Recull de fotografíes: El Lluçanès / El nostre país
Un 19 de desembre de 2008 vaig escriure un apunt ‘La teranyina silenciosa’. Avui, cinc anys després, crec en la immediata mort de l’aranya, malgrat els insectes que entren en aquesta teranyina són cada vegada més violents. Però la seva estratègia comet errors, bastants, molts diria jo. Volen empastifar-ho tot, la seva merda ben remenada i que faci molta pudor.
Estem ara vivint una situació absolutament fantasmal, i no per això sorprenent. Tothom sabíem que sota les catifes de bona part del nostre país, hi havia molta merda, molta, delictiva, d’altra no tant, i de baix nivell. Polítics que de manera ignomiosa, i també funcionaris, i empreses, i poders, i veïns, i administracions, i multinacionals, oprimeixen a la gent corrent, els que volen viure amb més llibertat i oferir un futur millor als seus fills i néts. Han estat exercint, i encara ara, una política clientelista.
No tothom és igual, no, no, però aquesta corrupció fa mal, molt i empastifa a tothom.
Antes partia que doblà una ministra del govern socialista del reino de espanya ho va dir; Antes romperá Catalunya que España, ho va dir José Maria Aznar.
Ens arromanguem i fem neteja general ? Els partit polítics, el seu aparell seràn capaços de dir la veritat i marxar del poder perque noves cares facin bé la feina ? Denunciaran amb proves els funcionaris, empreses i polítics davant la justícia de casos greus de corrupció i que no ho van fer quan calia? Seran valents i valentes per enfrontar-se a les màfies, i als padrinos? Esperem un cop de timó valent, concís, clar, ja!
Paraules del jutge Santiago Vidal, no són d’ell, simplement llegeix una sentència, i que tots, tots, no hem d’oblidar:
TRIBUNAL INTERNACIONAL DE JUSTÍCIA – 22 de juliol de 2010.
No existeix en dret internacional cap norma que prohibeixi les declaracions democràtiques d’independència. I no existeix cap norma que prohibeixi a la ciutadania, quan existeix contradicció entre la legalitat constitucional i la voluntat democràticament expressada, fer prevaldre aquesta segona.
I mentre vaig mirant les fotografíes d’aquest racó del nostre país, El Lluçanès, preciós, clar, bell i que s’estén arreu. Hem de renunciar a ser independents ?
Jo vull marxar de l’estat espanyol, però emigrar a un altre país, no, vull viure lliure i independent en el meu país. I vosaltres ?
Bròquil is OVER !