Chào ông Viêt Nam

La conversa de cada dia comença amb la pregunta: On vas de vacances ? Les respostes molt variades …. Amb la família, uns díes a la costa; a casa els parents del poble; a la segona residència dels pares al Pirineu; estic de vacances ‘obligades’ ja fa molt de temps; a Porto; a Berlin; a Italia, a Nova York; a Mojàcar; a voltar per el sud de França; al festival de teatre d’Edinburgh; a Paris; als Ports; a qualsevol lloc on estigui tranquil/.la; a casa a fer el mandra; a Cuba; a Formentera a beure una cervesa;  a Argentina i així aniría passant llista de totes les respostes.
N’hi han de curioses; triar entre l’illa de Pasqua o Extremadura ….. A una cabana que he trobat en mig d’un bosc carregat/da de llibres i a escampar la boira com més aviat possible ; seure a la Rambla i anar mirant com puja i baixa la gent, com van vestits,les cares que fan; sortir totes les nits a prendre la fresca i acabar al Sirvent del carrer Parlament; fer el turista i passejar-me amb el bus turístic; vigilar les obres, els talls de trànsit, les emprenyamentes de la gent.
La última resposta me la va donar una noia i no vaig saber, en un primer moment, el seu significat: Sofà i tele ….Es quedava a casa escarxofada al sofà mirant la tele ? 
Després en continuar la conversa, no, em va dir que han comprat un sofà i una tele nova i tot no pot ser ….. Un altre any i el disfrutarem millor !
Jo marxo a Oô el dia 25 de juliol, una setmana. No he estat mai en ‘temporada alta’.
Ja he encarregat els ‘guàrdies civils o gendarmes’ ( arangades ) per na Marie i en Hilaire, prop dels vuitanta anys ja ….. i ja tinc les samarretes del Barça per en Pierre i na Manon ( aquest any ha estat un veritable ‘overbooking’ en demanar l’equipament del tri campió .. ) Ara bé, n’he trobat amb un descompte del 50% perque són de la temporada anterior.

La fotografía …. preparat per els turistes;  sopar sota les estrelles; ‘el sò del silenci’, diuen.

Voler i no poder . És la situació en què voldríem que es trobés sempre l’altri.
El Canvi (llibre de tauleta de nit) – Miquel Bauçà