Chèo – Òpera o teatre ?
És evident que viatjar com a turista en qualsevol país absolutament desconegut pots treure’n una primera impresió, sobretot dels paisatges o monuments. Jo vaig voler, només arribar-hi, conèixer a fons Viêt Nam. Missió impossible només en 25 díes d’estada i veure i viure uns primers instants, hores i díes.
És per aquest desconeixement que només tornar a casa vaig començar a cercar i aprofondir , en els llibres i per internet , la història i cultura d’aquest poble.
Això m’ha permés preparar-me bé per un segon viatge i saber exactament el que vull veure, viure i respirar.
El que no deixaré de fer: Veure i escoltar chèo en un poble.
””’Després de llegir els seus origens i la seva història, ha de ser un plaer molt gran poder assistir a una o més representacions. A Viêt Nam també existeix la òpera clàssica – ‘Tuông’ – que té els seus origens en la òpera de Pekin i en el teatre japonès ‘ No’. Però el ‘chèo’ és cultura originària del bressol dels viêts al Riu Roig, on ja es representava als camps d’arròs, abans de l’era cristiana.
Després de l’apertura al món occidental, l’any 1986, el dit ‘doi moi’, la joventut i el Govern, va deixar de banda aquest teatre tant i tant vietnamita i semblava que es perdría.
Però sorprenentment, l’any 2001, a la Ciutat de Haiphong, es va celebrar el ‘Festival Nacional del tradicional Chèo’ amb la participació de 14 grups de teatre d’arreu del país i amb més de 700 actors i actrius ! I l’audiència va ser tot un èxit, per sobre les expectatives.
Es va poder constatar que les companyies de chèo, sense rebre els ajuts governamentals, van sobreviure i van continuar i el més important, la gent va respondre, perque volia veure el chèo autèntic, el que s’ha representat durants centenars d’anys i no una còpia híbrida sense cap valor que es va intentar representar durant els anys en que el Govern no feia i no volia ajudar a recuperar una cultura que la gent estimava molt profondament.
Han rectificat i ara el chèo és una de les identitats culturals més importants del país.
El chèo normalment es representava a la primavera, davant de la casa comunal del poble, on els seus habitants veneraven el seu deu o deessa per la bona collita d’arròs.
Els pagesos volíen així també donar les gràcies per la bona collita després de 12 mesos de treball.
A banda del text, la música i les cançons són molt importants.
Avui es poden veure representacions de chèo als teatres de Hà Nôi, de Ho Chi Minh City, del Delta del Mekong, del Delta del Riu Roig, Haiphong i en molts pobles del sud, del centre i del nord del país.
En el proper post explicaré de forma sintetitzada una representació de chèo i només cal fer volar la imaginació.
No tinc cap fotografia de teatre, però sí aquesta de Tai, el xicot que em va acompanyar per Nha Trang amb la seva motocicleta i que també és music. Ell va ser el que em va mencionar el chèo i que tan sols uns díes abans van fer unes representacions a Nha Trang. Em va obsequiar amb un petit concert de música tradicional amb aquest xilòfon de bambú; aquest és petit, però en els grups de música tradicionals vietnamites són tres vegades més grans i el sò és magnífic.””’