Els Papers de Santa Maria de Nassiu
EDUQUEU ELS XIQUETS I NO HAUREU DE CASTIGAR ELS HOMES (PITÀGORES)
1 de maig de 2011
1 comentari
Els pobres i l’Església (I)
Les pobreses o carències. Seria un error funest reduir la pobresa a la manca de recursos econòmics. La pobresa quant a carència de recursos es pot aplicar amb raó a moltes altres realitats. Així la pobresa és carència de salut física o mental, de coneixements, de família, de valoració, de drets humans, de protecció jurídica. Quantes més carències es tinguen més pobre s’és. En aquest sentit difícilment es pot considerar pobre a qui no té salut física però no té altres carències i a més té un hospital, uns metges i unes medecines que el curen o, almenys, l’alivien. Al final l’economia sol estar prresent en tot.
On estan els pobres. Els pobres se solen situar o refugiar en els suburbis de les ciutats dels països desenvolupats: Espanya, Itàlia, França,… Això no és obstacle per tal que els pobres visquen també disseminats en qualsevol dels nostres carrers o pobles. A més els pobres es troben en abundància en països emergents o en vies de desenvolupament; així a la Xina, a l’Índia, a Brasil,… En aquests països, al costat d’una part xicoteta de ciutadans que han estat alliberats d’algunes pobreses, viuen uns altres la dignitat i les necessitats dels quals són greument trencades i atacades.
Però, sobretot, els pobres es troben en abundància en països no desenvolupats, als habitants dels quals els manca quasi tot. Aquests països es troben en l’hemisferi Sud. Ací podem situar la majoria dels països d’Amèrica del Sud, molts de l’Àfrica i d’Àsia. En aquests països es dóna una minoria que té tots els béns i la resta que malament sobreviu uns poquets anys. Solen estar governats per dictadors protegits per l’exèrcit i la policia.
Pobresa unida a la injustícia avara. Els pobres no ho són per casualitat ni per mala sort. Els pobres no ho són perquè la seua terra no produesca o perquè no saben conrear-la, o perquè les seues mares no tenen peixos o no sàpien pescar, o perquè no tenen mines de carbó, d’or, plata, diamants, o de minerals,… o perquè no plou o plou massa, o perquè són ximples o vagues.
Els pobres, en la seua immensa majoria i en qualsevol part del món on estiguen, ho són per motius que es poden evitar o corregir.
Qui causa o manté la pobresa en els països del tercer món i en els països en vies de desenvolupament són els AMOS DEL DINER. (seguirà)
Comparteix això:
Relacionats
Us ha agradat aquest article? Compartiu-lo!
Bon dia,
L’hi enllaço amb una sèrie d’artícles sobre la pobresa (i els pobres, i els rics), vist des d’un punt de mira cristià “protestant” (En realitat, el punt de vista és específic de l’autor).
http://www.protestantedigital.com/ES/Blogs/articulo/2007/Pobreza-escandalo-y-verguenza-humana
Atentament