U Gambira (pseudònim) va nèixer el 19 de juny de 1979 (curiosament la mateixa data de naixement del meu fill). El seu nom real és U Sandawbartha, però també se’l coneix per el nom de Nyi Nyi Lwin.Va ser el cap visible dels monjos durant les manifestacions del mes de setembre de 2007. Existeixen poques fotografíes d’ell. Aquesta l’he trobat a la xarxa en un moment de les manifestacions. És el que porta la bandera budista de Birmània. Va promoure l’ABMA (Burma Monks Alliance). És el 5è de 7 germans. Als 5 anys va començar l’escola i als 12 anys, sense el coneixement dels seus pares, va marxar a Rangoon i va ingressar a l’exèrcit. Quan els seus pares es van assebentar, van viatjar immediatament a Rangoon i se’l van emportar novament a casa.
Els militars, aleshores, van començar a investigar la família, i amb la por al cos per un possible empresonament del fill o un retorn a l’exèrcit, el van portar a un monestir on es va convertir en novici.
Va disfrutar de la vida monacal budista i va aprendre l’escriptura i la filosofia, passant els exàmens amb facilitat. Entusiasta de la literatura, va obrir una llibreria a Pank, el seu poble natal. Com a monjo va continuar estudiant anglès, literatura, poesia, música, ciències polítiques i tecnologia. Publica articles; escriu poesia i relats.
L’any 2005 prèn consciència de la realitat del seu país i les brutalitats de la Junta genocida. En les manifestacions del mes de setembre de 2007 va ser la figura capdavantera. No va voler fugir fora del país i es va amagar a Kyakse, al centre de Birmània. El seu pare i un dels seus germans van ser arrestats i empresonats el mes d’octubre de 2007. U Gambira va acceptar un intercanvi de presoners; la seva persona a canvi de la llibertat del seu pare i germà. Va ingressar a la presó d’Insein el 4 de novembre de 2007. Està acusat de traïció i pot ser comdemnat a cadena perpètua o la mort. Abans de ser empresonat, se les va ingeniar per treure un article que va ser publicat com editorial al Washington Post on fa una descripció exacta i precisa de totes les atrocitats, crueltats i genocidis que viuen els birmans, abans, durant i després de les manifestacions de setembre 2007.
Encara pot enviar dues peticions; una a les Nacions Unides : – Si us plau cal actuar de forma efectiva i pràctica per la llibertat del nostre poble; els embargaments i les sancions ecònomiques serveixen per un llarg termini, no resolen res. Necessitem accions a curt termini –
– Molta gent ha estat empresonada, assasinada, torturada o han anat forçadament als camps de refugiats. Demano de tot cor a tota la comunitat internacional de fer alguna acció per aturar aquestes atrocitats. Les meves perspectives de lluita i de vida són ara més minces que mai, però no defalliré i continuaré amb la lluita –
Avui fa 12 anys i 329 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
i fer el nostre món més gran