Assassinat – acció d’assassinar. Homicidi – Mort causada a una persona per una altra.
Julie Bindel -The Guardian-Londres- més de vint anys de lluita per acabar amb la violència de gènere, posa títol en el seu article d’avui: El final d’una sortida fàcil.
La Ministra per el Dret de les Dones, Harriet Harman, ha estat lluitant per canviar una llei durant molt de temps al Parlament de Londres, perque està convençuda que pot salvar moltes vides. Harman sempre ha defensat i ha considerat que els homes s’han amagat, fins ara, en els judicis per la mort comesa a la seva companya, com un homicidi per provocació de la dona, per defensar el seu honor. Té raó. Habitualment la provocació per part de la dona s’ha considerat com un precedent a tenir en compte per la defensa de l’assassí, en un moment de pèrdua de control.
Un exemple; si un home torna a casa i sorprèn a la dona fent l’amor amb un altre home o si la dona humilia constantment l’home amb feines domèstiques o de superioritat, està considerat, fins ara dins la legislació britànica, com una provocació envers l’home i el seu honor, i aquest sempre ha estat un precedent important per jutjar l’home com a homicida però no com assassí. Tot el contrari quan s’ha jutjat una dona que ha matat l’home. No s’ha considerat mai la por, les amenaces, la força bruta que ha patit, i quan una dona ha matat el seu company, ha estat considerada com una assassina que ha provocat la mort de l’home fredament, amb premeditació, sense causa, sense sentiments i a consciència. Mai han considerat els anys de patiments, de violència a casa, de violacions. No es considera homicidi per defensar la seva vida; fins ara la dona era condemnada per assassinat.
Al Regne Unit moren dues dones cada setmana en mans de la seva parella. La mort violenta de dones per sota de 44 anys per part dels homes, té l’índex més alt, fins i tot per sobre de causes de malaltia com el càncer o accidents de carretera. Tres mil.lions de dones al Regne Unit pateixen violència de gènere, cada any, violacions, casaments forçats, explotació sexual, prostitució.
Certament hi han casos d’homes que pateixen també tota aquesta violència ( bastant més reduït tot s’ha de dir), i de ben segur que protestaràn i de ben segur que existeixen causes justes. Però, na Julie Bindel es pregunta: Poden els homes actuar matant amb crueltat i en el judici declarar que era per salvar el seu honor i per les provocacions constants de la dona? Les estadístiques són clares; no hi ha comparacions possibles; les denúncies de les dones s’amunteguen; milers de dones demanen el canvi de la legislació. No poden, els homes, continuar amagats dins l’armari. Hauríen de convertir-se en part important per trobar solucions.
És un tema polèmic, però la realitat és la que és. Desconec si en el nostre país també existeix aquesta diferència entre homicidi i assassinat, entre home i dona. El fet ignomiós és que no es pot matar a una persona per gelosia, per salvar l’honor, per un desgavell en la ment per culpa d’una provocació femenina.
La discusió està servida, i els blogs i els diaris al Regne Unit en van plens.
La senyora Harriet Harman ha estat valenta i té el meu suport total. Disculpeu el meu desconeixement per el llenguatge d’aquest apunt, no és gens acadèmic ni l’utilitzat en aquestes qüestions de dret penal. Els articles de Julie Bindel al diari The Guardian són excel.lents com a gran coneixedora del tema i sobretot gran lluitadora.
Totes les vides que es puguin salvar amb fets i implicació per part de tota la societat pot ser una gran conquesta i motiu d’alegria …….. reflectida amb aquest somriure feliç de na F. – 92 anys -.
A la Harriet, a la F. i a tu. Tot està per fer…