Ara des de Mae Sot
Novament un contacte, curt, pero ple d’enyor …. L’arribada a Bangkok venint de Yangon, va ser un xoc frontal, violent, inesperat. Una tarda, per veure un mon ”quasi” irreal i a descansar. El viatge en autobus de Bangkok a Mae Sot, 8 hores, va ser tranquil. Autopistes; parada per dinar (inclos en el preu del bitllet), arros i acompanyament, verdures, pollastre o peix …. Travessar muntanyes i arribar a Mae Sot. Al.lotjament en una guesthome. Comoda, serveis basics, ventilador, neta.
Altres cooperants, tots metges treballant a la Clinica Mae Tao de la Dra. Cynthia Maung, Premi Internacional de Catalunya l’any passat.
Sorolls del tropic …. ocells i tambe galls i altres animalons que desconec. Animalons dins a casa que vaig observant.
Reencontre amb Eth Thwa i visita a la Clinica. Ja he anat escrivint en el meu llibre de notes.
Anem a l’escola on ens esperen les mestres i els 32 infants de 3 a 5 anys. Ja he comensat les classes ….. uuuuffff. Jo no soc mestra, que faig aqui ? Pero m’escolten, els parlo poc a poc en angles, els ensenyo paraules i els he traduit, aixi de manera improvisada, en ”Joan petit quan balla” i s’ho han passat de meravella. Quan encerten el color o el numero o l’objecte en la paraula anglesa que els he intentat ensenyar, em surt de dins meu un ” molt be” cridaner … ja ho diuen i en un accent perfecte !
Totes les tardes plou.
Mae Sot es un poble de 10.000 habitants, fronterer amb Birmania. Una barreja etnica considerable hindus, xinesos, birmans, thais. Molts cotxes, problemes d’aparcament !!!!! A la Clinica Mae Tao et trobes en un altre mon, una petita Birmania, dins d’una altra nacio com es Tailandia. Res a veure amb el poble. A l’escola tambe tots son birmans, de les diferents etnies, karen, kachin, mon.
Es fa tard i he de tornar a casa, i preparar una mica la classe de dema …. mai hagues imaginat que exerciria de mestra-parvulista i en un lloc remot de la frontera de Tailandia amb Birmania.
Et veig molt enganxada. Gaudeix-ho !
T’esperem….aviat
Per veure’t ensenyant a eixos xiquets el Joan Petit quan balla…
Un bes, Roseret, cuida’t.
Just ahir havia d´ensenyar el joan petit quan balla a un grups de mares, nens i nenes iralndesos (per problemes de constipat ho vam deixar per a la propera setmana). Ja em passaràs la traducció anglesa!
Amb un dit , dit, dit… del teclat… m’acostes a Birmania, als infants, a tu…
Quina escena, quina experiència, més fuflunera i dolça!!
Des d’aquí ens unim al vostre cor fantàstic (i als vostres cors bategadors de bellesa i bondat) i cantem el Johnny is dancing all the time, all the time, time, time, Johnny is dancing all the time!!
Fabulós, Roser… molt beeeeë!!
Fa dies que no passava, de fet tinc el bloc aturat, com diu la Biblia, hi ha un moment per a cada cosa. Aquest és el teu, aquí a Birmania, exercint de mestra i fent immersió dins altres mons que semblen (nomès ho semblen) com el nostre. Tu amb mes coneixement de causa, saps que no, que això de “un sol mon” no deixa de ser una paraula ben intencionada en el millor dels casos.
Esperem el teu retorn per el proper sopar, i a aquest no hi faltaré.
Una abraçada.