Dibuixar – Teràpia pels infants després del cicló Nargis
Publicat el 20 d'agost de 2008 per rginer
Després del cicló Nargis el propassat mes de maig i que va deixar més de 140.000 morts a Birmània al sud de Yangon, al delta de l’Irrawaddy, molt s’ha escrit i hem denunciat, la manca d’ajut a tots els damnificats per part de la Junta.
Avui llegeixo a la BBC News, com un grup de birmans, ‘The Foundation for the People of Burma’ es van poder organitzar, i mobilitzar unes 300 persones per ajudar a la gent. Van veure com els nens i nenes estàven en un estat de indiferència absoluta i van pensar que si els donàven guixos, llapis i papers, podríen dibuixar i expresar d’aquesta manera les seves emocions, la seva tristor, les seves pors.
El resultat han estat una sèrie de dibuixos fets per nois i noies, alguns ni tan sols havíen agafat mai un llapis, on han expressat d’una manera real tot el que van patir. No hi ha més veritat que la d’un infant.
El dibuix que podem veure sorprèn com el nen o la nena escenifica el què va passar.
Pots veure la força del vent en la manera de dibuixar els arbres. Aquest nen o nena, explica: ‘ Erem a l’escola; 186 alumnes i 4 mestres; ara només quedem 76 alumnes i 2 mestres. Molts van morir en caure els arbres i els sostre de l’escola a sobre o els búfals que teníen la columna vertebral trencada. No podíem fer res, no podíem ajudar. Era l’infern’.
No cal comentar res més.
Publicat dins de Birmània - Reflexions | Deixa un comentari
Impressionant
Mirar aquest dibuix m’espanta
I aquests, encara sort que han pogut començar a treure-ho a través del dibuix… No vull ni pensar què passarà amb la resta de mainada que durant anys duran el drama a dins, cremant-los l’estómac…
Entre tanta dessolació els fruits caient de l’arbre, enduïts pel vent … La força de la vida. La precissió de no poder fer-hi res. Impressionant.