Chào ông Viêt Nam

Falten pocs minuts perque acabi un partit de futbol en el que juga l’equip que sempre he estimat i estimaré. El més que un club és vàlid, sí, però també no es pot oblidar que el futbol és un esport i es guanya i es perd. I avui perdem. Fa ràbia, perque aquest equip de la capital del reino de españa és antipàtic i no juga millor que el Barça. Sí, també sabem perdre.

Aquests jugadors i el seu equip tècnic ens han fet gaudir molt, moltíssim. Han guanyat molts títols, s’ha convertit en el millor equip del món i els seus jugadors en veritables idols. I no és una floreta, no, ja fa quasi quatre anys que juguen i juguen. Però, fa ràbia, i la tristesa és en l’ambient. De fet són humans.
Sabeu què, aquests ‘madrilenyus’ que es mengin la Lliga amb patates i que cantin i ballin. Fa molts anys que no ho poden fer.

…………. i ara a remuntar el partit de la Champions. Endavant nois, no baixeu els braços. Tots estem al vostre costat. Segur que arribareu a la final. Munich us espera.

No, no ha estat possible. Hem perdut. No serem a Munich. Un partit de 180 minuts; pals, penal, rematades fallides, xuts a porta, porter que tot ho para, esforç, lesionats, cansament, jugar bé, errades, tristor, saber perdre novament. I el futbol que és un esport i aquestes coses passen. I els més de 90.000 seguidors blaugranes del Camp Nou el meu aplaudiment més gran. 
Nois, cal aixecar-se i ara de veritat. Enguany no, però el vinent sí. Hi ha planter, hi ha afició, un equip tècnic magnífic i uns colors que tot el món admira. 
El que no estic segura és si començaran a aparèixer aquesta gent amagada sota el plaer de les victòries i que esperàven les derrotes per començar a fer de carronyaires, i ho dic a la gent del nostre país. Els de fora fronteres ja no cal ni pensar-hi.