Chào ông Viêt Nam

Fotografia de capçalera: Mimosa al Baix Llobregat. Febrer 2010. RG.

Dia de desfer el pessebre. Aquest any en tinc dos, un a l’entrada (era el de la meva mare ) i l’altre al menjador. I La Candelera no plora, riu, i hi ha molts refranys, el que conec …. si la Candelera plora l’hivern és fora, i si riu, encara és viu. Aquest 2016 l’hivern no ha volgut aparèixer encara i sembla que trigarem a veure’l. Suposem, que sí, alguns dies, però es fa estrany aquestes temperatures, aquesta sequera, no veure ploure des de fas més de 90 díes. També avui és dia en el que comences a veure una mica més la llum.

Fotografia: Ametllers a Mallorca. Febrer 2011. RG.

Les mimoses dels jardins de les casetes del barri estàn esplèndides, el cel molt blau, arbres en flor, la merla encara no ha arribat ( m’ha semblat sentir-la aquest matí de lluny), la Fira de La Candelera a Molins de Rei acollirà milers de visitants,  és la crida de la primavera que aviat ens acompanyarà.

Fotografia: Fira de La Candelera. Molins de Rei. Febrer 2013. RG.

I en aquest el nostre país s’albira aquest futur que ens fa sentir vius des de fa uns anys. Tot és molt convuls, però el camí és clar i caminem, no fem volta enrera.

Fotografia: Cel blau intens. Des de casa. Febrer 2014. RG.

I aquest cap de setmana serà l’any nou a VIet Nam, el Tê’t. Fa un any hi era a Viet Nam. Quins records. i en un altre país estimat, llunyà, s’ha constituït el nou Parlament, nou de veritat, amb la majoria absoluta de parlamentaris escollits, votats, per primera vegada des de fa més de seixanta anys.

I l’Institut d’Estudis Catalans ens ha regalat una eina meravellosa que és poder cercar mots, paraules de tots els diccionaris de la nostra llengua. I és fantàstic cercar la paraula candelera i trobar a  l’Alcover-Moll un munt de refranys, que em plau deixar-vos ben escrits alguns d’ells:

La Candelera si no la fa davant, la fa darrera. ( Empordà)

Si la Candelera plora l’hivern és fora; si la Candelera riu, torna-te’n al niu. (Maestrat )

Si la Candelera plora, es fred és fora; si la Candelera riu, lluny és l’estiu. (Manacor, Ciutadella ).

Bona Candelera a tothom i bona setmana d’aquest febrer amb aires de primavera.

Fotografia de capçalera: El Parlament de Myanmar/Birmània a Naypyitaw. Avui surt el sol.

Avui 1r de febrer 2016. Els centenars de nous parlamentaris són en aquest Parlament, nombrós, càmera alta i baixa, a Naypyitaw, la capital del país. Arriben d’arreu del país i dins la maleta molt plena de projectes, el seu longyi, llibres, i contents perque saben que representen per primera vegada després de seixanta anys la pre democràcia que tothom havia somniat, Avui veurem longyis, turbants, color, somriures, cares de felicitat, més dones.

Però en mig de tots ells i elles, veurem el color verd de l’uniforme militar que ocuparan els seus escons no escollits per els vots del poble.

Fotografia: En l’anterior Parlament Aung San Suu Kyi i els militars.

Es constitueix el nou Parlament després de les eleccions del mes de novembre de 2015. Va guanyar per una amplíssima majoria el partit National League of Democracy ( NLD ). Podeu veure la gràfica de les dues càmeres. I també podeu veure els escons ‘fixes’ de l’exèrcit, escons no escollits, però sí legals, perque així ho diu la Constitució. Aquest 25% dels escons del militars, els donen un veto virtual, en cas de voler legislar canvis en la constitució, perque cal el 75% dels vots. Els militars retenen també els ministeris d’afers exteriorts, fronteres i defensa. I Daw Aung San Suu Kyi no pot accedir a la Presidència, perque l’article 59f ho impedeix. Suu Kyi té fills de nacionalitat britànica.

Fotografia: Aung San Suu Kyi arribant al Parlament, avui 1r de febrer 2016.

Daw Aung San Suu Kyi pot fer govern sense problemes i el país enceta un període ple d’il.usions, esperança i convenciment de deixar enrera les més de sis dècades de dictadura militar, cruel, absolutista i menyspreable.

Durant aquest període entre les eleccions i avui, centenars de parlamentaris, sense cap mena d’experiència, han anat a Naypyidaw a rebre ensenyament, lliçons i escoltar a antics polítics i dels que van estar empresonats anys i anys i avui seuran en el seu escó. Més de 350 nous legisladors han estat assistint a aquestes classes. Tenen, tindran, molta feina, perque el nivell de pobresa del país és molt, molt alt, una economia que vol començar aixecar el vol, guerres civils que encara cerquen desesperadament un projecte de pau, unes infraestructures quasi inexistents, una sanitat vergonyant, una educació pobra, inexistent per a la majoria del poble, una burocràcia que impedeix moltíssims projectes i accions per arribar a tothom. Però dins les seves maletes hi ha projectes i moltes il.lusions i convenciment de treballar per el poble.

Fotografia: Avui 1r de febrer. Comença la nova legislatura.

Myanmar/Birmània té els seus tempos. Avui escolliran els presidents i portaveus de les dues cambres i fins el mes de març no se sabrà el nom del nou President ni el seu govern

Comença un nou període, un temps nou, desconegut per la gent de Myanmar/Birmània. Segur que se’n sortiran. Daw Aung San Suu Kyi en la seva lluita per la democràcia i llibertat del seu país arriba avui a aquest nou Parlament. Molta sort i el desig que pugui acomplir tots els seus desitjos de pau, llibertat i democràcia per el seu país. L’any 1990 va guanyar per una amplíssima majoria, més del 80%. L’exèrcit no va deixar entrar la democràcia al país. Els més de quinze anys que va estar empresonada va viure lluny de la realitat del país. No va defallir mai. Avui és el seu moment.

Fotografia de la capçalera: Sa Pa vista aéria.

Aquesta setmana ha estat una de les més fredes en la història de Viêt Nam.

Fotografia: Família protegint-se del fred a Hà Nôi.

A Hà Nôi han arribat a una màxima de 5º, i la neu ha caigut al centre del pais, de manera inusual i mai vista. Al nord no és estrany, però aquesta vegada la nevada i el fred ha causat molts estralls.

Fotografia: Zona nord del país. Camps d’arròs coberts per la neu.

Miro fotografíes de la gent davant el seu búfal mort de fred. Una tristor terrible i una preocupació molt gran. El búfal és el seu mitjà de vida, el seu ‘tractor’, el seu company, l’amic. Forma part de la família. La neu no causa alegríes a Viêt Nam. Preocupació sí. Aquest ‘Niño’ i el canvi climàtic continúa fent de les seves i enguany és extremadament dur.

Fotografia: Salvant la collita com es pot.

La gent continúa circulant amb les seves motocicletes, continúa amb les seves vendes al carrer, i s’aixopluguen com poden. Focs arreu, fins i tot per escalfar el búfal.

Fotografia: Escalfant al seu búfal.

I d’ací a poc menys de 15 díes comença el nou any, el Tê’t. El comiat a l’hivern i la benvinguda a una primavera que tothom desitja. El retrobament de les famílies. La festa per excel.lència. L’any passat hi vaig ser-hi. La vaig viure. Avui el meu pensament és allà.

Fotografia: Matinada a Hà Nôi. Preparant la botigueta.

I continúa plovent, molt, i sembla ser que la neu va desapareixent i ara la gent dels poblets, de les muntanyes, intentaran tornar a treballar els seus camps amb el seu amic, company, el búfal, si ha aconseguit sobreviure al fred. D’altres hauran d’anar als mercats per negociar i comprar un búfal. No hi han assegurances, ni crèdits. La negociació serà difícil o no. Depenent de qui ven i qui compra.

Fotografia: Transportant l’estimat búfal a l’escorxador i intentar comprar-ne un de nou.

Tots esperen el Tê’t i volen començar el nou any amb optimisme, com sempre, i deixant tot el dolent que ha passat al llarg de l’any de la cabra al darrera, i mirar el futur, com sempre han fet, amb bones vibracions, un nou any …… l’any del mico.

Fotografia: La vida a Hà Nôi continúa ……..

La tortuga gegant, anomenada Cua Rua, habitant del llac Hoan Kiem, centre de Hà Nôi, ha mort fa una setmana. Un símbol mític de la independència de Viêt Nam que ha viscut en aigües del llac plàcidament des de feia no se sap quantes dècades. Hi ha qui diu que fa més de cent anys …  Era de la espècie Rafetus euphraticus, de closca tova, en perill d’extinció. Ara només en queden tres a tot el món, dues a la Xina, al riu Yangtzé, i una en un llac proper a Hà Noi. La gent encara està consternada i trista davant aquesta mort.

Fotografia: Cua Rua torna a casa després d’un exàmen mèdic. Any 2011

I al mateix temps ha començat el XIIè Congrés del Partit Comunista, únic, per anomenar el nou govern per els propers cinc anys. El congrés acabarà el dia 28 de gener.

L’encarregat del temple budista de Vu Thach ha comentat que aquesta mort portarà mala estrugança al govern i al país. I molta gent està consternada, perque era un animal estimat i sagrat, i sí, tenen aquest sentiment, supersticiosos com són.

Fotografia: Inauguració del XIIè Congrés del Partit Comunista. Eleccions per el nou govern.

Explica la llegenda que en el secle XV un rei de Viet Nam va lluitar contra l’invasor xinès amb una espasa que li va donar el drac de les muntanyes. Una vegada va acabar la  guerra que va guanyar, va retornar l’espasa a la tortuga que vivia al llac Hoan Kiem, el llac de l’espasa retornada. 

Fotografia: Llac Hoan Kiem/Hanoi. Febrer 2015. RG.

També és una pèrdua per el món científic, perque aquesta espècie és ja a un pas de la seva extinció. El govern ha dictaminat que la tortuga es conservarà, després de fer-se els estudis per saber-ne el motiu de la seva mort. Els vietnamites tenen quatre animals considerats sagrats, el drac, l’unicorn, l’au fènix, i la tortuga, l’únic que encara viu en aquest secle.

Fotografia: Professor Ha Dinh Duc en una de les aparicions de Cua Rua. Desembre 2014.

Cua Rua era considerada com l’únic animal sagrat viu, i per tant, el veritable vincle entre l’antiguitat i el món d’avui. El sentit espiritual era i és present en tot moment. També era el símbol de fermesa, força i resistència davant totes les guerres que han patit els vietnamites al llarg dels secles. Quan emergia del fons del llac, i ho feia entre 7 i 8 vegades l’any, immediatament s’aplegava una munió de centenars, milers de persones per veure-la i fotografiar-la.

En mig del llac podem veure una torre que va ser construïda en honor seu l’any 1880.

Fotografia: Llac Hoan Kiem i la seva torre. Febrer 2015. RG.

Finalment no se sap el sexe de Cua Rua, encara que sembla ser era un mascle. Al riu Yangtzé a Xina viu una tortuga d’aquesta espècie, femella, i el Dr Nguyern Quang Truong, va intentar fer una inseminació entre els dos animals, i desconec si va reexir. No ho crec. Males llengües afirmen que va ser com una ‘negociació’ per enfortir les relacions entre el Viet Nam i la Xina  ………

Mentre, el congrés del partit comunista continúa i estic segura que més d’un dels 1,510 delegats participants pensaran el mateix que molta gent del carrer …… la mort de Cua Rua no aporta cap bona senyal per el progrés i la continuitat del desenvolupament del país.

Les vegades que he estat a Hà Nôi mai he tingut la sort de poder veure-la. Històries sí que les he escoltat i m’han explicat. Em puc imaginar el trasbals que ha suposat aquesta mort entre els hanoians.

Moltes vegades, moltes, a les fotografíes no li calen paraules. Les mires, somíes, et quedes embadalida, una mica d’enveja per no haver-les pogut fer tú mateixa, les guardes i de tant en tant les tornes a mirar.

I ara les penjo en aquest el meu bloc, perque vull veure-les bé.Totes són fotografíes que tenia guardades en el meu arxiu:  La lluna roja –  la meva Ciutat des d’una nau espacial, de nit –  la lluna plena al Nou Camp – un koala alleugerit mentre l’aigua corre per el seu cos després d’un incendi – la Serra de Tramuntana vista des de Collcerola tot just fa uns díes – Montserrat vista des de La Mola un hivern de fred i neu ……  quin goig.

Avui llegint les notícies en els diaris internacionals, em trobo amb aquests dos exemples d’un món ric i un món pobre, Shanghai i Yangon (Rangoon). Un exemple que és una realitat sense cap mena de sospita: el transport dins una gran Ciutat. A Yangon el circular train per fer 38 kms, amb sort, 3 hores, a Shanghai 52 kms en 1m52s. També podem veure en aquests dos videos la diferència dels passatgers. Impactant. Però aquesta és la realitat del món. El primer dels videos, i de la notícia, és el tramvia que s’ha posat en marxa a Yangon, per facilitar la mobilitat de la Ciutat, caòtica des de fa uns tres anys.

Us deixo els tres enllaços. Tots tres tenen relació. Paga la pena veure’ls.

Compartir videos de la BBC és molt dificil i complicat. Aquesta ha estat la manera de poder-ho fer.

1r enllaç: El tramvia a Yangon.

http://www.bbc.com/news/world-asia-35340529

2n enllaç: El Circular Train de Yangon – 38 kms – 3 hores.

http://www.bbc.com/news/world-asia-25582061

3r enllaç: El metro de Shanghai – 52 kms . Menys de 2 minuts.

http://www.bbc.com/news/world-asia-25559413

Yangon i Shanghai, dues ciutats dins un mateix continent, i més concretament sudest asiàtic. Yangon, antiga capital de Birmània, ara Myanmar. Shanghai , Xina, una ciutat cosmopolita, emergent. Un contrast. Pobresa i riquesa.

Tenia preparat un esborrany per publicar avui un apuntament de decensís, de tristor, de denúncia, de no perdonar mai als polìtics i l’he llençat a la paperera.

Sí,  després de fer-nos anar de bòlit durant tres mesos, els polìtics, els nostres representants han arribat a un acord que tots nosaltres els hem demanat des del primer dia després de les eleccions del 27S15. Ens devíen aquest acord per tot el que el poble ha fet des de fa més de cinc anys, i per tots els que ja no ho poden veure i que van lluitar des de fa anys i anys en circumstàncies difícils, violentes, d’autèntica guerra.

Avui és un altre dia per la història i també un 9 va ser el dia d’ahir.. Ho fan aposta ? I m’ha agradat el que ha dit La Stampa …. un acrobatico accordo ….. i un tuit de’n David Fernandez ….. indesinter – sense mai parar …. i la generositat política i el saber estar del senyor Mas. Moltes caretes han caigut, i tots nosaltres, polítics i ciutadans hem de saber estar a l’alçada d’aquest moment que iniciem. Hem de bastir la República Catalana perquè així ho hem decidit els quasi dos milions d’habitants del nostre país. Ara sí, el futur ha començat. Els somriures tornen. Esforç, lluita, generositat, comprensió. Hem de ser els millors. Sense rancúnies.

Ho aconseguirem, segur. Bròquil is OVER.

Fotografíes: Un petit recull de la nostra història recent.

Un mes de desembre violent. L’últim mes de l’any 2015 i per estadístiques, ha donat un resultat amb xifres fredes, punyents, més de 55 dones assassinades al llarg de tot l’any 2015, des de Catalunya, passant per Andalusia, País Valencià, Illes, Galízia, País Basc, Castella …… Els mesos d’estiu van ser especialment sagnants. Al llarg de dos mesos 17 dones i 8 infants van ser assassinats. I cal denunciar, denunciar i denunciar aquesta violència.

06.12 – A Baza, Andalusia. Dona de 58 anys, assassinada a ganivetades. El presumpte autor i marit es va suicidar.

09.12 – A Lebrija, Andalusia. Dona assasinada al carrer, davant de casa seva, presumptament per el seu ex marit, a ganivetades. Tenia ordre d’al.lunyament i havia estat denunciat diverses vegades. Detingut.

11.12 – Alcobendas, Castella. Dona assassinada a cops presumptament per el seu ex marit. La filla va ser testimoni. Detingut.

16.12 – Saragossa, Aragó. Dona assassinada a ganivetades presumptament per el seu marit. Detingut.

23.12 – Villena, Alacant, Dona de 36 anys a cops de pedra. El seu company, presumptament autor del crim, va confessar i està detingut.

29.12 – A Mos, Pontevedra, dona de 69 anys assassinada a cops presumptament per el seu company. Detingut.

31.12 – Adra, Almeria. Dona trobada morta amb signes de violència en un incendi. El presumpte autor, el seu marit, s’ha suicidat.

Però no oblidem que existeixen molts casos sense aclarir de dones trobades mortes i que presumptament han estat assassinades …. Torrecilla, Múrcia, Torre del Mar, Fuengirola – Andalusia, Gijón, Astúries. Moltes vegades, masses, no apareix la notícia de l’aclariment del crim.

I la denúncia des d’aquest bloc que continuarà, encara que sempre em quedi la petita esperança de no escriure més, però és impossible.  Aquesta violència no té aturador.

El meu sincer condol i la meva tristor, molta tristor i unes flors estimades, llunyanes.

Fotografies RG – Tardor 2013: Flors vives en arbres de boscos de la regió de Xishuangbanna, al sud de la Xina, Yunnan, on es poden veure la flor de l’arbre de te pu er i orquidies de tota mena, precioses i amb vida.

Diumenge tornen les urnes. Aquesta vegada per votar representants a les cortes del reino de españa. Encara que no ho sembli, és cert. Poques coses a dir. Us deixo aquest video per recordar qui som i a on volem anar. Octubre de 2014. Molt clar: lluny del reino de españa.

M’ho he pensat bé. Sí, aniré a votar.

Avui Santa Llúcia.Tot el matí preparant el pessebre. Enguany dos. Un a l’entrada de casa i l’altre al menjador. El del menjador, enguany, he afegit una figureta. Pot ser una mica irreverent. És l’actor napolità, en Totó. Des d’un raconet s’ho mira. Aquesta figureta feta a mà, de fang, me la van regalar a Roma, una bona gent de Nàpols.

També he guarnit una mica el meu redol. M’agraden les festes de Nadal. No hi puc fer-hi més. Suposo que és per la tradició i la cultura, que vaig rebre de l’escola i també de la meva família. Veig que he d’anar a la Fira de Santa Llúcia per cercar algun guarniment més que pot reflectir millor el que sento durant aquestes festes.  I la paradoxa és que no tinc la oportunitat de continuar amb les tradicions de ser amb un munt de gent. La vida et porta a grans canvis i que no havíes previst. Però res m’atura i el Nadal es celebra sempre a casa.

Bones menges, bons vins i xampany, els torronets, les neules, escudella i carn d’olla, canalons, tonyina amb ceba, una mica de marisc, el peix al forn la nit de Nadal, els regals, els desitjos per ser feliços. I avui Santa Llúcia, on tot comença fins el dia de La Candelera, el 2 de febrer.

I avui fent una ullada a Vimeo em trobo amb aquest video de’n Guillem Fusté. El segueixo, perque sempre ens ofereix uns videos del Berguedà, la seva terra, meravellosos. I aquest és especialment bonic, emocionant, i et convida a somiar. Un bon començament per aquests díes.

[vimeo 148753298 w=500 h=281] <p><a href=”https://vimeo.com/148753298″>Essence</a> from <a href=”https://vimeo.com/videosemocionants”>Guillem</a> on <a href=”https://vimeo.com”>Vimeo</a>.</p>

Sempre em dic a mí mateixa …la realitat és la que és, avui. Mirar el passat és important, molt, els fets, la història, cercar la veritat, però és avui, ara, que hem de cercar les solucions, lluitar i arribar on la gran majoria dels ciutadans del nostre país així ho van manifestar …. bastir la República Catalana. De vegades, moltes, veig que el moviment es va movent de dalt cap a baix, quan tot aquest procés ha estat i será de baix a dalt. És el poble que ho vol. I també constato que els representants politics que van rebre els vots de la gent de baix comencen a defallir i la ideologia i la cadira són una prioritat envers conquerir la independència. Començo a tenir el sentiment que aquests polìtics han fet alta traïció al poble de Catalunya.

El dia 2 de setembre de 1945 a Viêt Nam, a Hà Nôi, el President Ho Chi Minh va declarar solemnement la independència de Viêt Nam. I ho va fer llegint un document, històric i que va sorprendre al món sencer. És una declaració molt oblidada, i que en aquest cas sí que he mirat al passat, perque és necessari i penses per on han anat els camins de la democràcia i els pobles d’aquest món des d’aleshores.

Copío un petit resum d’aquesta declaració, però si voleu veure un video veritablement històric, podeu escoltar la veu de Ho Chi Minh davant milers i milers de ciutadans com fa la proclamació de la independència, en la seva totalitat, del seu país davant el món o llegir el llibre:

Dien Bien Phu – Vo Nguyen Giap /Estudio Introductorio de Paola Lo Cascio /Editorial Yulca-2015.

Tots els homes han estat creats iguals, i estan dotats per el seu Creador de certs drets inalienables; entre ells està el dret a la Vida, a la Llibertat i a la recerca de la Felicitat. Aquesta proclama immortal va aparèixer en la Declaració d’Independència dels Estats Units d’Amèrica l’any 1779. En un sentit més ampli significa: tots els pobles de la terra són iguals per naixement, tots els pobles tenen dret a viure i a ser lliures i feliços. La Declaració dels Drets de l’Home i dels CIutadans feta en temps de la Revolució Francesa, l’any 1791, també estableix: Tots els homes neixen lliures i amb els mateixos drets, i han de continuar éssent lliures i no perdre els seus drets. Aquestes són veritats innegables. Malgrat aquestes veritats, durant més de vuitanta anys els imperialistes francesos han insultat aquest principi de Llibertat, Igualtat i Fraternitat, han violat la nostra terra i han oprimit als nostres companys ciutadans. A l’estiu de l’any 1940 quan els feixistes japonesos van envaïr Indoxina per establir unes bases contra els aliats, els colonialistes francesos es van agenollar i van obrir les portes del nostre país per donar la benvinguda als japonesos. Han actuat en contra dels ideals de la humanitat i la justícia. Malgrat tot, els nostres ciutadans sempre han manifestat una actitud indulgent i humana envers els francesos. Després del cop japonès del 9 de març de 1945, el Vietminh va ajudar a molts francesos a creuar la frontera, va rescatar d’altres ciutadans de les presons i va protegir les seves vides i les seves propietats franceses. De fet, des de la tardor de l’any 1940,el nostre país havia deixat de ser una colònia francesa i es va convertir en una possessió japonesa. Quan els japonesos es van rendir davant els Aliats, tot el nostre poble es va revoltar, aixecar, per aconseguir el poder i va fundar la República Democràtica de Vietnam. Estem convençuts que els Aliats, que en les conferències de Teheran i San Francisco (de novembre-desembre 1943 a abril-juny de 1945)  van mantenir el principi d’igualtat entre les nacions, no poden negar-se a reconeixer el dret a la independència del poble vietnamita. Un poble que s’ha oposat amb coratge a l’esclavitut francesa durant més de vuitanta anys, un poble que no va dubtar en posar-se al costat dels Aliats en la lluita contra el feixisme durant els últims anys, aquest poble vol ser lliure, aquest poble ha de ser independent. Per aquestes raons, nosaltres, el Govern Provisional de la República Democràtica de Vietnam té el dret a gaudir de la llibertat i la independència, i de fet, ja s’ha convertit en un país lliure i independent. Tot el poble vietnamita està determinat a mobilitzar-se amb tota la seva força física i mental, a sacrificar les seves vides i les seves propietats, per salvaguardar la seva llibertat i la seva independència.

França va reconeixer el nou Estat, i van negociar, però no van arribar, evidentment a cap acord i la resposta va ser bombardejar Haiphong el 24 de novembre de 1946. Va començar la guerra entre la República Democràtica de Vietnam i França. En veure que Indoxina  es podia perdre, el General Eisenhower va donar suport a França i va lluitar conjuntament contra Viet Nam. França va perdre. Dien Bien Phu, 1954.

Any 1956 acord de GInebra. El país es divideix en dos, nord i sud i hi hauran eleccions.

El Vietcong del Sud volen enderrocar el govern titella de Saigon. Comença la guerra de Vietnam, amb els Estats Units. Any 1975 els americans marxen derrotats. Comença la reunificació del país i la República Democràtica del Vietnam enfila el seu camí per aconseguir, ara sí, la llibertat, els drets com a poble i la recerca de la felicitat.

Va passar encara molt de temps en concretar-se el programa de la declaració de 1945, pràcticament fins el final de la guerra amb els Estats Units, l’any 1975, i possiblement els nou anys que separen de la victòria sobre els colonitzadors francesos en Dien Bien Phu, van ser els més difícils, políticament parlant. Però va ser justament la declaració que va fer Ho Chi MInh que va calar en la població, en la gent , fins i tot el seu contingut ètic, i va significar la força, la convicció per lluitar i aconseguir la llibertat. Va ser l’embrió d’una nova articulació politica i institucional, reflectida en la victòria de Dien Bien Phu l’any 1954, en tots els aspectes, militar i polític.

I ho deixo aquí. Història, fets. De 1945 a 2015. Han passat 70 anys. Res és igual. La realitat és la que és, però sempre va bé recordar i llegir la història, no només del nostre país, també dels altres, perque al cap i a la fí, tots som d’aquest món.

Fotografíes:  Viêt Nam avui. Fetes per mí durant els meus diferents viatges i una que m’agrada molt d’una dona assenyalant amb el dit, copiada d’una web.

– Ho Chi Minh parlant amb els seus soldats i llegint el llibre de poemes ‘Kieu’.

– Entrada dels tancs a Saigon. Fí de la guerra. Els americans fugen.

– El General Giap, Ho Chi Minh i altres membres del Vietminh a les muntanyes de Cao Bang.

– Avituallaments durant la guerra.

– Premsa de Paris: Dien Bien Phu est tombé.

– Els somriures de la gent.

Aquest mes de novembre ha estat colpidor; molts assassinats de dones i encara no hem arribat al final i ens queda el mes de desembre. Durant festes, vacances, el problema s’agreuja. Recordar i revisar els crims d’aquest any 2015 és quelcom de desolador. L’assassí ha matat, a ganivetades, a cops, a trets, atropellant amb el cotxe, degollant i de vegades llegeixes que la dona, la víctima, s’ha salvat pels pels quan ha estat llençada pel balcó a baix al carrer. I el que és encara més greu, si existeix el terme ‘gravetat’, l’assassí ha actuat contra els fills. Venjança ? Ira ? Incapacitat ? Em pregunto: Saben estimar ?

02.11 – A Elx. Dona assassinada a cops. La parella de la víctima ha confessat el seu crim i ha estat detingut.

08.11 – A Llíria. Mare i filla assassinades a trets. El presumpte agressor, ex parella de la filla. Tenia condemna d’al.lunyament per maltractaments. Ha estat detingut.

09.11 – A Logronyo. Dona de 65 anys assassinada a ganivetades. El presumpte autor, parella de la dona, ha estat detingut.

09.11 A Baena (Córdoba). Dona assassinada a trets presumptament per la seva parella. Posteriorments’ha suicidat.

09.11 – A Vigo. Dona assassinada a ganivetades presumptament per el seu fill. Ha estat empresonat.

12.11 – A Sanlúcar la Mayor ( Sevilla). Dona de 45 anys assassinada a trets per la seva parella davant del seu fillet. Posteriorment s’ha suicidat.

14.11 – A Carabanchel – Madrid. Dona de 32 anys assassinada a ganivetades. Presumptament per la seva exparella, que va estar condemnat a un al.lunyament per maltractaments. Ha estat detingut.

El meu sincer condol, la meva ràbia, i un bri d’esperança (que no la perdo), molt petit, de que aquesta vioolència sense sentit, cruel i injusta, pugui acabar algún dia.

Avui moltes flors, diferents, de llocs diferents.

Dades d’última hora – 15:00 hores – 13.11.15 avui divendres:

Un 85% de vots escrutats. La quantitat de vots que ha recollit la NLD, el partit liderat per Aung San Suu Kyi és abismal i ja s’ha assegurat una majoria absoluta, amplíssima, de les 2/3 parts del Parlament,  364 escons, i per tant podrà proposar el nom del futur President, que serà aprovat per aquesta majoria de la NLD. Es proposaran tres noms, un d’ells correspondrà al partit USDP, de l’exèrcit i actual govern. Tenint en compte que el 25% dels escons estan assegurats per els militars, no tindràn cap majoria, ja que de moment tenen un total de 40 escons, molt, molt lluny dels 364 escons de la NLD. El President sortint Thein Sein ja ha convocat una reunió amb Aung San Suu Kyi i la resta de partits representats al Parlament per el proper 15 de novembre. Han acceptat els resultats, però l’exèrcit, malgrat aquesta desfeta, continuarà dominant el poder en diferents àmbits del govern.

Diferents grups ètnics han obtingut un total de 47 escons, minoríes que són cabdals per el futur del país, la més nombrosa els Shan League for Democracy amb 15 escons i el Arakan National Party amb 14 escons.

No es coneixeran els resultats finals fins ben bé d’ací una setmana, i després de la confirmació definitiva dels resultats començarà el període de transició. En aquesta Birmània/Myanmar de règim ‘quasi’ presidencialista, sistema que va impulsar la Junta MIlitar, el president escollit anomenarà el seu govern, però haurà de compartir el poder amb els militars que continúen per sobre de l’autoritat executiva controlant els ministeris de defensa, interior i afers exteriors. Però la NLD i la resta de partits minoritaris podran exercir de manera immediata el poder per conduïr el país a un progrés mai somniat. Educació, universitats, formació professional, sanitat, obra pública, agricultura, recursos naturals, drets humans i civils,  i tantes coses per a fer. Difícil, però la tenacitat de la gent, del poble, ho aconseguiran.

El nou Parlament es constituirà a finals de gener 2016 i han d’escollir el President de la mesa. I a principis de febrer, votaran el candidat a la presidència del país. El bloc dels militars també proposarà el seu candidat.

El guanyador serà el president, el següent amb més vots, vicepresident i el tercer candidat serà el segon vicepresident.

Aung San Suu Kyi no pot ser candidata a la Presidència del país, ja se sap, perque la constitució de l’any 2008 així ho prohibeix. Però ella ja ha manifestat en diferents ocasions que formarà govern, governarà per sobre del president i promourà sobre tot la reconciliació nacional entre els pobles del seu país.

Amb la mà al cor, no m’esperava aquesta majoria tant i tant absoluta. Quasi iguala, o igualarà els resultats obtinguts l’any 1990 i aleshores la Junta Militar no va acceptar el resultat i no va transferir el poder al poble que va guanyar les eleccions. Que guanyaria, no en vaig dubtar mai.

Fins i tot el monjo U Wirathu cap visible del moviment Ma Ba Tha, valedor de no acceptar mai cap birmà de religió musulmana, ha confessat que ha quedat sorprès d’aquesta victòria. I avisa que la NLD ‘defensarà’ la minoria de musulmans que viuen al país, i que per aquest motiu no li va donar mai un ple suport.

A la regió de Meiktila ha guanyat el partit dels militars la UDSP. En aquesta zona el moviment Ma Ba Tha que agrupa els monjos seguidors de U Wirathu ha tingut a veure per a tots aquells birmans de religió musulmana que podíen votar (uns 15.000) i ho han fet a favor del partit del poder, perque diuen se sentiran protegits. Dubten del partit de la NLD i també els suposats votants de la NLD ho han fet per altres partits.

Avui VIlaWeb publica una informació del problema dels Rohingya a Birmània. Hi ha diferents enllaços a diferents diaris. Aquest problema que en aquest modets bloc ja ho he exposat, és difícil i complex. Hi haurà temps per continuar explican-t’ho, segons el meu criteri i opinió. Existeix, és una realitat, però també cal aprofondir. No és fàcil.

El que existeix ara és la única realitat – Buda.

I la realitat és que la victòria en vots i escons de la NLD ha estat majoritàriament aclaparadora, sense embuts, real i tenen al davant un gran repte.

Aung San Suu Kyi, una dona que ha sapigut resistir, persistir, ha pogut viure, per segona vegada, com el seu partit i ella, guanyen unes eleccions.  Jo particularment estic molt contenta, molt. Hi haurà temps per anar explicant poc a poc el perquè d’aquesta victòria.

El sol comença a il.luminar Bagan i de retruc a tot el país.

A final de mes hi ha una cimera per el canvi climàtic a Paris. El dia 29 es ferà una manifestació a Barcelona i arreu del món. En parlen i en parlen, hi han estudis i més estudis, evidències i evidències, però sembla que la humanitat, més ben dit, els poders econòmics del món, no fan ni cas. És cert que les aparicions de El NIño sempre ha fet estralls a diferents zones del món.

Fotografia d’Etiòpia de fa tot just dues setmanes.

Avui pateixen una sequera molt molt greu ( la pitjor des de fa 30 anys ) A Malawi, Kenya, Africa del Sud, Zimbabwe. No cal dir res més, només veure aquestes fotografíes de la fam que pateixen a Etiòpia on moriran de fam, milers d’infants i gent, els animals que no sobreviuran i les les catarates de Victoria sorprenentment sense aigua.

Fotografíes de Victoria Falls fa tot just dues setmanes.

A Johannbesurg ja hi ha restriccions d’aigua i es calcula (Nacions Unides – Oxfam ), que hi ha perill evident a Etiòpia (8.200.000 persones – 350.000 infants -), a Malawi ( 3.000.000 persones), Kenya ( 2.500.000 persones ) i ZImbabwe (1.500.000 persones.

Riu Mfolozi a Àfrica del Sud – Fa una setmana.

Cal dir que els estats del món, els poderosos, han de treballar ja perque el nostre món, on vivim, sigui encara viable per a viure ?

Passarà tota la setmana i podriar ser algun dia més, fins que no se sàpiga el resultat definitiu, però puc avançar algunes dades de diferents districtes, centre del país, i a la Ciutat de Yangon. És evident que el partit NLD, principal partit de la oposició encapçalat per Daw Aung San Suu Kyi té la majoria dels vots. Ras i clar: Han guanyat.

Yangon: Barri Mingaladon/Hawga Lake: NLD 69.141 vots / USDP 41.771. Barri Aung San, Insein Railway, Ywa Ma Railway: NLD 99.702 / USDP 24.733. Altres barris de Yangon hi ha els resultats següents: NLD 76.970 / USDP 10.592 /// NLD 80.523 / USDP 15.280 /// NLD 54.676 / USDP 15.312.

En una província al sud el resultat ha estat NLD 30.987 / USDP 15.585. Una altra província electoral al centre del país: NLD 17.524 / USDP 15.993 /// NLD 87.256 / USDP 20.581 // La Divisió electoral d’Amarapura, districte de Mandalay, NLD 63.399 / USDP 11.530. I així podría anar confirmant altres districtes electorals on la victòria de la NLD és aclaparadora. Però encara són uns poquets districtes i el que comptarà i molt seran els petits poblets on la USDP ha fet una campanya intensa amb grans promeses i sobretot amb la por dels seus habitants. Però no els ha servit de res.

El Sr. Htay Oo, portaveu del Parlament actual i conseller del President Thein Sein ha confirmat per la televisió: ‘ We lost’. I es pregunten per què han perdut tants vots, i que han fet malament  (¿¿??). Es sorprenen de la diferència de vots entre el partit NLD i el seu la USDP.

La NLD necessita com a mínim el 67% dels vots per poder tenir una majoria, i creuen que podran arribar al 80% o més.

Daw Aung San Suu Kyi no podrà ser proclamada Presidenta del país, però tothom sap que ho serà, a l’ombra. Diumenge marxarà a Birmània/Myanmar l’Anna, de la petita ONG Jofran Intl’. Un viatge de feina per fer el seguiment de la petita escola Mingalaba. Ens explicarà moltes coses quan torni i viurà uns díes històrics que mai haguéssim pogut somniar anys abans.

Està plovent a Yangon, molt, i com molt bé ha explicat el corresponsal de TV3 la pluja sempre és benvinguda a Birmània, i els porta sort i tota mena de benaurances.

I el dubte encara és viu …….. Els militars donaran el poder a Daw Aung San Suu Kyi ? Respectaran les urnes ?

Estic contenta, molt. Esperem als resultats finals.