LIA -Libian Investment Authority
Tinc còpia de seguretat, i l’últim back up va ser a les 08:05 del vespre de divendres 18 de febrer, tot just quan les flames van envaïr el meu habitatge. En G. va recuperar el disc dur de seguretat passada mitjanit i res s’ha perdut del que tenia dins l’ordinador.
Ahir van començar la neteja del pis i avui matí acabaran. Tot és dins de bosses, roba, papers, records, fotografíes, calendaris, llibres … ara sóc dins l’ordinador de’n G. i he pogut viatjar novament a Viêt Nam, a Birmània, a Laos, a Austràlia i Tasmània i al Pirineu, Montseny, Mallorca … escoltar la música (ara sona el ‘good night’ de’n Ringo Starr/Beatles).
Per què aquest apunt i el seu títol LIA ?? El nostre petit, i particular, món pot enfonsar-se per un foc domèstic, provocat per veïns del pis de sota, però la terra, aquest planeta on tots vivim, patim, estimem, respirem és un perill constant per culpa de les persones governants, dictadors i no dictadors, hipòcrites, amb un afany gran de guanyar diners i més diners per uns poquets, i deixar a la resta, la majoria, en situació de feblesa econòmica i passar gana, i no poder viure tranquil.lament envoltat de l’amor de la seva famíliai amics. La violència i les petites guerres provocades per aquests governants i poders econòmics fan la resta.
No hi ha cap país occidental, els poderosos, els més demòcrates, lliures, que no tingui lligams amb LIA, Libian Investment Authority. Els diners que LIA ha col.locat en centenars o milers d’empreses del món occidental és brutal i en moltes d’elles és soci capitalista. Un diari, el Financial Times, també compte amb diners de LIA i diuen que és un diari lliure i ‘molt influent’ …..
I ara tothom té problemes per manifestar el seu fàstic per tot el què passa a Libia.
Tots són culpables d’aquesta avarícia, d’aquesta vergonya, d’aquesta violència…… I la gent del carrer pateix, molts morts, ferits, por, desesperació.
A Birmània tenim un dictador que en sap molt de no ser enderrocat. Deixa entrar a tothom que vulgui al seu país, expoliar els seus recursos, però ell no accepta que dominin aquests recursos; senzillament cobra per els serveis prestats i així continúa dominant el seu exèrcit ( més de 400.000 soldats ), les eleccions fetes a mida, dona ordres per disparar en qualsevol manifestació en contra, guanya molts, molts diners, algunes engrunes i almoïnes per el poble, presoners politics, més de 2.200.
Segueixo viatjant per Birmània i pensant si és possible una nova revolució com la de l’any 1988 o de l’any 2007.
Mentre LIA continúa éssent l’inversor majoritari en tots aquests països que s’omplen la boca de democràcia i llibertats i que sincerament em fan fàstic.
La fotografia de casa; el canvas dels monjos davant un exèrcit dominant del seu país que sempre, sempre, dispara a matar.