Birmània: Daw Aung San Suu Kyi en campanya
Publicat el 27 de febrer de 2012 per rginer
Aquest divendres 24 de febrer Daw Aung San Suu Kyi ha visitat la ciutat de Myitkyina, a l’estat de Kachin. No pensava pas que ho pogués fer. Per la circumscripció de Moe Kaung lluitarà per guanyar un escó, Khin Kyi del partit NLD. Ha viatjat per donar-li suport i parlar amb els Kachin, ètnia majoritària en aquesta part del país.
L’exèrcit guerriller i independentista, el KIA, fa més d’una dècada que lluita per les llibertats del seu país. Malgrat es va arribar a un acord de cessament del foc l’estiu passat, tot va canviar, i milers de desplaçats s’han vist forçats a creuar la frontera amb Xina i demanar refugi.
He vist uns videos de la seva arribada a Myitkyina. L’entusiasme de la gent és enorme.
Malgrat la controvèrsia de per que es presenta a unes eleccions de només 48 escons, la realitat és que Birmània té una persona en qui creure i que uneix el poble.
El General Aung San, nacionalista i independentista, que va aconseguir dir adéu al Regne Unit, sabía que no sería possible la configuració d’una Birmània independent sense un acord amb les ètnies més importants (n’hi han 137). En una reunió a Panglong, estat de Shan l’any 1947, es va signar aquest acord. Avui tots els que desitgen la democràcia real i lliure tornen a mirar el passat i el reinvindiquen.
Daw Aung San Suu Kyi, filla del general Aung San, es refereix a ”l’esperit de Panglong’ i així ho va dir, ben alt, a la gent de Myitkyna, igual com ho va fer durant la campanya de l’any 1990. Sense les ètnies i la seva autonomia dins un estat federal, aquest país no resoldrà mai la violència i els seus greus problemes.
Ha parlat en la llengua kachin i pel que he vist i he llegit, ella pot fer que la gent perdi la por. Ella juga en desavantatge i ho saben. Uns poquets escons dins un Parlament ple de militars transformats en polítics més els seus col.laboradors, no és gran cosa.
Però l’any 2015 hi han eleccions generals. Un cop, encara que petit, en aquest Parlament és important.
Sí, Birmània va canviant, però no del tot. El poble continúa sense creure en aquests canvis del President Thein Sein i jo tampoc me’ls crec.
La sensació que es respira és que la situació actual del país i les reformes fetes han donat un nou dinamisme amb el que el país pot veure canvis encara més grans, però els escèptics, que són majoria, demanen un ‘pla B’ per si han de recular, perque no saben amb certesa el que pot passar demà.
L’exèrcit guerriller i independentista, el KIA, fa més d’una dècada que lluita per les llibertats del seu país. Malgrat es va arribar a un acord de cessament del foc l’estiu passat, tot va canviar, i milers de desplaçats s’han vist forçats a creuar la frontera amb Xina i demanar refugi.
He vist uns videos de la seva arribada a Myitkyina. L’entusiasme de la gent és enorme.
Malgrat la controvèrsia de per que es presenta a unes eleccions de només 48 escons, la realitat és que Birmània té una persona en qui creure i que uneix el poble.
El General Aung San, nacionalista i independentista, que va aconseguir dir adéu al Regne Unit, sabía que no sería possible la configuració d’una Birmània independent sense un acord amb les ètnies més importants (n’hi han 137). En una reunió a Panglong, estat de Shan l’any 1947, es va signar aquest acord. Avui tots els que desitgen la democràcia real i lliure tornen a mirar el passat i el reinvindiquen.
Daw Aung San Suu Kyi, filla del general Aung San, es refereix a ”l’esperit de Panglong’ i així ho va dir, ben alt, a la gent de Myitkyna, igual com ho va fer durant la campanya de l’any 1990. Sense les ètnies i la seva autonomia dins un estat federal, aquest país no resoldrà mai la violència i els seus greus problemes.
Ha parlat en la llengua kachin i pel que he vist i he llegit, ella pot fer que la gent perdi la por. Ella juga en desavantatge i ho saben. Uns poquets escons dins un Parlament ple de militars transformats en polítics més els seus col.laboradors, no és gran cosa.
Però l’any 2015 hi han eleccions generals. Un cop, encara que petit, en aquest Parlament és important.
Sí, Birmània va canviant, però no del tot. El poble continúa sense creure en aquests canvis del President Thein Sein i jo tampoc me’ls crec.
La sensació que es respira és que la situació actual del país i les reformes fetes han donat un nou dinamisme amb el que el país pot veure canvis encara més grans, però els escèptics, que són majoria, demanen un ‘pla B’ per si han de recular, perque no saben amb certesa el que pot passar demà.
Myitkyina – Estat de Kachin on està ?
Nord de Birmània. Al nord-oest l’Índia, al nord-est Xina. És en aquest estat de Kachin on podem trobar les muntanyes més altes, de fet és la part més al sud de l’Himalaia.
Entre els anys 1937 i 1942 es van construir dues carreteras importants ( 1.200 kms en total) que surten de Myitkyina, una a l’oest fins a Ledo, Índia i l’altra a l’est per Bhamo fins a Wanting, ja a Xina i arriba fins a Kumming, estat de Yunnan. Van ser dos punts d’entrada i sortida essencials, com també comercial i estratègics durant la Segona Guerra Mundial.
Avui necessites encara una autorització especial per poder viatjar per aquests indrets. Però sí que es pot visitar Myitkyina i Putao, des d’on es pot fer un trekking per els amants de la muntanya a la zona de l’Himalaia. El lloc és una meravella. La zona de la frontera amb Xina arribar-hi és més difícil per els enfrontaments entre els exèrcits del govern i del KIA.
La majoria dels habitants de l’estat de Kachin són d’ètnia tibetano-birmana, i representen a quatre llengües, el Jingpaw, el Maru, el Yaywin i el Lisu, totes elles anomenades en una sola per els birmans, el Kachin. Com escriuen en un sistema d’alfabet llatí del secle XIX i que van deixar els missioners de l’esglèsia de Roma, el Jingpaw s’ha convertit, i encara ho és avui, en lingua franca d’aquest estat. Més de 1.500.000 de persones parlen, escriuen i viuen en Jingpaw. És un tipus de llengua vehicular que es va utilitzar molt per els mercaders europeus en els seus viatges per Àsia. Podíem fer un símil amb l’Arameu.
Altres característiques de l’ètnia Kachin és el gumlao-gumsa, una administració civil semi-democràtica i que encara avui, dins el règim dictatorial del Govern birmà, és utilitzada. Un exemple ben curiós; el més jove de la família és l’hereu legal quan els pares moren.
Des de l’any 1962 el Kachin Independence Organisation (KIO) i el seu exèrcit el KIA, han defensat la seva independència. Només van deixar les armes quan Daw Aung San Suu Kyi va presentar-se a les eleccions de l’any 1990 i tots van votar el partit que ella representava, el mateix d’avui, la NLD.
És difícil poder viatjar sense un permís especial per aquesta país per els enfrontaments bèlics encara existents. El projecte d’un pantà gegant per part de la Xina dins a Birmània a la capçalera del gran riu Ayeryawady van fer tornar, no fa pas gaire, els enfrontaments armats entre l’exèrcit del govern i el KIA. Milers de desplaçats, pobles arrasats. Fa dos mesos la fam era un dels problemes més grans al nord de Myitkyina. Accedir-hi era un repte difícil d’assolir. Les Nacions Unides van reclamar al govern del President Thein Sein d’aturar la violència. Els Kachin han patit una veritable barbàrie en aquests últims mesos. Com és habitual, el què passa a Birmània, no és notícia.
Entre els anys 1937 i 1942 es van construir dues carreteras importants ( 1.200 kms en total) que surten de Myitkyina, una a l’oest fins a Ledo, Índia i l’altra a l’est per Bhamo fins a Wanting, ja a Xina i arriba fins a Kumming, estat de Yunnan. Van ser dos punts d’entrada i sortida essencials, com també comercial i estratègics durant la Segona Guerra Mundial.
Avui necessites encara una autorització especial per poder viatjar per aquests indrets. Però sí que es pot visitar Myitkyina i Putao, des d’on es pot fer un trekking per els amants de la muntanya a la zona de l’Himalaia. El lloc és una meravella. La zona de la frontera amb Xina arribar-hi és més difícil per els enfrontaments entre els exèrcits del govern i del KIA.
La majoria dels habitants de l’estat de Kachin són d’ètnia tibetano-birmana, i representen a quatre llengües, el Jingpaw, el Maru, el Yaywin i el Lisu, totes elles anomenades en una sola per els birmans, el Kachin. Com escriuen en un sistema d’alfabet llatí del secle XIX i que van deixar els missioners de l’esglèsia de Roma, el Jingpaw s’ha convertit, i encara ho és avui, en lingua franca d’aquest estat. Més de 1.500.000 de persones parlen, escriuen i viuen en Jingpaw. És un tipus de llengua vehicular que es va utilitzar molt per els mercaders europeus en els seus viatges per Àsia. Podíem fer un símil amb l’Arameu.
Altres característiques de l’ètnia Kachin és el gumlao-gumsa, una administració civil semi-democràtica i que encara avui, dins el règim dictatorial del Govern birmà, és utilitzada. Un exemple ben curiós; el més jove de la família és l’hereu legal quan els pares moren.
Des de l’any 1962 el Kachin Independence Organisation (KIO) i el seu exèrcit el KIA, han defensat la seva independència. Només van deixar les armes quan Daw Aung San Suu Kyi va presentar-se a les eleccions de l’any 1990 i tots van votar el partit que ella representava, el mateix d’avui, la NLD.
És difícil poder viatjar sense un permís especial per aquesta país per els enfrontaments bèlics encara existents. El projecte d’un pantà gegant per part de la Xina dins a Birmània a la capçalera del gran riu Ayeryawady van fer tornar, no fa pas gaire, els enfrontaments armats entre l’exèrcit del govern i el KIA. Milers de desplaçats, pobles arrasats. Fa dos mesos la fam era un dels problemes més grans al nord de Myitkyina. Accedir-hi era un repte difícil d’assolir. Les Nacions Unides van reclamar al govern del President Thein Sein d’aturar la violència. Els Kachin han patit una veritable barbàrie en aquests últims mesos. Com és habitual, el què passa a Birmània, no és notícia.
‘Salvem l’Ayeryawady’ va ser un clam i finalment el Govern va parar el projecte i de moment les obres del pantà s’han aturat. Aquest és un dels canvis ‘importants’ d’aquest Govern.
Daw Aung San Suu Kyi ha estat aquest cap de setmana a l’estat de Kachin, sí, i ha portat esperança a la gent, encara que jo comparteixo el que es diu …. cal tenir preparat un pla B, per si de cas. No, no, encara no es veuen els grans canvis.
Fotografia: Daw Aung San Suu Kyi amb el vestit dels Kachin a la seva arribada a Myitkyina.
Arxiu: Daw Aung San Suu Kyi davant la multitud a Myitkyina.
Visita a un lloc molt especial el mes de setembre passat. El quadre presideix la
biblioteca. Fotografía RG.
Publicat dins de Daw Aung San Suu Kyi | Deixa un comentari