Plantes i flors : Pirineus – II
El bosc, la muntanya, enguany són una bellesa. Ha plogut i nevat molt durant l’hivern.
Hi han camins que són difícils de trobar perque han desaparegut sota les plantes i l’herba.
Una altra flor que vaig fotografiar de camí a Montgarri.
— Genciana groga —
Gentiana lutea.
Gentiana= antic nom grec i llatí d’aquesta planta i del llatí, lutea, de color groc fosc.
Freqüent a les formacions de grans herbes de fulla ampla i tendra de l’estatge montà superior i del subalpí dels Pirineus i del Montseny.
És una planta en perill d’extinció, ja que la part que se n’utilitza és l’arrel, cosa que fa difícil la seva propagació al ser arrancada.
El seu rizoma va ser utilitzat per aromatitzar la cervesa abans de l’ús del lupul. És una planta de creixement molt lent, floreix quan arriba als deu anys i en pot viure vora els seixanta !
L’arrel s’utiitza per obrir la gana, per la gastritits i contra el paludisme.
L’arrel es prepara macerada en fred o en pols; també s’utilitza en xarop, en infusió o en decuit. Es fa servir com aperitiu i també és un reconstituent. És un tònic amarg, que actua sobretot a l’estomac. És una de les substàncies més amargues conegudes actualment.
Les recol.leccions abusives l’han posada, com he dit, en un veritable perill d’extinció.
Per això, en l’arxiu podeu veure’n una fotografía on es poden veure diverses gencianes grogues en un camp del bosc; quina alegria !!
Gràcies Xesco, amic, i ”Les plantes Medicinals dels Països Catalans” d’Àngel M. Romo,
Pòrtic/Natura.