Chào ông Viêt Nam

En aquests 20.000 km2 d’extensió del Parc, propietat d’un nombre de clans d’Aborígens i de la Direcció General de Parcs Nacionals del Govern Australià, s’hi troben diferents habitats i aquest fet és el que el converteix en un patrimoni mundial de la natura i un lloc on veritablement pots interpretar els somnis del temps dels Aborígens i de la Creació. El Calendari Aborígen dels Gundjeihmi ens mostra clarament el cicle complet de l’any i com preservar la terra i cuidar-la. He fet una còpia perque és molt interessant veure com al llarg dels milers d’anys van aprendre dels diferents cicles.
””’El foc significa una part molt important en la vida dels Aborígens; encara avui els diferents grups tribals de Kakadu i Arnhem l’utilitzen per enviar-se missatges. o per cuinar, o per facilitar la caça d’animals, per atraure’ls, per protegir el menjar, com els yams i per ‘netejar el país’, quan comença el ‘Wurrgeng’ o el cicle del temps més fred. El grup tribal Binini/Mungguy habitants de la zona feien els focs controlats en diferents parts del país. A l’arribada dels europeus, la població dels Aborígens va decrèixer. Van morir per fam i malaltíes desconegudes per a ells i d’altres van marxar a altres terres. Amb molta menys població, els focs controlats ja no es feien, així doncs, la calor i focs en les èpoques de sequera es van anar succeint sense control i una total destrucció del terreny. Van canviar els hàbits dels animals i la distribució de les plantes i arbres. A partir de l’any 1980, els Aborígens que encara viuen a la zona juntament amb els guàrdies forestals i el Govern australià estàn treballant conjuntament per reduïr els focs ‘no controlats’ al final dels mesos de sequera. La majoria dels focs estàn provocats, sota control, durant el començament dels mesos on decreix la calor i encara hi ha humitat ( entre maig i juliol). Les condicions atmosfèriques són les millors i les temperatures relativament baixes. Són focs d’intensitat baixa amb molt poc risc per els humans i els animals. Així es poden veure clarament les zones cremades i les que no ho són, tal com feien els Aborígens al llarg de milers d’anys. En el calendari, en els períodes entre Yegge i Wurrgeng (maig fins mitjans agost ) és quan les temperatures són raonablement baixes i es pot llegir ‘ comença l’encesa dels focs ‘. El període Gudjewg ( gener, febrer i març ) és el període de les pluges monsòniques , molt abundants. El mes d’abril – Bang-Gerreng – és la fí de les pluges torrencials i el començament de les tempestes. De novembre a abril és el període de pluges. De maig a octubre és el període de sequera. A Kakadu trobem grans extensions de sabanes on creixen els eucaliptus i diferents arbusts i on hi ha una gran varietat de plantes i animals. Els boscos monsònics els trobem en petits indrets i aïllats. Hi trobem milers d’ocells que mengen els grans i els fruits dels arbres i ajuden a dispersar el polen i les llavors. Al sud del Parc ens trobem amb infinitat de turons i escletxes i barrancs per la erosió del sol al llarg dels anys. La diversitat de plantes, flors i animals és única. La terra de les pedres i roques es troba a l’est de Kakadu i pot arribar a unes altures entre 30 a 300 metres. Les coves són el resultat de les erosions i és on es troben els refugis i les pintures que els Aborígens ens han deixat a Nourlangie i Ubirr. Els aiguamolls i les llacunes són també a Kakadu. Després de les pluges i durant els mesos de sequera ens trobem amb aquests indrets absolutament meravellosos. Quan comencen a secar-se, els ocells d’aigua i els cocodrils fugen a les llacunes del Yellow River on encara troben aigua fins que arribin les pluges. Kakadu té quasi 500 km2 de costa, uns estuaris imponents i dos illes. Molts d’aquests indrets hi ha una vegetació increïble i que formen unes granges naturals on viuen molts peixos, els barramundi per exemple. Tots aquests indrets humits, aquests aiguamolls, aquests rius, aquests estuaris, aquestes llacunes formen un conjunt importantíssim per les migracions de les aus. Tot això i més és Kakadu, on la convivència entre els humans, els animals, les plantes, els arbres, en definitiva: la natura amb tot el que vol dir i representa, és possible. Però …… hi ha un perill; en aquest sol hi han mines d’urani, ara tancades, però que el Govern australià vol tornar a obrir. Les eleccions generals a Austràlia tindràn lloc el proper dissabte. Segons sigui el resultat, d’aquestes mines es tornarà a extreure urani. ””’