Futbol: Un esport, guanyar i perdre

Aquests jugadors i el seu equip tècnic ens han fet gaudir molt, moltíssim. Han guanyat molts títols, s’ha convertit en el millor equip del món i els seus jugadors en veritables idols. I no és una floreta, no, ja fa quasi quatre anys que juguen i juguen. Però, fa ràbia, i la tristesa és en l’ambient. De fet són humans.
Sabeu què, aquests ‘madrilenyus’ que es mengin la Lliga amb patates i que cantin i ballin. Fa molts anys que no ho poden fer.
…………. i ara a remuntar el partit de la Champions. Endavant nois, no baixeu els braços. Tots estem al vostre costat. Segur que arribareu a la final. Munich us espera.
No, no ha estat possible. Hem perdut. No serem a Munich. Un partit de 180 minuts; pals, penal, rematades fallides, xuts a porta, porter que tot ho para, esforç, lesionats, cansament, jugar bé, errades, tristor, saber perdre novament. I el futbol que és un esport i aquestes coses passen. I els més de 90.000 seguidors blaugranes del Camp Nou el meu aplaudiment més gran.
Nois, cal aixecar-se i ara de veritat. Enguany no, però el vinent sí. Hi ha planter, hi ha afició, un equip tècnic magnífic i uns colors que tot el món admira.
El que no estic segura és si començaran a aparèixer aquesta gent amagada sota el plaer de les victòries i que esperàven les derrotes per començar a fer de carronyaires, i ho dic a la gent del nostre país. Els de fora fronteres ja no cal ni pensar-hi.
El que passa és que ha guanyat qui menys ho mereixia, per joc brut en paraules i fets.
Ara el que cal es estar concentrat en la Champions.
Ànims a tot l’equip i a tota l’afició!!!
Ahir també em vaig emprenyar molt i molt amb aquell gol del fatxenda del Ronaldo. Almenys haguéssim quedat empatats hauria estat un resultat més just.
Jo avui també els he dedicat un post al meu Blog.
O que només sigui possible jugar-hi lliga si se’n estableix una d’europea.