Els Papers de Santa Maria de Nassiu

Hui fa 18 anys ens deixava mon pare, a l’edat de 80 anys. Hui n’hauria fet 98. No cal recordar que sols mor allò que s’oblida. Mon pare encara viu en nosaltres. És cert que no tenim la seua presència física entre nosaltres però el sentim molt proper.

Ací us deixe unes frases per a la reflexió en un moment com aquest:

La tristor de la mort som nosaltres qui la vestim de dol perquè la pena de morir-se no és del mort sinó dels que es queden en aquesta terra, fermats sempre a la mateixa pedra, sense tirar ni cap endavant ni cap enrere.

I una pregària indígena:

No t’acostes a la meua tomba sanglotant. No sóc allà. Ja no dorm allà. Ara sóc com mil vents bufant. I com la llum del sol sobre el gra daurat. Sóc la pluja gentil de la tardor esperada quan et despertes a la matinada. Per això, no t’acostes a la meua tomba sanglotant. No sóc allà. Jo no vaig morir mai.