Chào ông Viêt Nam

…i què és la política, sinó la definició d’una esperança ?  Es preguntava ahir en Joan Margarit tot llegint el seu pregó per les festes de La Mercè.

…. potser ha arribat el moment d’acceptar que cal canviar profundament la relació amb aquesta Espanya si els ciutadans de Catalunya, sigui quina sigui la llengua materna que parlen, volem que la nació esdevingui una Holanda, o una Dinamarca, en aquest nou ordre mundial que, sobretot arran de l’última gran crisi econòmica, s’està configurant  
… Em sembla que les raons històriques són prou rotundes perquè us digui que demà no sé el que serem, però que avui l’únic que ens pot unir a tots – vinguem de la llengua que vinguem -és una Catalunya en català. 

…  Des de que vaig creuar els setanta anys, el passat ha començat a estendre’s cap endavant i a ocupar fins i tot el demà. Els carrers m’emparen des de dintre. La ciutat prova que la superfície és la manifestació de fons. Per això, si es coneix per primera vegada una ciutat amb la qual es té una relació a través de la poesia mai no és un lloc estrany.

… El diàleg amb Barcelona és un diàleg amb mi mateix, que, en fer-se poema, busca que sigui també el diàleg del lector o la lectora amb la seva ciutat. Els poemes parlen no només de llocs concrets, sinó, sobretot, de les restes del somni que per a mí és Barcelona, i ho fan a vegades amb duresa, a vegades amb tristesa, a vegades fins i tot amb humor. I com jo sóc un poeta i no em trobo còmode gaire estona seguida amb la prosa, obriré el pregó a la poesía, i ho faré referint-me, en primer lloc, a la nevada que hem tingut aquest hivern passat.

… Va causar seriosos problemes a la ciutat, però com ara podreu escoltar, a mi em va dur la literatura i l’amor. Un amor que encara dura i al qual dedico aquest primer poema:

MARE RÚSSIA

Era l’hivern de l’any seixanta-dos:

el llum encès en el capçal del llit

no s’apagava fins a ser esvanit,

a l’alba, per murmuris de clarors.

Tolstoi va ser incansablement llegit:

mentre en algun badiu bordava un gos,

jo imaginava, al bosc, un fabulós

passeig en els trineus sota la nit.

Va nevar a Barcelona aquell hivern.

Calladament ens van embolcallar

els flocs de neu com una gran vitrina,

i, en arribar el bon temps, amb el desgel,

tu ja tenies per a mí, Raquel,

el rostre clar d’una Anna Karenina.

Gràcies Joan Margarit per aquest pregó.

Recomano a tothom es baixi el text complet on hi són tots els poemes que va llegir (Manifestació del 10 de juliol – La llibertat – Sonet a dues ciutats – Casa de Misericòrdia …. fins a setze ).
Només heu de tornar a la portada del Vilaweb i us feu baixar el PDF.

Sí, avui ha sortit el sol, molt brillant i esplendent a la meva ciutat.