. Al davant de casa hi ha tot de tanques publicitàries que normalment s’omplen de propaganda electoral quan toca. En les passades eleccions, ni un anunci d’alcaldables. Per alguna cosa serà.
Els responsables del bicing es veu que pensen que Barcelona s’acaba al carrer Marina, perquè més al nord, tot i ser una àrea amb població jove i carrers plans, no hi han posat ni una estació.
I ara, per acabar-ho de rematar, ens tanquen el metro dos mesos sencers per fer obres. Que fan falta, perquè la línia groga és probablement la pitjor de la xarxa, però ja veig que durant tot l’estiu anar al centre serà una odissea. I que necessitarem el doble de temps. Anem apanyats.