Chào ông Viêt Nam

No, no el coneixem. No sabem res del Delta del Llobregat. Sí, sabem que un senyor de Las Vegas vol contruïr un centre d’oci i de joc amb el vist-i-plau content i agraït del govern del meu país. Aquest delta, dels més grans i importants de la Mediterrània ha patit molt al llarg de la seva història. Més de dos mil anys. Quan es va començar a formar era un riu cabdalós amb més d’una llera: Montjuïc, Remolar, Llobregadell (Bellvitge), L’Illa i l’actual, com el coneixem avui. Les muntanyes des de Montjuïc passant per Collcerola i passant per el massís del Garraf fan de filtre. Castelldefels, Gavà, Viladecans eren ports de mar. L’Hospitalet s’ha construït damunt del delta. L’aigua del mar no ha entrat, a l’inrevés, les aigües del riu més les aigües de les muntanyes han empès el riu avall fins arribar a la mar. Una terra fèrtil, productiva, de sempre.
Recordeu els Jocs Olímpics de l’any 1992 ? Fa vint anys van construïr el Canal de Castelldefels, al delta, per fer-hi les proves de rem. Van trobar restes d’un vaixell del secle XIV !! El delta s’estava formant, de Castelldefels a Barcelona havia que creuar el riu i el mar. En la llunyania es podia veure l’esglèsia de Bellvitge del secle XII. Els edificis l’han engolit, però sortosament encara hi és. La història del Delta no s’ha ensenyat a ningú. L’immigració s’ha fet seu el terreny, hi tenen tot el dret, però i nosaltres ? El sabem conservar ? Expliquem la història del delta a la gent que arriba ? Quans dels habitants de Bellvitge, per exemple, saben que viuen sobre un delta ?

Diumenge vaig passejar-me per el delta des de les 7 del matí  fins a les 5 de la tarda i després vam estar seleccionant les fotografíes que vam fer. No estic, diguem, molt espabilada per escriure i explicar les vivències d’un diumenge esplèndid, i a la vegada, preocupant, però sí fer un petit tast, un resum. El grup format per en Lluís Brunet, Matíes, Llibert, Josep, Gema, Assumpta, Carles, Raül i jo mateixa, vam conviure i viure un dia ple de descobriments, coneixences i bona convivència.

Ràbia en constatar la riquesa i les agressions patides. Emprenyada de saber que el Parc Agrari es pot perdre per sempre més i a continuació els aqüifers, l’horta, les terres, una economia productiva. Milers de llocs de treball a l’atur (pot ser podran treballar de croupiers ….). Tristor en veure que petits paradisos es perdran. Preocupada perque el rebost de verdures, hortalisses i fruites poden deixar de ser productes de proximitat i haurem d’importar-los de països llunyans. Zones humides on les migracions d’ocells troben descans i aixopluc. Camps de carxofes, de síndries, de bròquils, d’albergínies, de presseguers, d’albercoquers, de prunes, cirerers, espàrrecs, enciams, pollastres de pota blava i d’altres. Aiguamolls, lleres del riu, basses.
Tot i més entre autopistes, carreteres, polígons industrials, aeroport, víes de trens, ponts, torres d’alta tensió immenses. Treball per a més de 1500 famílies i d’altres que esperen poder accedir a conreus no treballats per tornar-los a la vida i a la producció d’aliments. També ens trobem amb pagesos ja grans que han treballat tota la vida i esperen poder vendre la terra i gaudir d’una vellesa, merescuda, tranquil.la. Grans superfícies comercials. Camps de futbol. Aqüifers riquíssims on es gestiona l’aigua dels pobles. Desviament del riu Llobregat. Terres humides. Platges. Pinars. Indústries. Universitat.

I ara, volen construir en tot el Parc Agrari un centre d’oci i de joc ?? Per on passarà el tren ? I les infraestructures per accedir a aquest Eurovegas, qui les pagarà ? El senyor de Las Vegas segur que no. No hem quedat que no hi ha diners per a res ? Els terrenys per vendre, qui són els propietaris ? Ens trobaríem amb més d’una sorpresa en conèixer el seu nom. No es parla mai de la gent que no vol vendre, que vol continuar treballant la terra, augmentar la producció, garantir la riquesa i productivitat de la terra.
El senyor de Las Vegas fa negocis amb el joc i ell no en sap ni d’història, ni de pagesia, ni de conreus, ni del territori. Ell demana i la gent del meu país li dona. I si no és ell, en vindrà un altre. 

El Recorregut Fotogràfic organitzat per en Lluís Brunet va ser tot un èxit. Vam fer moltes fotografíes. Ara vé la feina per a ell i els seus col.laboradors. Editar el reportatge.
La tria de les fotografíes ja la vam fer a El Prat diumenge per la tarda. Falta una segona tria i els experts editaran la feina que es va fer un diumenge de juliol per un delta que volen fer desaparèixer.

Us deixo aquest enllaç. No us el perdeu, si voleu saber-ne més de la història d’aquest Delta del Llobregat, el gran desconegut.

Fotografia: Parc de Recerca i innovació – UPC – Pol de Viladecans. ”Una pagesia amb futur’. 
Arxiu: Basses de Can Dimoni (Viladecans) ZEPA – Zona especial protecció aus.
Aturem Eurovegas – Masia. Sí hi han pagesos que volen continuar treballant la terra.
Prunes a punt de collir. Es poden comprar a diferents mercats del Baix Llobregat.
Conreus. Camp de carxofes. Dues collites l’any. Presseguers, Sant Boi al fons i Sant Ramon.
Conreus. Via del tren (línia de València). Via de l’AVE una mica més enllà. Collcerola al fons.