Poesia: Avui Vincenzo Cardarelli – Venècia
He estat només unes hores a Venezia, una nit, a l’hivern. La reunió tenia lloc a Abbano Terme i ens van obsequiar amb una excursió a Venezia. Una passejada molt curta per San Marco, visita d’un parell d’hotels de luxe i sopar en un restaurant prestigiós a la mateixa Piazza de San Marco.
Però el que m’ha quedat d’aquesta curta estada ha estat un passeig en barca pels canals, de nit, i veure la llum de les cases, de les finestres, del menjador, de la sala de lectura. Unes llums extraordinàries, belles. Un respirar de pau i felicitat.
Vaig sentir parlar de Vincenzo Cardarelli, poeta, periodista i escriptor a una de les persones integrants del petit grup i em va parlar d’un poema – Autunno veneziano -, i el va recitar. Un goig, una bellesa
He trobat una boníssima traducció, lliure, de’n Tomàs Garcés. És molt difícil traduïr poesia, perque és un sentiment. Penso que la traducció és bellíssima, però ‘diferent’ de l’original, encara que el sentiment hi és i crec que no enganya als qui estimem la poesia, però recomano de llegir en italià l’obra d’aquest poeta. Així ho penso, com a lectora.
Somniem, doncs, avui una mica, pugem a la barca i passegem al capvespre pels canals d’aquesta Ciutat.
SETEMBRE A VENÈCIA
Vincenzo Cardarelli (Tarquínia, 1887 – Roma, 1959 )
-Traducció de Tomàs Garcés
– Cinc poetes italians, Ed. Empúries, Barcelona, 1984-
Ja del setembre s’enfosqueixen
els crepuscles precoços a Venècia
i les pedres s’endolen.
Llança el sol la seva última sageta
contra l’or dels mosaics, i en fer-ho cala
focs d’encenalls, efímera bellesa.
Quieta. darrera les Procuratíe,
surt mentrestant la lluna.
Llums juganeres i argentades riuen
i es van movent, llunyanes, tremoloses,
en l’aire fred i fosc.
Jo, fascinat, les miro.
Potser un dia recordi
aquestes amples nits
que arriben tan de sobte.
Més belles i més vives aleshores
les seves llums
que em desesperen una mica ara
(sempre defora meu, inabastables)
tornaran a brillar en la fantasía.
I serà vera i calma
felicitat la meva.
Fotografia: passejant en barca per un canaletto a Venècia.
Roser, m’encanta Vincenzo Cardarelli, té poesies fantàstiques! No coneixia aquesta de Autunno Veneziano (vaig fer un apunt i tot del Vincenzo).
Aquí més poemes de Cardarelli en Italià.
Bon diumenge!