Territori birmà lliure a Londres
Un fet simbòlic, petit, però desafiant; cinc exiliats birmans, fills o amics de presoners polìtics, morts o encara empresonats; tots junts a les escales de l’Ambaixada de Myanmar a Londres, és a dir, trepitjant terra del seu país, en llibertat, on no poden viure ni tornar.
Amb la mà alçada i el nom del presoner polìtic escrit; aquesta campanya tan i tan emotiva que en James MacKay va endagar l’any passat.
El proper dissabte serà el 65è aniversari de Daw Aung San Suu Kyi i és una data emblemàtica per els birmans, per reivindicar, lluitar i celebrar-ho plegats a tot el món, i també dins el propi país, en silenci, però molt notori i evident.
Aquesta petita i simbòlica ‘invasió’ en terra lliure birmana ha estat el primer dels actes reinvidicatius.
En el nostre país Birmània per la Pau, Casal de Cultura de l’Ajuntament de Sant Cugat del Vallès, Club Muntanyenc de Sant Cugat, Amics de l’Ofici de Viure i Casa Àsia, organitzen una sèrie d’actes entre el 16 i el 20 de juny amb la presència important d’U Asin Sopaka, monjo i mestre budista a l’exili. Hi han exposicions de fotografíes, novament la projecció del documental BURMA VJ, conferències i el día 19 de juny, l’acte central a la Plaça Barcelona de Sant Cugat, juntament amb la Trobada d’Amics de l’Ofici de Viure, una meditació silenciosa i una encesa d’espelmes per la pau a Birmània, entre 3/4 de 9 i 9 del vespre.
És important conèixer una mica la història de les persones ‘invasores’ de la fotografia:
Zoya Phan – Activista de l’ètnia Karen i que ja ha estat a casa nostra dues vegades.
Va fugir de Birmània a l’edat de 14 anys. El seu poble va ser arrasat per l’exèrcit de la Junta Militar com tan d’altres. El seu pare va ser matat a trets. El nom que ha escrit a la seva mà és Nilar Thein presonera polìtica de la generació de 1988. Va haver d’abandonar el seu fill dins la presó perque no podía alimentar-lo. Encara continúa presonera.
Wai Hnin Pwint Thon és filla de Ko Mya Aye, un dels organitzadors de la revolta per la democràcia de l’any 1988 i que l’exèrcit de la Junta Militar va esclafar matant a més de 3.000 persones.
La primera vegada que va veure al seu pare va ser darrera de les reixes de la presó d’Indein. Va ser posa’t en llibertat i novament empresonat perque va tornar a ser present en la revolta del safrà de l’any 2007. Ha escrit el nom del seu pare a la seva mà.
Htein Lin és artista i actor. També ha trepitjat el terra de la presó d’Indein i ha passat uns anys darrera les reixes.
Ha escrit el nom del seu gran amic i gran actor Zarganar empresonat per voler ajudar als damnificats del cicló Nargis el maig de 2008.
Nay Oo Hlaing – 25 anys. Exiliat. El seu pare va ser presoner politic.
Ja fa vuit mesos que viu a Anglaterra. A l’escola a Birmània li van dir d’interpretar una obra de teatre escrita per Zarganar. En la seva mà podem llegir el nom de Khun Bedu, un jove de l’ètnia Kareni, activista, i empresonat per sentència de 30 anys, per haver fet campanya contra el referèndum organitzat per la Junta Militar l’any 2008.
Aung Gyi és periodista de Democratic Voice of Burma amb seu a Noruega. Ha estat empresonat dues vegades.
Lïder de la revolta dels estudiants del 88. Ha escrit el nom de Aung Naing a la seva mà. Empresonat amb sentència de 65 anys.
Kate Allen. Directora de Amnesty International UK i Burma Campaign UK.
Ha escrit el nom de Aung San Suu Kyi a la seva mà.
El proper dia 19 de juny és l’aniversari de Aung San Suu Kyi, però els problemes de Birmània van més enllà de l’empresonament de The Lady, de la líder, d’aquesta defensora dels drets humans i lluitadora.
— We are together in the prison without bars of our country —
Aquest ‘petit’ desafiament és un acte impossible de fer dins a Birmània. Un petit acte politic, un dibuix satíric en contra la Junta, un mòbil no registrat, escriure un poema, conectar-se per internet amb alguna persona fora del país, parlar de the Lady. Les conseqüències ja les sabem: empresonament, judicis, sentències, tortures i fins i tot la mort.
Avui fa 14 anys i 333 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.