Assassinat d’una dona i més violència
A Noya, Galiza, fa dos díes, la dona, molt jove, dinou anys, va ser morta a ganivetades. El seu fill petit en va ser testimoni. El presumpte assassí va fugir, i encara no l’han trobat. Sembla que es tracta de l’ex company de la dona i la relació s’havia trencat. Mort, crueltat, injustícia, brutalitat.
Però continúo llegint a la premsa internacional i la del nostre país.
Kènia: Samuel Wanjiru, maratonià, medalla d’or als Jocs Olímpics de 2008, ha mort a conseqüència d’una caiguda des del balcó de casa seva, i no en saben les causes, si d’accident o suicidi. El desembre de l’any passat va ser jutjat per violència en contra la seva dona, a la que va maltractar i va disparar la seva arma contra ella després d’una discusió. Sortosament la dona no va morir.
Un senyor molt important, president de la FMI, on controlen els diners i el món financer, ha estat acusat, presumptament, de voler forçar sexualment una cambrera de pis quan va entrar a l’habitació de l’hotel a Nova York del senyor Strauss-Kahn per fer la neteja. Sembla que aquest senyor ja té antecedents, però evidentment cal aclarir les circumstàncies. Avui, els problemes es redueixen a sexe i diners.
No és trist ?
En Sebastià Alzamora al diari ARA escriu un article interessant i es mulla:
De criminals i barruts.
L’Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) ha tingut l’encert de suprimir del Festival Grec d’enguany l’espectacle ”Des femmes’ del dramaturg libanoquebequès Wadji Mouawad, perque hi participava el músic Bertrand Cantat.
Bertrand Cantat és un cantant de rock, no gaire conegut, però després d’haver colpejat i assassinat la seva parella, Marie Trintingnant, filla de l’actor Jean-Louis Trintingant i Nadine Marquand, el seu nom va sortir a primera plana de tots els diaris.
Ha complert presidi per la mort de la seva companya ( cinc anys ) i després ha intentat, i ho ha aconseguit, aprofitar la ‘seva notorietat’ per tornar a la seva carrera musical.
El ‘barrut’ és el senyor Mouawad, que ha ideat un muntatge teatral a partir de les tres tragèdies de Sòfocles (Les Traquínies, Antígona i Electra), i que tots sabem tenen en comú que les dones són les protagonistes. Aquest dramaturg titula l’espectacle ”Les Femmes” i encarrega la banda sonora a Bertrand Cantat, i que també surt a escena per interpretar la música del cor grec !!
Ha conseguit que se’n parli del seu espectacle, però de moment ni a Avinyó, ni a Montreal i ara a Barcelona, no en volen saber res, i no els ha impressionat gens. El barrut encara té el ‘morro’ de dir que li han censurat l’espectacle !!
En Sebastià Alzamora acaba el seu article: Bertrand Cantat, com qualsevol altre d’aquests subjectes que peguen o maten dones, no és res més que una vergonya per a l’espècie humana, l’escuma de la púria. I qui, com el tal Mouawad, vol aprofitar-se’n per obtenir una mica de visibilitat, no és gaire millor que ell. Tots dos hauríen de ser declarats persones no grates als teatres d’arreu del món, a veure si després encara tenen coratge de seguir queixant-se que els censuren.
Denunciem novament l’assassinat d’una dona, que és causa de tristor, impotència, i ràbia. Les flors per aquest sincer condol i una mica d’optimisme per aquest article de’n Sebastià Alzamora i esperem que cada dia en poguem llegir-ne un, i per l’ICUB que ha sabut mantenir-se en el seu lloc i ha fet cas omís del cinisme d’aquest senyor Mouawad.
Gràcies.
Una flor blanca, trista, entre unes fulles ben vives.