Chào ông Viêt Nam

Impressions de viatges i més coses

La denúncia: Dones assassinades

L’home de vuitanta anys ha confessat el crim. Ahir va assassinar la seva dona de setanta-cinc anys a ganivetades. Un fet cruel, terrible, sense cap mena de justificació.

També es va saber que l’home va confessar a la policia del seu crim, execrable, comès el mes d’agost. Un assassinat d’una dona, la seva companya.

Dos crims. Dues dones mortes, a casa, sense testimonis. Però ja no es tracta de fets dins l’àmbit domèstic. És ja el símbol més brutal de la desigualtat existent. Sempre d’amagat. Arrabassar la llibertat i a la integritat física de les dones. La denúncia cal fer-la, no aturar-se, recordar aquesta brutalitat.

El meu sincer condol i tristor, moltíssima tristor. Desconec quines seran les estadístiques, però no oblidem que existeixen crims no resolts, cossos de dones trobats sense saber-ne res més i maltractaments no denunciats.

No hi han flors avui. Fulles caigudes dels arbres, glaçades, sense vida, en un bosc molt proper. 

 


  1. Efectivament símbol de desigualtat i d’una ideologia basada en el poder d’unes persones damunt les altres. Quan s’arrabasen la llibertat i la dignitat d’altri la línea vermella d’arrabassar la vida pot esdevenir un fet en qualsevol moment. Dol i denúncia.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Aquest lloc està protegit per reCAPTCHA i s’apliquen la política de privadesa i les condicions del servei de Google.