Birmània: Patir de set
Voldria, desitjaria, escriure posts explicant històries, paisatges, somriures, art, cultura, donar a conèixer les meves vivències en aquests últims viatges que vaig fer durant dos mesos; però malgrat els esborranys es van amuntegant, no puc deixar de denunciar una i una altra vegada què passa a Birmània. Quan hi ets, no ho veus, però ho perceps; veus la precarietat de la seva subsistència; veus el poder de l’exèrcit i la Junta Militar; veus monjos i … monjos …; veus la resistència i la fe de la gent, veus el seu somriure, malgrat tot. Quan tornes a casa, de primer, recordes amb amor i emocions tot el que has vist, i unes hores més tard, penses: I que bé dormir en un llit, obrir una aixeta, premer l’interruptor, poder ser lliure, poder tenir una assistència mèdica i tots els infants van a escola, i la gent gran és més independent que fa només uns trenta anys; i ells, i elles ? Poden somriure amb tant poquet que els hi dona la vida ?
Aquest mes de maig fa dos anys del Cicló Nargis al delta de l’Irrawaddy, al sud de Rangoon; bé doncs encara avui, sí avui, milers de persones no tenen casa, no tenen camps per llaurar, l’arròs creix en males condicions, el bestiar va morir, i per damunt de tot, orfes i més orfes- La Junta Militar no té cap pressa en ajudar el seu propi poble.
Des de fa dos mesos pateixen una sequera severa, les pluges no arriben, malgrat les pregàries, la fe, i la festa de l’any nou. Bagan, Mandalay Rangoon, Pegu, són àrees on no ténen aigua per beure. La gent fa cues amb poals per omplir-los. I us preguntareu, qui els dona aigua ??
Doncs donants particulars, gent del poble. La USDA (Union Solidarity and Development Association) depenent de la Junta Militar vigila als donants particulars, i fan fotografíes a a les persones que ajuden a la gent que no té aigua. Novament, la Junta no té prevista cap acció per ajudar al seu poble. Les temperatures s’enfilen a més de 40 º.
Al poble de Dala, un dels seus habitants explica; les autoritats locals distribuiexen aigua, però només als seus familiars i membres de l’exèrcit i la junta. La gent del poble que ens ajuda, els paren membres de la USDA, i els obliga a posar las bandera de la Junta i la USDA, per així poder fer fotografíes per demostrar que sí, que ajuden. Si es neguen a posar la bandera, no poden entrar al poble a repartir l’aigua.
Un metge de Rangoon informa que han mort moltes persones per deshidratació, entre 60 i 70 anys. Algunes persones beuen alcohol … Els talls d’electricitat són cada vegada més i més freqüents. Comprar una botella d’aigua de 5 l els costa 0.60 US$; els ingressos anyals d’un treballador és de 220,- US$.
La petita organització popular, és a dir que no pertany de la Junta, anomenada Free Funeral Service – FFS -, que dona assistència a la gent en el moment de la seva mort, el funeral i l’enterrament, ha decidit ara ajudar a distribuïr l’aigua, en veure que la Junta s’inhibeix descarada i cruelment, i els que poden fan donacions de diners o senzillament omplen els poals. La FFS reb els ajuts en diners o botelles i garrafes d’aigua, i la porten als pobles i per la gent més necessitada.
Ara tenen més feina ja que les morts es multipliquen i al mateix temps ajuden a apaivagar la set de la gent.
Mentre, la Junta està preocupada en organitzar les ‘seves’ eleccions per la propera tardor.
També poden trobar aigua en els monestirs i els monjos activistes ajuden tot el que poden i més, però de vegades l’aigua no és bona per beure.
L’organtzació de la UNICEF – United Nations Children’s Fund – establerta dins a Birmània, distribueix l’aigua on pot i quan pot. Les temperatures s’enfilen fins a 45º.
Al delta de l’Irrawaddy on van patir el cicló Nargis, ara estàn en un veritable estat d’emergència.
Un enginyer birmà resident a Singapore ha pogut enviar diners, perque els voluntaris passen il.legalment les fronteres a cercar ajut, diners o aigua.
Un resident a Rangoon ha rebut més de 300,000 Kyats ( uns 300 US$) dels amics i veïns, per comprar botelles d’aigua i poder anar als pobles afectats. Es trobarà amb els membres de la Junta que li ordenaran de posar la bandera del govern al seu cotxe, i ell ho ferà, perque el més important és fer arribar aigua per beure a la gent.
Les fotografíes les he trobat a la xarxa. Homes, dones, infants, esperant poder omplir les galledes d’aigua.
I mentre la Junta continúa al poder i les organitzacions i governs internacionals amaguen el cap sota l’ala, com l’estrús …..
Això és el què passa a Birmània i si pots viatjar a aquest país, recordeu d’informar-vos bé, molt bé, i donar diners directament al poble i recordar en mig de tanta bellesa, que s’amaguen uns fets, unes vides, que miren esperançats a poder viure una miqueta millor, tan sols, una miqueta millor.
Avui fa 14 anys i 304 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.