Chào ông Viêt Nam

Xile ha patit un fortíssim terratrèmol, 8.8 de l’escala Richter. Crec que és el més fort en la seva història. Més de set-centes persones han perdut la vida.
Més de dos milions de persones afectades. Carreteres i cases desaparegudes, barris malmesos, caos, mort, tristor, lluita, supervivència,  i el temible tsunami ja ha passat sense provocar més estralls, però els països que podíen estar afectats s’han mobilitzat per salvar vides.
En tot aquest entorn del nostre planeta terra saben i coneixen com la natura de sobte es mou en forma de tsunami, cicló, terratrèmol, sequera, aparicions de El Niño o La Niña, fets naturals que arriben de vegades a altres continents com Europa, per exemple.

Saber conviure amb la natura és essencial, conèixer molt bé el que un día pot passar, també. Penso en la gent que ha mort a Madeira, on unes construccions, tunels, autovíes han posat obstacles als torrents d’aigua després d’un episodi de pluges fortes. Penso en tants i tants ‘Riu Sec’ que tenim al nostre país i tots sabem que quan la pluja cau de valent les rieres s’omplen d’aigua, i volent arribar a la mar troben obstacles i més obstacles que l’home ha anat construïnt o deixant, sense pensar en la natura.

Xile no és Haití. En aquest país saben de terratrèmols, ciclons, factors com El Niño o La Niña, s’organitzen, després d’una forta sacsejada de la natura.

A Viêt Nam, també ho saben i les evacuacions són espectaculars, organitzades conjuntament entre el poble i el govern. Potser sí que veus cases al costat mateix dels rius o vora la mar, però aquestes són de bambú; desapareixen, i quan tot ha passat, construeixen una nova casa. Abans, però, han marxat a lloc segur. Ténen poques pertinences, les suficients per viure tranquil.lament. A Haití tampoc ténen moltes coses a casa, però l’urbanisme i la pobresa ha fet veritables estralls i molts morts, moltíssims.

He pensat en na Montserrat Abelló. Ella va viure l’exili a Xile molts anys i precisament en un Telenotícies va parlar na Roser Bru, amiga seva, explicant com havía viscut aquest terratrèmol. 

Escriu la poetessa : Creia que era fàcil i no ho és, les guerres mai no es guanyen.

No, no es pot guanyar a la natura; preveure, estudiar-la, conviure amb ella, estimar-la, però fer una guerra ……