Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
27 de juny de 2011
1 comentari
OTOS
Poble situat a la Vall d’Albaida, en el vessant nord de la serra de Benicadell, limitant amb la província d’Alacant. El relleu és muntanyós al sud i pla al nord, i té una altitud de 1.024 metres l’Alt del Moral, el cim del qual serveix de fita divisòria per als termes d’Otos, Beniatjar, Muro i Gaianes. Pel seu terme discorrre el riu Micena, que llimita pel nord amb la Pobla del Duc. De sud a nord corren els barrancs de la Lloma i Beniatjar que marquen les fites amb Beniatjar i el barranc de la Mata, que ho fa amb Bélgida. La major part del terme està dedicat a l’agricultura. En el segle XVIII, segons Cavanilles, la font de riquesa eren el vi i la seda. En decaure la indústria sedera valenciana en el segle XIX, les moreres foren arrancades, i substituïdes per la vinya i l’olivera i en menor proporció pel blat, l’ametller, el dacsa i les hortalisses. El poble es troba en el vessant nord de la serra de Benicadell, part del qual és pla, amb carrers amples i una plaça amb un jardí al centre. A començaments del segle XX arribà a tenir més de 800 habitants. Posteriorment ha experimentat un descens de la seua població. Actualment té uns 500 habitants. La seua parròquia està dedicada a la Immaculada Concepció de la Mare de Déu i pertany a l’Arxiprestat de la Mare de Déu del Remei.
En el terme d’Otos s’han trobat restes d’una vila romana, amb fragments de ceràmica de tradició ibèrica, gots de terra sigillata corresponent al segle II de la nostra era. Otos era una alqueria musulmana, quan el rei Jaume I la conquerí i donà terres del seu terme , el 2 de maig del 1248, a cavallers que l’havien ajudat en la fundació del Regne. El 1388 s’erigí la baronia de Bèlgida. El castell de Carbonera i Otos hi quedaren inclosos. El 1409 Otos es va desmembrar d’aquesta baronia i passà a la família Calataiud, comtes del Real. La baronia d’Otos la va posseir darrerament el marqués de Sant Josep.
En un principi pel que fa a l’eclesiàstic depengué de Bèlgida, el 1574 es va constituir en parròquia, i se li lliuraren els annexos de Carrícola, Torralba i Micena, aquests dos darrers avui dia desapareguts. L’església, en estar en ruïnes, l’Arquebisbe sant Joan de Ribera manà que se’n fera una de nova, L’actual temple parroquial es va edificar en la primera meitat del segle XVIII, és claustral, amb creuer. Té una ermita, als afores del poble, dedicada als Sants de la Pedra, Abdó i Senén.
PD: Dedique aquest apunt al meu amic d’Otos, Dani Alfonso.
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Moltes gràcies per la dedicatòria.
Tot i que podríem canviar i afegir alguna coseta al text, el post ens dóna una informació bastant fidedigna de la realitat actual i històrica del poble d’Otos.
I, per aquells lectors que no el conegueu, el poble del rellotges de sol vos espera!