Chào ông Viêt Nam

Al Saló Nacional d’Escultures del Capitoli a Washington, D.C. a partir d’ahir, es pot veure a Rosa Parks entre els homes i dones importants del país. I m’agrada.
L’ escultura ha rebut crítiques. No és de marbre blanc com la resta. És diferent. I és la diferència que ens uneix a tots.

I’d see the bus pass every day, she said. But to me, that was a way of life; we had no choice but to accept what was the custom. The bus was among the first ways I realized there was a black world and a white world.

No, no tenia opcions. Era el costum, era la realitat a Montgomery. El pas de l’autobús va ser per a ella la seva manera de veure les injustícies i de saber que existia un món blanc i un món negre. I va decidir seure en el lloc reservat només per els blancs.

Si un dia faig un viatge a Washington, D.C. de ben segur aniré a veure a Rosa Parks al Capitoli.

Fotografia: Capitoli, Washington, D.C. Les primeres autoritats del país inaugurant l’escultura en memòria de Rosa Parks.

Arxiu: EL president Obama sentat en l’autobús.