INNOCENTS AL TEATRE LA CLAU DE L’ALCÚDIA

Ahir poguérem assistir per primera vegada a la celebració dels Innocents a l’Alcúdia. Al matí havíem quedat que arreplegaríem Adrià cap a les 17:30 perquè em duia uns llibres de 3i4. Quan ja havia quedat amb Nosal3 perquè m’acompanyara a l’estació del TGV de l’Alcúdia i ja em trobava en carretera em telefona Adrià i em diu que, si tant em feia, que l’arreplegara a Algemesí. Se li havia escapat el TGV i, si no ho féiem així, arribaria tard. Reférem la marxa i, un cop a l’Alcúdia, cap a Algemesí. Com era normal Adrià estava a la porta de l’estació i nosaltres a l’altre costat. Però no fou problema trobar-nos-hi. I de seguida cap al Teatre La Clau.

Només arribar i aparcar el cotxe ens trobem amb l’expedició de l’Olleria -Natzari, Jordi i unes xiques jovenets que venien, segons ens digué Natzari a veure i escoltar Pau-. Ens saludàrem i ara sí al Teatre. A la porta ja poguérem saludar amics que esperàvem trobar-hi. Raimon, Paco, Eva, etc. I intentàrem seure però Dani Miquel ens digué que no podia ser perquè érem moltes i molts -l’espai és xicotet-. En el meu cas féu una excepció i em deixà seure en cadira. I ara vingué un xicotet entrebanc: m’havia deixat la càmera de fotos al cotxe. Sort vaig tenir que Adrià me la dugué, i així poguí fer les fotos que penjaré al facebook.


Com que els artistes i grups que hi actuaren al cartell estan per ordre alfabètic, aquest serà l’ordre que seguiré en l’apunt.

AMANIDA PEIOT: d’aquest grup he sabut recentment i han tret un CD fa poc de temps. Fan una barreja de Pop, Rock i Jazz. Són de la Valldigna.  

ARTHUR CARAVAN: aquest grup m’és molt més conegut. L’he escoltat ja alguna vegada i tinc el seu CD editat aquest any que acabem ara. Ha estat guanyador dels premis i a la millor lletra i millor disc de pop-rock als Premis Ovidi Montllor. 

BATÀ: Un grup amb gent d’Alcoi i Xirivella. Fan música acústica i folk.  

BEATRIZ GRIFOL: Una barreja d’acústica, fusió i alternativa. Procedeix de Vivar del Cid (Burgos) i té arrels a la Safor. 

CARLES PASTOR: és un vell conegut. El vaig descobrir a la Intercomarcal Cabotista d’enguay a l’Olleria. I després d’aquell dia l’he escoltat en diverses ocasions. Té dos CD: el primer de lletres en castellà i el segon, en valencià. I no sé dir-vos quin m’agrada més.  Paga la pena escoltar-lo. 

DANI MIQUEL: es defineix com a cantacançons. L’havia escoltat en una actuació del grup de danses de l’Alcúdia fa uns mesos.  En aquest enllaç trobarem molta més informació.

(Se me n’ha anat la llum, ha tronat i plogut mentre redactava l’apunt, he perdut dades que ja havia redactat… per tant, demane disculpes perquè vaig a escurçar l’apunt a partir d’aquest moment).

ESTEVE FA, EVA DÉNIA, GENT DEL DESERT, GRUP DE DANSA L’ALCÚDIA, HÉCTOR ARNAU, HUGO MAS, JACINT, JOANET ESGARRAMANTES, LA PUJOLETA DEL FORN, LA SONORA DEL MAURÀ, LLUíS VICENT, LUPE CATALÀ, MARQUET, MI SOSTINGUT, ÒSCAR BRIZ, RAFEL SALOM, RAPSODES, SENIOR I EL COR BRUTAL, TATIANA PRADES i TON’EL’AIGUAER foren la resta de cantants, artistes que ens acompanyaren al llarg de les tres hores llargues que durà el concert. I com a extres comptàrem amb la presència de Pau Alabajos, Remigi Palmero i Paco Muñoz. Pel que fa a les actuacions, vull destacar la d’aquelles i aquells que ja coneixia -Eva Dénia, Gent del Desert, Hugo Mas, Marquet, Mi Sostingut, Òscar Briz, Rapsodes, Senior i el Cor Brutal, Pau Alabajos, Remigi Palmero i Paco Muñoz), i dir-vos que l’any que ve no podeu faltar-hi. Ja estan pensant de traslladar-lo a un altre espai amb més capacitat. I com que coincidí amb el dia que Joan Monleon ens va deixar li dedicàrem més d’un record en forma de cançó i amb unes paraules -molt sentides- de Paco Muñoz. 

I un cop acabat el concert, vingué la darrera part de l’acte. El sopar. Com sol passar quan Toni de l’Hostal reserva, sempre fa curt. D’uns 40 que havia reservat poguérem arribar a ser-ne més de 70. I en el transcurs del sopar acabàrem de conéixer gent que ja ens coneixia a través del bloc, altra que coneixíem de feia temps, etc. Intercamviàrem opinions sobre la realitat que ens envolta, una realitat molt esperançadora si fem cas a tot allò que vam escoltar i viure durant la vesprada-nit a l’Alcúdia.  

Afegeix un comentari

Respon a anmonbar Cancel·la les respostes

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *