Macintosh – 30 anys
El meu correu té el servidor mac. Tots els programes m’han fet i em fan servei, fàcils, lògics i sense trencar-me el cap. No utilitzo totes les prestacions perque ja m’està bé el que tinc.
Ni sóc ‘pija’, ni dissenyadora gràfica, ni arquitecta, res de res. Una ciutadana normal que amb un Mac he anat, i vaig, pel món i quan em posen barreres, les trenco.
El nostre Macintosh LC va entrar a casa l’any 1990. En G. podia fer treballs a l’escola amb tipografies, negretes, diferents tamanys, posar dibuixos (6è EGB); impensable amb la resta d’ordinadors personals. En G. no podia compartir jocs amb la resta de companys, excepte amb en J. que també tenia un Macintosh LC i tots dos van gaudir-ne molt intercanviant-se disquets. En G. recorda moltissim un joc de l’any 1988 que es jugava amb el ratolí: ShuflePack. Quan veníen a casa els amics i amigues el primer que volíen fer era conectar el Mac i jugar amb el ratolí ……
I en S. el va utilitzar moltíssim per acabar les feines pendents a casa i a l’endemà amb el disquet passar-ho al seu PC del despatx, sense problemes.
Característiques:
Macintosh LC
Memòria RAM: 4MB
Disc Dur: 40MB
Monitor de tub ern color 12”
Impressora de raig tinta Apple Stylewriter
A casa es va decidir invertir en un Macintosh LC mirant al futur, i pagant a terminis, de manera controlada, les 279.000,- pessetes. Va ser una inversió molt amortitzada per en S. i en G.
Trenta anys de l’aparició del primer Macintosh …… Quans canvis sí, jo també penso diferent, com un dels anuncis que més m’han agradat i que torno a publicar-lo en aquest bloc.
Thank you Steve !
A casa, el primer Mac també va ser un LC, i ara vaig pel cinquè. Cinquè «meu» en 14 anys perquè els meus fills —del 84 i 86— ja se n’han comprat diversos i més potents que el meu…
Però als nois no els va impressionar gaire el primer Mac, ja tenien un Atari, també amb ratolí i amb força jocs —i amb un emulador de Mac dels primers en blanc i negre— ; no va ser fins que es va començar a quedar obsolet que es van passar al MAC, cap l’any 92 deuria ser. Aleshores, pel tema de joc, vaig continuar amb la política de comprar-los als Estats Units, pel tema de la llengua i també perquè els jocs més importants del PC ja s’hi havien traduït, no així a l’inrevés, tenien un bon grapats de jocs que mai no han sortit per a Windows, o que han estat molt desconeguts per les nostres llars. De totes maneres, potser el que més els agradava en aquella època, eren els programes de dibuix tipus KidPix.
Encara ara cueja el tema Mac/Windows, però aquí vaig a l’utilitari, jo m’edito els llibrets i fulletons amb Pages, i no conec l’equivalent, en facilitat i rendiment, per PC; tinc el mateix corrector de català a totes les aplicacions —llevat de les lliures, que ja és desgràcia—; i sobre tot, empro contínuament i escric des del teclat sense haver de fer invents, ni dependre del programa, signes com: — « » “ ” ‘ ’ … • ◊ ≠.