Chào ông Viêt Nam

Ja vaig dir en un anterior apunt que des del primer any de la democràcia no havia vist tanta televisió i escoltat als polìticis i  debats parlamentaris. Ahir va començar una sessió parlamentària importantíssima i avui continuarem. I avui el senyor Artur Mas serà escollit President de la Generalitat amb un full de ruta pactat i assumit. Declaració de la independència l’any 2014. Per arribar-hi caldrà treballar i bé. 

Declaració de la sobirania del poble de Catalunya aprovada per Parlament. Anar a Madrid.
Presentar-la. Rebuig. Tribunal Constitucional. Llei de Consultes. Aprovar-la. Començar a treballar per tenir les estructures del nou estat. Novament rebuig i Tribunal Constitucional. Europa. Defensa del dret a decidir. Per què un poble no pot decidir ? Per què Catalunya no té el dret de votar si vol la secessió del reino de españa ? Problema per la Unió Europea. Al Regne Unit ho han tingut fàcil. El Govern de Cameron, que és democràta, no s’hi oposa a fer el referèndum. El reino de españa sí i amb tot el seu armament.

Tot aquest full de ruta ja ho sabíem el 12 de setembre de 2012. L’ANC ja ho va explicar. Però moltíssima gent no s’ho va creure, bé, els espanyolistes i els catalans caganers i arronsats. Després de les eleccions del 25 de novembre, les coses són al seu lloc. Una altíssima participació i sí ara ja sabem qui és qui. 

El debat ja no és al Parlament, on les posicions estan clares: 71 escons per la sobirania, a més havent fet un pacte i dos grups, Iniciativa i les CUP que s’hi poden sumar. Tots ells en el seu programa electoral : promoure una consulta o referèndum per el dret a deecidir o simplement per la independència. El grup del PSC, no sabe ni contesta, ahir va deixar molt clar que s’abstindrà sempre en tot el que es refereixi a la independència, però podria ser que algun escó s’equivoqui de llumeta i digui sí.

Però és que el debat ha esclatat ja a la premsa i ara també sabem qui és qui i qui ha estat jugant a la puta i a la ramoneta i on és hipocresia pura i dura: La Vanguardia.
M’agrada que finalment s’hagi tret la careta. Ja no calen els mundos, las razones i les abecés ja tenim a casa nostra La Vanguardia, el poderós mitjà de comunicació i els seus tertulians arreu. Ja hem vist com han canviat de discurs. El pacte entre CiU i ERC no els ha agradat gens, però gens. Fins i tot el senyor Cuní (no m’ha sorprès) està nerviós, emprenyat, no ho accepta.

Jo, des de casa, des del carrer, ciutadana normal, sense pes polìtic ni d’opinió de res, fent carrer, veig amb satisfacció que hi ha gent que s’arrisca, sense por, perque ells i elles sí van escoltar el que el poble va expresar el dia 11 de setembre 2012. El poble no és idiota, sempre ho dic, i no va donar una majoria absoluta a una coalició, CiU, que és el que volíen aleshores La Vanguardia i el seu exèrcit, perque després tot es diluiria, i això de la independència ´es cosa d’uns arreplegats ‘.

Doncs no, ja van dues bufetades, l’11 de setembre de 2012 i el pacte entre CiU i ERC.
Això ja és seriós, això ja és perillós, Catalunya no pot ser mai independent, pertany al reino de españa.

Hem de ser forts i lluitar, perque ara ja tenim vanguardias, razones, mundos i abecés.
I a més hem de lluitar per sobreviure al dia a dia, a totes, la recessió econòmica, els deutes que no ens paguen, a fer un canvi de vida, els desnonaments, els bancs, l’atur, el treball, fotut, però hem de lluitar plegats. L’ANC ja va preveure aquest full de ruta i ho va explicar a tort i a dret i ara continuaràn explican-t’ho arreu.

Estarem millor dins aquest reino de españa tal i com ho vivim ? Ens oblidem de la independència? És el que proposen ara els caganers, els arronsats, els poderosos.
No, de cap de les maneres. Jo només penso en el futur. I sí, els més petits, els que han nascut enguany, els de tres, quatre, cinc anys, viuran en un país, estat, nació, que es diu Catalunya, lliurement i amb futur. El futur hem de construir-lo ja. Tenim les eines, la gent, les estructures per poder fer un estat lliure a Europa.

Ho Chi Minh sempre deia: La vida sempre aporta un moment decisiu. Has estat esperant aquest moment i quan apareix cal aprofitar-lo, agafar-lo, actuar i guanyar.

NO hem d’esperar aquest moment, ja ha arribat i qui sap quan tornarà. Els caganers i els arronsats també formen part del nostre país. Cal que ho vegin clar, com el mateix dia de l’11 de setembre de 2012. Ells i elles hi eren. Els godós, vanguardias, i altres poders econòmics hi eren. Ara ha arribat el moment. És el que vam demanar i els politics s’han posat a fer feina.

Ho aconseguirem segur ….. per cert, jo vaig votar un partit que ha lluitat i molt per la independència del país i no va aconseguir entrar al Parlament.

És la meva percepció des del carrer. Conscient de tot el que pot passar dins aquest laberint que és la politica i que la gent ordinària desconeixem. Només podem sentir-nos lliures per lluitar i denunciar i dir les coses, i finalment si cal, insubmissió, pacíficament. Els poderosos han reaccionat El poble ja ho ha fet i continuarà.

Bròquil is OVER.

Fotografia: El rel.lotge parat d’aquest forn de Sant Boi de Lluçanès ja s’ha posat en marxa.
No hi ha marxa enrere. RG.