Chào ông Viêt Nam

En aquest el meu viatge a Roma, he anat dues vegades a la Fontana di Trevi. Sempre m’ha entusiasmat, m’ha sorprès caminar per carrers estrets, estrets, i te la trobes dins un espai mínim, per art de màgia. Costa de trobar-la … Dove si trova questa fontana maledetta?….  Vaig optar per baixar del Palau del Quirinale per un carreró estret, Vicolo Scanderberg. No és un itinerari de pas de turistes.
Vaig aixoplugar-me de la pluja a la Piazza Scanderberg. L’aiguat anava in crescendo. I allà que apareix la font més famosa de Roma i potser del món, l’obra  de Nicola Salvi a qui el Papa Clemente XII li va ordenar de construïr al secle XVII. La plaça és el punt d’intersecció de tres carrers ( tre vie ). I ja tenim el nom.

I els turistes trasbalsats per la pluja intensa, comprant paraigües ( un bon negoci per els venedors ambulants), intentant llençar una, dues i tres monedes. Perplexitat, no saber per on anar. I jo observant ….

M’expliquen que aquesta ‘moda’ de llençar tres monedes vé arran d’una de les primeres pel.lícules filmades en Cinemascope . Three coins in the fountain. (1954) traduïda al castellà – Creemos en el amor-. Director Jean Negulesco i interpretada per Clifton Webb,
Dorothy McGuire, Jean Peters, Rossano Brazzi, Maggie McNamara i Louis Jourdan. La cançó va ser èxit de vendes interpretada pels crooners més rellevants, com Frank Sinatra, Dean Martin o Perrry Como. I llençar tres monedes forma part de la visita d’aquesta plaça: 1 moneda per tornar a Roma, 1 moneda per trobar l’amor, 1 moneda per casar-se. Suposo que hi han més ”versions”.

De fet la tradició real abans de l’estrena de la pel.lícula era la de beure aigua de les fonts de Roma i deixar una ofrena. El pensament, el desig, l’agraïment, era lliure. Jo vaig optar per aquesta tradició. Una moneda i un pensament ple de desitjos, a excepció de no beure aigua d’aquesta Font. No sé si resultarà …..

La segona visita la vaig fer uns díes després i va coincidir que a la Fontana no hi havia aigua, perque precisament havíen buidat la font, recollit les monedes i estaven fent les tasques de desinfecció. Crec que és una de les poques fonts de Roma que l’aigua no és potable i té una explicació. Però abans de continuar parlant de les fonts, dels aqüeductes, la meva curiositat m’ha empès a cercar informació del volum de recollida de monedes i la sorpresa ha estat majúscula:

L’any 2012 es va arribar a quasi 1.000.000,- €, en monedes, recollides després de les netejes setmanals !!!!!!! 

La Fontana di Trevi és propietat de la Municipalitat de Roma. Els diners recollits van directament a Càritas. Ara hi ha més vigilància perque la gent no arreplegui les monedes. Amb aquests diners Càritas gestiona una cadena de supermercats per gent necessitada.

 

Tornem als aqüeductes. Els romans en van construïr fins a onze, dos d’ells subterranis. Els gots van envaïr Roma, ja un Imperi decadent i van saquejar la Ciutat. Els romans de l’edat mitjana es van veure obligats a extreure aigua contaminada dels pous i del riu Tevere. M’expliquen la història, romàntica, de l’origen de l’aigua de la Fontana di Trevi. Anem a l’any 19 a.C. en un llogaret a 22 kilòmetres de Roma. Una pastora vigilant el seu ramat i se li apareix la Verge, tot indicant el lloc on es troba la deu. Amb un senzill gest assenyala la Verge on és i comença la història de dos mil anys. L’aqüeducte que es va construïr se’l va anomenar Aqua Virgo. Després del saqueig dels gots,  es va tornar a posar en funcionament l’any 1453 i no va ser fins a finals del secle XVIII que el Papa Clemente XII va ordenar a Nicola Salvi de construïr l’actual Fontana di Trevi.

Però encara ens queda una història trista, lletja i salvatge del per què no es pot beure
aigua avui d’aquesta famosíssima font. L’any 2007 en la construcció d’un aparcament subterrani, i sense saber-ho ni haver fet cap estudi, van trencar l’aqüeducte. I van fer encara una cosa pitjor, el van acabar destrossant i el van tapar, i per mantenir la font en funcionament, van fer un desviament d’aigua des d’un altre aqüeducte, aquest, d’aigua no potable. Lleig, trist, salvatge, els gots del nostre secle.

I que bonica és la Fontana di Trevi ! Embadalida, vaig estar mirant a Neptú, els tritons, les escultures de l’abundància i la salobritat, o les d’Agripa i Trivia. És un conjunt absolutament únic, bell. Nicola Salvi, Pietro Bracci, Filippo Della Valle, Giuseppe Pannini i fins i tot un projecte signat per el mateix Bernini. En Nicola Salvi admirador del mestre en va aprofitar una bona part per deixar-nos fins avui aquest monument que tothom que viatgi a Roma hauria de visitar. I si llences la moneda, hi tornes.

Fotografia: Fontana di Trevi sense aigua. RG.

Arxiu: Detall escultòric.  RG. 
          Turistes.  RG.