Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

Conèixer les estrelles i l’univers. L’Enric Marco a Osona

Publicat el 27 de maig de 2016 per rginer

 

Divendres dia 3 de juny ens visita el nostre astrònom, el nostre blocaire , veí i amic d’aquesta casa,  l’Enric Marco, sí, el de la Vall d’Albaida. Vegeu el cartell. Us convido a tothom a assistir a la conferència. Sé que és tard, un divendres, però Vic no és lluny d’enlloc ….

cropped-Calderona-Polsdestels

I a més és una oportunitat de veure’ns, els veïns d’aquesta casa.

mercuri-20160418

Ja és un costum llegir en començar cada mes com serà el nostre cel i entendre’l una mica i una mica més. Mirar les estrelles des d’un lloc on no hi ha llum és un dels plaers més grans que pot haver-hi. Pots estar-t’hi hores, fins que clareja. He vist aquest cel des de diferents indrets del món. Sempre és diferent. Potser la situació; veure la Southern Cross i no pas la Polar és fascinant. Veure les estrelles des d’un petit indret del Montseny és emocionant i des del balconet de casa meva, a la gran Ciutat, també em transporta als somnis. He recuperat aquest video, excepcional, un timelapse, del cel d’Uluru a Austràlia.

[vimeo 15908598 w=640 h=400]
<p><a href=”https://vimeo.com/15908598″>Uluru (Ayers Rock) – milky way timelapse</a> from <a href=”https://vimeo.com/spacelapse”>Pascal Christian</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

La setmana vinent aniré a Vic i de ben segur que contemplar, veure, les estrelles des de la Plana, esdevindrà un cop més un espai per viatjar lluny a l’univers, i …… somiar.

 

 

 

Publicat dins de General | Deixa un comentari

Xesca Ensenyat : 7 anys d’absència.

Publicat el 16 de maig de 2016 per rginer

Un 14 de maig, na Xesca ens va deixar. Set anys ja d’absència i més que mai la trobem a faltar. Rellegeixo l’intercanvi d’e-mails, els seus comentaris als meus apuntaments, torno a fer una ullada a les fotografies d’una trobada de blocaires a casa seva a Can Pica, visitar-la a l’Hospital d’Inca quan ja no podia parlar, però sí escriure.

DSCN7939

Fotografia: Can Pica. Trobada de blocaires. 2007.  RG.

Sempre he dit, ho penso, i ho comento, que escriure una novel.la, apuntament rera apuntament en un bloc, no és a l’abast de tothom. I si entrem al seu bloc L’Hidroavió Apagafocs d’aquesta casa, encara podem gaudir de la seva capacitat i enginy i ironia de tot el que va escriure. Així a l’atzar he triat aquest apunt Els peixos no naufraguen. I després valtros podeu anar clickant un per un els seus posts. Us ho recomano, perque na Xesca escrivia molt bé, rabiosament bé, emocionalment bé, irònicament bé.

DSC_4837

DSC_4973 (1)

Fotografíes: Búger i Eu Moll. Maig 2012. RG.

I no deixo mai de recordar la trobada de blocaires a Búger. Ací teniu una crònica de’n David Figueres, blocaire d’aquesta casa i poeta, Lletra a Na Babalusa. Un escrit esplèndid d’uns díes del mes de maig de 2012 durant unes Jornades en memòria de Xesca Ensenyat.

DSC_4821

DSC_4863

Fotografíes: Búger. Maig 2012. Blocaires.

Dissabte dia 14 de maig 2016 era a Sant Martí d’Empúries, davant la Mediterrània. Un matí esplendorós, cel blau, i la mar molt tranquil.la. Vaig beure la copa de cava a l’hora de l’àngelus, davant la petita esglèsia, a les 12 en punt, i mira,  un hidroavió apagafocs estava volant per la badia de Roses, prop del port d’Empúries. Em van dir que havia sortit d’Eu Moll per fer un vol de pràctiques. Va continuar el seu vol per l’Empordà davant un majestuós Canigó encara nevat, les vinyes verdes vora la mar,  les oliveres prestes per passar l’estiu, l’estol d’ocells volant, els pobles dormint la seva pau abans l’arribada dels turistes, catifes de flors cobrint la terra. Enguany la primavera s’omple de vida i emocions.

DSCN8009

Fotografia: Hora de l’àngelus. Can Pica. 2007. RG. DSC_4920

Fotografia: Eu Moll de Pollença. RG.

La memòria i el record no es perden.

 

 

 

La denúncia: Dones assassinades

Publicat el 11 de maig de 2016 per rginer

 

 

Un mes d’abril dolent. Continúen les morts injustes, cruels, de dones assassinades i la meva denúncia, i no sembla que aquesta violència es pugui acabar mai.

DSC_0380

10.04.16 – Lugo. Dona assassinada a ganivetades. L’home el presumpte autor, ex company, ha estat detingut.

12.-04.16 – Benidorm, Marina Baixa. Dona assassinada a ganivetades. El presumpte autor, ex parella de la dona i denunciat per maltractaments, ha estat detingut.

14.04.16 – Sant Feliu de Llobregat, Baix Llobregat. Dona assassinada a trets davant la filla petita i una amiga. L’autor, company de la dona, s’ha suicidat.

18.04.16 – Salamanca. Dona trobada morta a casa seva. Assassinada. Detingut el presumpte autor, ex parella de la dona, i amb una ordre d’al.lunyament.

24.04.16 – Valls, Baix Camp. Dona assassinada a ganivetades a casa seva. El presumpte autor, la seva parella, ha confessat el crim i ha estat detingut.

DSC_0444

El meu sincer condol i la meva tristor per aquesta violència sense sentit.

Unes flors de primavera trobades al Pirineu tot just fa uns díes.

 

 

 

 

 

Oliveres

Publicat el 3 de maig de 2016 per rginer

El dia 30 d’abril es va projectar a Sant Mateu, Baix Maestrat, la pel.lícula de la Íciar Bollain amb guió del seu home, en Paul Laverty, ”El Olivo”. He vist el trailer. I aniré a veure-la. Sí.

olivera_ximo_la_jana

Ací teniu l’enllaç del trailer:

http://www.youtube.com/watch?v=HtyVkAHassQ?rel=0&w=560&h=315

 

Però també us deixo un apuntament del blocaire,  La paella mecànica d’aquesta casa, on podeu llegir i saber de les oliveres mil.lenàries del Baix Maestrat. L’any 2006 es va aprovar una llei al Parlament valencià per a conservar i defensar aquests arbres, perque la especulació i venda era ja un escàndol. Canet lo Roig, Traiguera, Sant Mateu …. ara la gent pot respirar tranquil.la, per que ja no es poden vendre les oliveres, i sí es pot anar-hi a veure-les i gaudir-ne.

traiguera-memorial

A Catalunya encara no s’ha aprovat cap llei per protegir les oliveres, i podem veure vivers  amb aquests arbres, arrencats de la seva terra, i plantats en llocs inversemblants,  tancats, en mig del ciment, d’autopistes, en edificis i oficines de grans multinacionals, i exposats com un trofeig en països del nord, a l’altra banda de món, lluny de la Mediterrània.

Aplaudeixo aquesta iniciativa de la Íciar i el seu home en Paul Laverty. Seré feliç en vore la terra, les oliveres del Baix Maestrat i la història que ens explica, i encara ho seria més, si els protagonistes parléssin en la seva llengua. el valencià ……. és possible ??

 

Matí de pluja

Publicat el 28 d'abril de 2016 per rginer

 

M’han despertat les gotes de pluja de primavera xocant amb la petita finestra de la meva cambra. És una pluja diferent la de primavera …. suau, plàcida, t’agrada. Té diferents sons, depèn on cauen les gotes, si a les teulades, al patí de veïns, als arbres, a les flors, en un pot ….

Un dijous de finals del mes d’abril, amb pluja, molt fina, quasi transparent, agraïda. Obres la finestra, el balconet de casa, i veus el terra del pati de veïns mullat i les plantes i els arbres amb una olor ben diferent. Les orenetes no hi són. No les veig. Fa fred.

DSC_5494

És moment d’escoltar música, o obrir un llibre de poesia. Recordo el que deia en Joan Brossa: Sota la pluja desplego el mapamundi o una dita vietnamita: ‘mua lúc nào mát mat lúc ày’ : quel que soit le moment où tombe la pluie, elle refraïchit toujours le visage ……..

DSCN8742

I ho faig, sí. Desplego el meu mapamundi i els records s’envolen, molts en un mapamundi atapaït, sí, i el meu rostre i la meva ment refresca la memòria ….

DSC_2436

— Alcossebre, Baix Maestrat, vinyes, amelers, baquetes, Montseny, bosc muntanya, flors, Oô, narcissos, aigua, rius, llacs, prat, arbres, carrers, Calaseit, pedres, oliveres, frontera, Ojén, racons, cases blanques, patis i flors, Cadaqués, mar, pinedes, illots, atzavares, color blau, Serra de Tramuntana, margallons, pins, ginebró, alzines, solitud, ferestega, mar, Vignemale, neu, bellesa, rierols, Bagan espiritualitat, història, llum, Mrauk U, pobresa, història, lluita, riu, Shwedagon, emoció, budisme, ànimes, espiritualitat, Ha Long, la mar, color verd, barques, el lloc, placidesa, veles e vents, riu Mekong, més placidesa, meditació, lluminositat, Tasmània, bosc mil.lenari, salvatge, natura, lluny, Uluru, desert, gotes de pluja llargament esperades, supervivència, Kakadu, silenci, repòs, animals salvatges, coves, Hà Nôi, viure, somriures, felicitat, menges, soroll que estimes, Xhishuangbannà, bosc tropical, arbres, orquídies, olors, beure te, Kumming, ciutat lluminosa, parcs, mercats, aire net, Mae Sot, plataners, papaies, olors, Skjern, fred, neu, gel, silenci, Montevideo, gauchos, cavalls, mate, menjar a l’aire lliure ….. i continuaria desplegant aquest mapamundi, però ja no plou.

DSC_2493

I llegeixo poesia i escolto música:

¿No sents, cor meu, quina pau més divina , amb la música dels núvols desfets ?

Pluja de nit, delicada veïna, dentetes d’aigua en els vidres quiets ….

No sents, cor meu, quina pau més divina ?    

— Cançó de pluja – Josep Maria de Sagarra —

i de fons el  Concert per a violí i orquestra de Johannes Brahms in D Op. 77.

http://www.youtube.com/watch?v=wc9Pq-Jbt4U?rel=0&w=420&h=315

 

 

 

 

De l’alfabet xinès a l’alfabet llatí / Viêt Nam: Alexandre de Rhodes – Nguyen Van Dinh

Publicat el 27 d'abril de 2016 per rginer

 

 

Wikipedia, Google … internet. Llegeixo un parell de diaris vietnamites cada matí. Ahir un article de l’escola més antiga de Ha Noi. Fotografíes. Sí, he passat per davant. Un edifici extraordinari, colonial, de l’any 1920. Una de les coses que més m’agrada d’aquest país és que ho aprofiten tot, i així pots passejar per Ha Noi entre edificis colonials francesos magnífics, petites cases i botigues vietnamites, edificis nous, antics, parcs. És la menys asiàtica de les capitals d’aquest continent, però a la vegada sí que ho és.

Puginier-1459848572_660x0

D03D8970-1459848583_660x0

 

Sento curiositat per l’edifici i començo a estirar el fil. El nom francès de l’escola, Puginier, antic missioner. Missions catòliques a la Conxinxina. Alexandre de Rhodes (1591 – 1660 ) jesuïta, i missioner a Índia i tot el sudest asiàtic. Fill d’aragonesos, de Calatayud i marrà, jueu reconvertit. Fugen del Reino de Espanya i ell neix a Avignon. Després de viure 12 anys a Vietnam publica el seu llibre més important :  ”Dictionarum Annamiticum Lusitanum et Latinum”, i estableix el nou alfabet de la llengua vietnamita, basat en l’alfabet llatí, el Quôc ngü’ (llengua nacional).

Han-nom_parallel-2-2

D03D9104-1459851669_660x0

Continúo estirant del fil i em trobo amb el nom de Nguyen Van Vinh ( 1882-1936 ). Periodista, editor i traductor. Arran el seu primer viatge a Europa l’any 1906, concretament a Marsella, quan va tornar a Vietnam es va conjurar per modernitzar el seu país. L’any 1907 va fundar i publicar el primer diari en quoc ngu. Va tenir una gran repercusió i l’alfabet del jesuïta Alexandre de Rhodes va tornar amb força. L’any 1918 el Govern va oficialitzar la llengua amb el nou alfabet quoc ngu i es va abolir l’escriptura xinesa. Nguyen Van Vinh va traduïr molts llibres des de La Fontaine, passant per Molière, Balzac, Jonathan Swift, Dumas, Victor Hugo, Plutarc, Abbé Perrot. Els seus negocis de premsa no van anar gens bé econonòmicament i l’any 1935 va haver de fugir del país. A Laos va intentar continuar amb la seva professió de periodista. El van trobar mort en una barca al riu Sepon. A la mà dreta tenia un llapis i un bloc. Fins l’últim moment no va deixar d’escriure les seves cròniques i articles. Una multitud va rebre el seu cos a l’estació de Hà Nôi, milers i milers de persones, en silenci, en un homenatge sentit i emocionat per la persona que va fer possible la modernització de la seva llengua.

funeral1 8-5-1936

I continúo estirant del fil i em trobo amb el nom de Nguyen Dinh Dang ( 1958 ) pintor i físic. Resident al Japó. Fill de la guerra del Vietnam. Actualment un pintor de molt renom. El neosurrealisme asiàtic en la seva màxima expresió.

I el final d’aquest estirar més i més el fil apareix el quadre de Nguyen Dinh Dang de l’any 2001 : ”Introducció de l’Escriptura Romana a Vietnam ” ( La mort transcendental de Nguyen Van Vinh ).

Rhodes-1

Penso que és una al.legoria fantàstica amb els dos protagonistes : Alexandre de Rhodes i Nguyen Van Dinh i Viêt Nam.

La denúncia: Dones assassinades

Publicat el 12 d'abril de 2016 per rginer

 

 

No hi ha mes de l’any sense haver de seguir denunciant aquesta violència cruel, injusta i sense sentit. No hi ha treva.

11.03: Son Servera, Mallorca. Dona jove de 19 anys trobada morta, violentament, a ganivetades. L’home, la seva parella, ha estat detingut com a presumpte autor del crim.

14.03 Gijón. Dona assassinada a cops presumptament per la seva parella sentimental. L’home va confessar el crim i ha estat detingut.

Durant els tres primers mesos d’aquest any, han mort de manera violenta, cruel, en mans de les seves presumptes parelles, 15 dones. Trist, molt trist. Ràbia, molta ràbia. I continuarem denunciant aquests crims.

El meu sincer condol i la meva tristor. No sembla que pugui un dia no escriure cap apuntament, ni que sigui durant un mes.

Espígol proper i buguenvíl-lea llunyana

DSC_0351

Avui: Dia Mundial de la Poesia

Publicat el 21 de març de 2016 per rginer

Aquests díes mundials no sempre m’agraden. Tots els díes són mundials. Però viure la poesia avui, les 24 hores, t’ajuda i molt a veure la vida diferent, oberta, i tenim la lluna plena a tocar. També ha començat la primavera. Tot quadra.

I les dones poetes ……..

DSC_0029

— Maria Mercè Marçal – Bruixa de Dol / Sal Oberta —

TInc els ulls de fusta.

De tant en tant, un cuc hi plora.

 

Llum al balcó

i l’estrall a la porta.

Giro la moneda

i és la lluna.

 

Vaig embarcar ja fa molt temps

una pilota de colors

en qui sap quin teulat.

El vent de març juga a matar

i me la torna

El meu cor l’entoma.

 

Avui 'Dia internacional contra la violència de gènere'

 

 

— Maria Victòria Secall – Gramòfon de Runes —

Han nascut flors al desert.

El carrer s’omple de veus

que ressonen.

La sal nova de l’alba

s’estén com la llum,

a gran velocitat.

Nosaltres ens aixequem !

Com ocells, per instint,

alcem el vol.

Collita d'arròs a Viêt Nam

 

— Montserrat Abelló – Al cor de les paraules —

La nit és massa

fosca,

l’he amagada

sota el coixí.

Dorm amb mí.

——— a Virginia Woolf  ——

Cadascú ha de tenir

la seva cambra.

I un pati blau

on passejar els seus dubtes.

Díes de lectura - Marco Polo: 'Llibre de les meravelles'

 

— Felícia Fuster – Postals no escrites / Del Japó i de l’Infern Ratllat —

Estenc el mapa

dels cinc sentits           M’envolo

Camins indèdits.

 

Pel Sol     desvio

les sandàlies                  M’omplen

de Lluna      oberta.

 

Música          Gotes

Mòbil pentinat d’aigua.

Al cor reflexos.

 

Museu        Kyoto

Tambors d’història      Bronze

sonor   De  Xina

 

Un bol que ens mira

Penombra d’ulls     Mig closos

Te de silencis.

Good Morning Viêt Nam

 

I la poesia és present a casa tots els díes.

Fotografíes: Llocs que estimo: Vietnam / Myanmar-Birmània. RG

 

 

 

Aung San Suu Kyi : Poder sense la presidència

Publicat el 18 de març de 2016 per rginer

 

 

 

Les eleccions són ja lluny, el 9 de novembre de 2015. El poble, la gent de Myanmar/Birmània va decidir que Daw Aung San Suu Kyi havia de ser la presidenta del país. El partit de la NLD va guanyar per una amplíssima majoria absoluta. Han passat setmanes i la gent ha continuat la seva vida diària, com sempre, però amb un canvi ….. el seu somriure denotava ara sí una esperança que podia fer-se realitat.

000_8j9kd_0

Aquesta setmana ha estat important per Myanmar/Birmània. U Htin Kyaw serà el nou President del país a partir del dia 1r d’abril. Serà el primer president civil del país. Ha rebut 360 vots dels 652 possibles. Per els dos llocs de la vicepresidència, el candidat dels militars, U Mynt Swe, ha rebut 213 vots i el representant de l’ètnia Chin, Henry Van Thio serà el segon vicepresident, un altre civil.

burma-president_3594635b

Henry-Van-Thio-Interview

Daw Aung San Suu Kyi no pot accedir a la presidència del país per una clàusula, la 59F, de la Constitució feta a mida per els militars l’any 2008, en la que està prohibit a les persones de nacionalitat birmana amb familiars de nacionalitat estrangera accedir al màxim poder del país. Els seus dos fills de nacionalitat britànica ho impedeixen.

Però ja va manifestar fa setmanes, quan va guanyar per majoria absoluta les eleccions, que estaria per sobre del president, i així serà. Serà de fet una delegació de poder presidencial a la persona amb qui té més confiança, a una persona que sempre ha estat lleial, sempre al seu costat. U Htin Kyaw de 69 anys, de l’ètnia Mon-Bamar, ha estat l’escollit i sap molt bé quines seran les seves funcions.  Ell va ser l’enllaç de Suu Kyi amb el món exterior durant els anys que va estar empresonada a casa seva. Llicenciat en Economia per la Universitat de Yangon i molt implicat amb la societat civil en els temes de sanitat, educació i temes socials.

2473

La transició de Aung San Suu Kyi  de l’activisme pacífic a la política activa ha estat estratègic, pragmàtic i molt singular. De com se’n surti de no ser Presidenta, però sí que té el poder, i les negociacions i diàleg amb els militars, serà tot un repte. I no ho tindrà gens fàcil. Els militars han jugat fort, molt fort, amb la designació del vicepresident representant dels militars dins el proper govern. Mynt Swe, i qui és Mynt Swe ?

1659b820-e78e-11e5-9c87-1b0e9fb1e112_1280x720

L’any 2012 va ser propopsat com a candidat a la presidència del país, però no ho va poder ser, perque el seu gendre té nacionalitat australiana. Ara se sap que ha canviat la seva nacionalitat australiana per la de Myanmar. Sempre ha sembrat controvèrsia al país, per els seus lligams amb els ”tycoons”, els grans empresaris que han fet veritables fortunes al país, però per damunt de tot, Mynt Swe va ser el màxim responsable de la represió brutal i violenta contra els monjos durant la revolució del safrà l’any 2007, i se l’ha responsabilitzat de la mort de 32 persones, entre ells monjos. Va ser l’home de confiança del General Than Shwe i de l’últim President militar Thein Sein.

Des del 9 de novembre de l’any passat que es van  celebrar les eleccions, Suu Kyi ha estat negociant intensament amb els militars per canviar d’alguna manera aquest article 59f de la constitució. Finalment marcant els terminis del país, la NLD ha anomenat el seu candidat a President, com també el segon vicepresident, i Suu Kyi estarà a l’ombra del poder. Sembla que ocuparà un Ministeri, que podria ser més que probable, el d’Afers Exteriors, perque sigui ella que dongui la imatge a l’exterior, per la seva experiència i coneixements, i el que és més important, podrà ocupar un lloc en els Ministeris de Defensa i Seguretat en les seves reunions de govern, fet que els militars hauran d’acceptar.

961182_1_0128-myanmar-Aung-San-Suu-Kyi_standard

Dins el país, hi ha molta feina a fer, educació, universitats, escoles, sanitat, medi ambient, desenvolupament, infraestructures bàsiques. Els militars hi són, una vicepresidència i el control dels ministeris d’interior i de seguretat.

new-mps-myanmar

Mynt Swe podria accedir a la presidència si Htin Kyaw no fa bé la feina. Hem de tenir present, i no oblidar-ho, que la Constitució del país aprovada l’any 2008 va ser feta a mida per els militars. Sempre han tingut por de Aung San Suu KYi i les estratègies per fer-la fora del poder han estat, i seran, moltes. Però ella, i el seu partit de la NLD van guanyar unes eleccions amb una majoria absolutíssima.

La gent, el poble, està tranquil, il.usionat, amb moltes més esperances que fa uns anys. No hi han discusions internes ni nerviosisme. Les diferents ètnies estan ben representades en el Parlament i ho estaran al govern. També existeix aquest glop d’esperança per acabar les diferents guerrilles a les fronteres entre les ètnies i l’exèrcit. I el problema amb els Rohingya, musulmans a l’estat de Rakhine, podria prendre una altra dimensió per pacificar la zona i trobar una resposta al problema d’aquesta gent, apàtrides i focus continuat de violència entre la gent.

Tot sembla que Suu Kyi assumirà el Ministeri d’Afers Exteriors, en una estratègia per tenir accés directe al proper govern i per influir en les decisions. Sap que els militars controlaran els ministeris de seguretat nacional i administració. Suu Kyi haurà de deixar la presidència del seu partit la NLD per dedicar-se exclusivament al govern, i tampoc serà una decisió fàcil de prendre. Penso que ella ferà tot el possible per derogar aquest article 59f, i poder arribar a la presidència. Les negociacions seran llargues. La seva experiència amb els militars, amb qui ha dialogat, i molt, ha lluitat contra la dictadura i molt, i malgrat tot, té el seu respecte, d’una part dels militars,  pel fet de ser filla del General Aung San, l’home que va portar la independència al país.

4096

Sí, ha arribat el moment de la veritat per Myanmar/Birmània, el gran canvi i una transició, ara sí, de lliurar el poder dels militars a la societat civil, al partit NLD liderat per Daw Aung San Suu Kyi. L’ombra dels militars, del seu poder, continuarà éssent present entre la gent, sí, no ho nego pas, i ja ho he explicat en quest apuntament.

Avui encara s’expliquen els acudits de fa més de vint anys els birmans t’explicaven:

– Un home va al metge perque li fa molt mal el cap. L’home, un militar del servei d’intel.ligència, li demana al metge una medicament. El metge li contesta … ah, és això el que us preocupa ? Hi ha una explicació ….. vostè no té cervell.

– Un birmà marxa a Tailàndia. Visita un dentista. El metge li pregunta si no hi ha dentistes a Birmània. Sí, naturalment, però no ens deixen obrir la boca.

Cerimònia Phaung Daw U Festival - Llac Inle/Inlay - Ritual, joia, fe - Part I

Fotografia : Llac Inle – RG. 2009.

Com deia en George Orwell ( la seva novel.la ‘Dies a Birmània’ de lectura obligada ):           – Qualsevol  acudit, per petit que sigui, és una petita revolució. 

Tornar a Birmània/Myanmar ja no serà el mateix a partir d’ara.

 

 

 

 

 

 

La denúncia: Dones assassinades

Publicat el 14 de març de 2016 per rginer

 

 

 

No ha estat un mes de febrer plàcid i tranquil. Novament he de denunciar la mort violenta  de dones, assassinades, presumptament per les seves parelles o ex parelles. Aquestes morts injustes, cruels, i que continuem denunciant, perque sí, perque cal fer-ho, no deixar-ho en el sac dels desmemoriats. Que se sàpiga un día sí i un altre també.

01.02.16 – Alhaurin de la Torre, Màlaga. Va ser detingut un home per un crim comès l’any 2008. Va assassinar la seva dona. La família no va defallir i ha persistit fins arribar a aquesta detenció, perque s’ha pogut demostrar que l’home va ser el culpable. Va confessar el crim.

11.02.16 – Becerrea, Lugo. Dona morta a trets d’escopeta, davant els fills. Un d’ells ferit. El presumpte autor, el seu marit, ha estat detingut.

13.02.16 – València, El Cabanyal. Dona de 71 anys trobada morta a casa de forma violenta, a cops. El presumpte autor, el seu marit, ha estat detingut.

13.02.16 – Fuengirola, Màlaga. Dona morta a cops. Separada del seu marit, presumptre autor, des de feia un any. Ha estat detingut. Tenia ordre d’al.lunyament.

22.02.16 – Saragossa. Dona assassinada a trets. El presumpte autor, parella de la dona, es va suicidar. Tenia ordre d’al.lunyament.

 - Estadistica de l'any 2010 - Dones sense vida

 

El meu sincer condol, i la meva tristor. Una violència que no sembla tenir aturador. I unes flors ben boniques que acompanyen, com sempre, aquests apuntaments i que desitjaria molt deixar de publicar.

 

 

 

 

 

 

 

 

Avui: 8 de març – Dia de la dona treballadora

Publicat el 8 de març de 2016 per rginer

 

 

Dones treballadores. Indústria armamentística I Guerra Mundial

I van passant els anys i un altre 8 de març, quan de cert, els 365 díes de l’any són un vuit de març. Avui es dona llum i publicitat a les dones, a la dona treballadora, per reinvindicar els seus drets, els nostres. I passen els díes i sempre el mateix discurs, noves lleis, lluites, però els que poden fer canviar aquestes injustícies no ho fan i continuem. Arreu del món. Els drets els demanen dones de tots els països, nacions, pobles del món. Més del 50% de la humanitat ho reclama. La BBC avui publica uns articles molt interessants. Al llarg de tot l’any han fet debats, entrevistes, han escoltat històries, han rebut testimonis i ho han publicat en diferent estudis i videos. Podeu veure en aquest enllaç la situació de les dones als diferents països del món – http://www.bbc.com/news/world-34808717 -.

any-gen-1024x773

Daw Aung San Suu Kyi és dona i treballa per el seu poble. Va guanyar unes eleccions el novembre de l’any passat per majoria absoluta. Rodejada d’homes. És la líder del partit National League fopr Democracy – NLD – opositor al règim militar,  l’exèrcit, i que el poble ha votat perque canvïi el país, Myanmar-Birmània.  No s’ha rendit mai des de l’any 1989. Una dona fràgil d’aspecte, però de gran força interior i d’una gran tenacitat. No han pogut silenciar la seva veu ni la de tantes altres dones que han patit empresonament, maltractament, violència, assatjament, per lluitar i cridar amb passió per un futur millor per la seva gent i per les dones.

20151212_ASD000_0

I no puc deixar de passar aquest dia, i els 365 díes restants, sense llegir a Maria Mercè Marçal :

A l’atzar agraeixo tres dons : haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.

—  I el tèrbol atzur de ser tres voltes rebel.

marcal_685x190_color

Vuit de març

Amb totes dues mans
alçades a la lluna,
obrim una finestra
en aquest cel tancat.

Hereves de les dones
que cremaren ahir
farem una foguera
amb l’estrall i la por.
Hi acudiran les bruixes
de totes les edats.
Deixaran les escombres
per pastura del foc,
cassis i draps de cuina
el sabó i el blauet,
els pots i les cassoles
el fregall i els bolquers.

Deixarem les escombres
per pastura del foc,
els pots i les cassoles,
el blauet i el sabó
i la cendra que resti
no la canviarem
ni per l’or ni pel ferro
per ceptres ni punyals.
Sorgida de la flama
sols tindrem ja la vida
per arma i per escut
a totes dues mans.

El fum dibuixarà
l’inici de la història
com una heura de joia
entorn del nostre cos
i plourà i farà sol
i dansarem a l’aire
de les noves cançons
que la terra rebrà.
Vindicarem la nit
i la paraula dona.
Llavors creixerà l’arbre
de l’alliberament.

Maria Mercè Marçal – Bruixa de Dol.

—  Suu Kyi i Marçal, dues dones, dues lluitadores. La vostra veu no s’apagarà mai. —

 

Muriel

Avui a la matinada ens ha deixat na Muriel. Un cop dur. La tristor ens envaeix. He anat cercant en el meu arxiu d’aquest bloc apuntaments i sí, n’he trobat, de l’any 2010. On tot va començar a perfilar-se, on es va començar un camí que la gent havíem de fer per arribar on som ara, a molt poc temps per viure millor, en català, en llibertat, la República Catalana. I na Muriel ha estat cabdal en aquest camí. La seva mort és un cop duríssim, molt dur, molt. No, no hi és, però sí que hi és. Sempre.

REPUBLICA CATALANA

En un apuntament, vaig reproduïr una tanka de’n Màrius Torres;

Més que el silenci,

molt més que les paraules,

els ulls i els llavis,

les galtes sempre saben

els secrets d’un somriure.

muriel_casals_hhll-28124

Recordo els somriures de la gent una tarda del 10 de juliol de 2010.

1278749817_910215_0000000000_album_normal

I vaig escriure un petit text arran una entrevista que li van fer a la Muriel en un programa dels matins de TV3.

I recordo la conversa, xerrada, que vam tenir ella i jo a la Plaça Francesc Macià, un gener de 2014 quan vam instal.lar la primera paradeta de la Territorial de SSG de l’ANC. Era la primera vegada des de feia anys i panys, i potser mai, que una estelada onejava en aquesta Plaça. I vam estar parlant de la gent. De la independència. I sí, ja em va dir que nosaltres erem el somni.

DSCN2194

No, no és just. Hem arribat lluny amb tú, i nosaltres el somni, continuarem, junts, per construir aquest país que volem:  tenaç, lliure, ple de somiadors, responsable, eficaç, amb molts de sentiments, amant de la cultura, reinvindicatiu socialment, no perdre mai la confiança, lluitador per defensar els drets de la gent, dialogant, que estima la llibertat.

Ho farem Muriel. Gràcies.

 

 

 

 

La denúncia: Dones assassinades

Publicat el 9 de febrer de 2016 per rginer

El mes de gener d’enguany ha estat un període clarament cruel, violent i trist. I la meva denúncia continúa, sense veure un horitzó net, ans el contrari, més brut, més violent. Dones assassinades sense sentit.

05.01 – Guadalajara. Dona de 33 anys, morta a ganivetades presumptament per la seva parella. Ha estat detingut.

05.01 – Hortaleza, Madrid. Dona de 43 anys estrangulada presumptament per la seva parella. Detingut.

07.01 – Alange, Badajoz. Dona trobada morta de 19 anys en el pantà a la vora del poble.. La seva parella, presumptament autor del crim acusada de maltractaments, tenia ordre d’al.lunyament. Ha estat detingut.

11.01 – Quintanar de la Orden, Toledo. Dona de 55 anys trobada morta a casa seva. En un primer moment es va pensar en un robatori, però posteriorment va ser detingut el seu marit com a presumpte autor del crim.

13.01 – Vilaseca, Tarragonès. L’home assassina la seva parella a trets i intenta suicidar-se. En mig del carrer. Detingut.

22.01 – València. Home de 77 anys assassina a ganivetades la seva dona i es suicida.

23.01 – Ciutat de Mallorca. Dona de 49 anys estrangulada presumptament per la seva parella. Detingut.-

27.01 – Avilés. Dona de 45 anys assassinada a cops presumptament per la seva parella. Havia estat denunciat per maltractaments. Detingut.

DSC_0334

No voldria deixar de denunciar un altre crim execrable, cruel, terrible. I no sé com explicar-ho, ni tampoc sé si és violència de gènere, domèstica. …. L’home llença la filleta de la dona de només disset mesos per la finestra, i va morir una vegada a l’hospital. La dona va ser també maltractada i està hospitalitzada. L’home està empresonat.

La meva denúncia, el meu sincer condol i la meva tristor i ràbia. Molts anys denunciant i no veig l’horitzó. Aquesta violència cruel i sense sentit continúa. No veig la fí.

Flors d’arbres fuiters de terres llunyanes plenes de vida.

La denúncia: Una dona assassinada

 

Tê’t – El mico: Chúng Múng Nâm Moi – Feliç Any Nou

Publicat el 3 de febrer de 2016 per rginer

Fotografia de capçalera: Segells commemoratius de l’any del mico

La nit de diumenge 7 de febrer comença el Tê’t. Una setmana en que la vida a Viêt Nam canvia absolutament. No es treballa. L’ escola, els bancs, les fàbriques, oficines, botigues, tot tancat. Portes baixades. A casa ja no queda espai per rebre tots els familiars i amics que han arribat, per  compartir el menjar, el te, el vi d’arròs, rebre i donar regals, recordar als seus ancestres davant l’altar.  Han vingut d’arreu del món. Ja fa més d’una setmana que han començat a preparar les menges, el Banh Chun, amb la carn fresca del porc que tot just han matat vuit díes abans, el Xôi Gàc, arròs glutinós, el giò chà, un embotit especial,  guarnir la casa amb els kumquats en flor i les branques de presseguer, netejar el raconet més inversemblant, la motocicleta ha de lluir com acabada de comprar, estrenen roba, repartir diners en sobres de color vermell, demanen als cal.lígrafs d’escriure els seus somnis en un pergamí també de color vermell, fan ofrenes als temples, cremen l’incens, tenen l’altar ben preparat a casa per als seus ancestres, surten al carrer, a les places per veure els focs artificials la nit del canvi de l’any, és l’any del mico, i es pot veure la seva figura arreu les ciutats i pobles, en forma de ninos, dibuixos, globus. Pels matins un silenci irreal. Camines pels carrers i no pots creure que les botigues tinguin les portes baixades. Cap activitat. Pots comptar les motocicletes amb els dits de la mà. Cap problema per creuar els carrers.

Es respira festa, pau, joia i miren al futur amb optimisme. Passen pàgina. Un nou any arriba.

DSC_0508

DSC_0807

DSC_0304_2 (1)

Fotografíes: Carrers de Hà Nôi abans i després del Tê’t. Febrer 2015. RG

DSC_0246 (1)

Fotografia: Vora llac Hoan Kiem. Hà Nôi. Febrer 2015. RG.

DSC_0158

Fotografia: Altar preparat per els ancestres. Carrer barri vell Hà Nôi. Febrer 2015. RG.

La canalla enguany s’ho passen molt bé. El mico és el seu animal favorit i esperen rebre molts regals i diners. Els nascuts als anys 1920, 1932, 1944, 1956, 1968, 1980, 1992, 2004, 2016 és el seu any. És l’animal que més semblança té amb els humans. És un animal diví. Intel.ligent, versàtil, creatiu, amb una personalitat magnètica, però també entremaliat i de vegades maliciós. Aprenen ràpid, i els agrada guanyar diners. S’avorreixen molt sovint i canvíen de parella les vegades que calgui ……….. o això diuen.

DSC_0943_2

DSC_0420

DSC_0323

Fotografíes: Cal.lígrafs al Temple de la LIteratura. Ofrenes als temples. Febrer 2015. RG.

Tothom ja té el seu arbre a casa, o les branques d’albercoquer florit. Enguany m’han dit que els preus s’han enfllat com mai. El mal temps, el fred, la neu, al nord del país, tenen molt a veure.

DSC_1203

Fotografia: Escollint el millor taronger per casa. Febrer 2015. RG.

 

DSC_0696_2

DSC_0702

 

DSC_0762_2 (1)

DSC_0267

DSC_1048_2

DSC_0955

DSC_0505 (1)

Fotografíes:  Matança del porc. Dinar plegats. Preparar el Banh Chung i el Xôi Gàc (arròs). Dinar amb amics. Bahn Chung a punt per menjar. Febrer 2015. RG.

CHÚC MÚNG NÂM MOI  —  FELIÇ ANY A TOTHOM.