Chào ông Viêt Nam

La lluna i les estrelles brillen més que mai. Fa fred i vent i quasi tot l’Occident està cobert de neu.
He d’anar a comprar a plaça aquest matí. Un sopar avui, un dinar demà i un altre dinar diumenge. Ja no viuré aquelles taules plenes de gent. No hi són. Aquest vespre, però, serà un sopar diferent, en G. i en K. Dos xicots joves, un d’Occident i un altre d’Orient. Un que sí sap de les tradicions i la cultura del meu país i l’altre que no en sap res.
El pessebre ja està ben il.luminat; els torrons d’Agramunt i Xixona prests; xocolata; xampany; el forn a punt; les neules fetes a mà de Can Graupera de Mataró; uns regalets per avançar-nos als Reis i demà escudella, més senzilla i diumenge els canalons.
I sentats, tots tres, a taula, explicant-nos històries, recordant amics, gent estimada, països llunyans, futur. I el Monty movent la cua o jaient al costat del pessebre.  Fer la sobretaula, mentre la llum de l’espelma es va apagant. Lluny d’altres cases, però també molt a prop.
La fotografía escollida és de l’Orient; d’un riu plàcid, tranquil i un sol radiant que ja treu l’ullet. Sí, tots els díes surt el sol ….

I la Nadala de’n Miquel Martí i Pol.
Occident i Orient … malgrat les diferents cultures, tots cerquem amor, amistat i conhort.
NADALA


Hem bastit el pessebre en un angle
del menjador, sobre una taula vella;

el pessebre mateix de cada any

amb la mula i el bou i l’Infant

i els tres Reis i l’estrella.

Hem obert innombrables camins,

tots d’adreça a la Cova,

amb corrues de vells pelegrins

-tots nosaltres-

atents a l’auster caminar de la prova.

I en la nit del misteri hem cantat

les antigues cançons

de la mula i el bou i l’Infant i els Reis i l’estrella.

I oferíem la nit amb els ulls i les mans.

I cantàrem molt baix, amb vergonya

….. potser de saber-nos germans

de l’Infant i de tots en la nit de la gran meravella.
 

Miquel Martí i Pol