Chào ông Viêt Nam

Avui Sant Esteve, aviat pel matí, fred, clar, lluminós. El carrer gran del barri, solitari i al final el turó del Putget i més amunt el cim de Collcerola, clar, despert. Una visió que sempre he tingut des de que vaig nèixer. Mirar amunt el carrer i veure el Tibidado, un cel d’un blau intens, el verd del bosc, el parc, l’avió que encara no s’ha enlairat, un temple per a mí lletjot, l’atalaia, el carrilet, on és ? Encara dins el tunel.
Agafada de la mà del pare i el meu germà corrent sempre per davant, caminant amunt i amunt, per carrers encara sense urbanitzar on podiem veure molts horts i jardins, fins arribar a la Font de la Salamandra, a la vessant nord, camí de Sant Medir, omplir dues garrafes i tornar a baixar a casa. Diuen que aquesta aigua és bona per desprendre’s de les pedres del meu ronyó, deia el pare.

Sí, ja ens queden pocs díes d’aquest any 2010 i que no ha estat gens agraït en moltes coses que han passat, però aquest món és com és … i tots els díes surt el sol, de vegades amagat darrera els núvols o la boira. Mirar endavant i continuar.

He fet un video, petit, amb fotografíes que he trobat en el meu arxiu de la gent del barri i llocs; balcons, carrers, jardins, arbres, cel, racons; farmacèutics, tècnics sanitaris, auxiliars,, massatjistes, peixeters, venedors de fruita, el bar, el carrer, gent passejant, la plaça, cansaladers, veïns, balcons, cantonades, paletes, gent amb qui comparteixes el teu món, el teu temps. Son reals, no són virtuals, que ara ja formen part de la meva vida, aquest 2.0 que de vegades ens sorprèn o ens costa molt d’entendre.

Ja en vindrà un altra de video amb els amics de sempre, i els virtuals que s’han convertit també en reals …..

I la família … de vegades tan i tan denigrada, però necessària. És l’últim i més important esglaó d’aquest rumb que prèn la nostra vida … sempre hi és i malgrat desafectes, mals entesos, baralles fins i tot, són al costat.

Barcelona: My neighborhood .. People and places from Roser Giner Bruñó on Vimeo.