Tres díes a Kunming – Introducció
Visito amb freqüència diferents blogs de viatgers d’arreu del món. Una parella de japonesos, sota el títol del seu blog, escriuen: El món és un llibre, i aquells que no viatgen només llegeixen una pàgina.
O un grup d’aventurers que exploren els rius menys explorats del món: He pensat molt al llarg dels anys que vol dir ser un aventurer, i he descobert que fas el que tú vols i desitges, perque n’estàs convençut i estimes el que fas.
Aquest esperit aventurer sí que el tinc ( a la meva edat encara …) i si no ho he pogut fer-ho abans, ara estiro la corda fins on puc i em llenço a l’aventura. He entrat a formar part d’aquest grup de viatgers anomenats ‘backpacker’ o ‘solo traveler’. Només voldria ser millor escriptora i poder explicar-ho millor.
Kunming és avui una ciutat moderna, cosmopolita, amb grans avingudes, parcs meravellosos, molts arbres, però, ai! , les velles cases de secles passats ja no hi són, i els barris s’han convertit en ciutats satèl.lits modernes i els gratacels són ara els seus habitatges, això sí, he de dir que ben concebudes i urbanitzades, almenys els que jo vaig veure. Però a Kunming es respira aire net, i és una Ciutat agradable, bonica. Està situada a 1.890m d’altitud, i té un clima perfecte, molt millor que les altres ciutats xineses, i es pot visitar al llarg de tot l’any. Sempre va bé emportar-se una rebequeta. A l’hivern les temperatures són fresquetes, però no arriba mai a gelar. Té una població d’uns 4 milions de persones, en tota la seva àrea metropolitana, i el nou aeroport internacional, impressionant, és ara a més de 30 kms de la Ciutat. Està molt ben comunicada per autopistes i trens. És una ciutat atractiva, i en certa manera tranquil.la, on pots trobar espais de silenci.
El menjar és molt bò, i pots trobar el pernil salat de Yúnnan, una delicadesa i sorpresa, a la vegada. Pernils curats, com aquí a casa, del país, per entendre’ns, i quan demanes un entrepà de pernil, te’l porten sucat amb oli (¡!) i un tomàquet tallat i al damunt el pernil !!!!! En cap moment vaig dir que venia de Catalunya i mengem pà amb tomàquet i pernil, per una senzilla raó, important, que no parlo xinès ni ells ni elles parlen anglès i la complicació és enorme. I si demanes un te pu er (estem a la capital del Yúnnan, d’on prové aquest preuat te, el meu …) resulta que pagues més per el te que per el menjar !! Cal demanar el pu er, tipus vi novell, o el de fulles seques, que no tenen vintage, perque si no ho saps, et serveixen un pu er de l’anyada de l’any 1992 i ja has caigut, i prepara la butxaca !! I si trobes a faltar el món occidental, cap problema ….. Carrefour, WallMart, Desigual, Mango, centres comercials, pìzzeries.
És una Ciutat que sí pots preguntar, i els seus ciutadans intenten ajudar-te. Hi viuen molts occidentals que estudien a les seves diferents Universitats, tècniques o de lletres. Em diuen que si vols aprendre el mandarí, la millor opció és venir a Kunming.
I els parcs són una meravella. De fet he pogut constatar que a Xina existeix ‘la cultura del parc’. No importa a quin barri estiguis, sempre hi ha un parc proper, llocs plàcids, tranquils, amb un, dos, tres llacs, moltes flors, moltes, pèrgoles, centres de meditació, taules a l’aire lliure on pots prendre el te, llocs de menjar, artesans, dotzenes i dotzenes de músics i gent interpretant músiques i gent ballant i cantant.
I finalment, el que m’ha convençut del tot que Kunming és la Ciutat ideal per una llarga estada a la Xina, és que vaig veure molts, molts gossos, de totes les races, ben cuidats, fins i tot vestits amb abriguets, i la gent els estima. Gossos magnífics, petits i grans, que caminen cofois al costat dels seus amos, sense la por de ser maltractats.
….. continuarà
Fotografía: Green Lake Park. Racó.
ARXIU: Una de les moltes avingudes de la Ciutat. Un gos, husky, esperant a la porta del mercat. Mercat i parada de pernils. Flors i jardins als vorals de l’avinguda. Una de les quatre entrades d’accés al Green Lake Park. RG. octubre 2013.