Aconseguir un visat de sortida Birmània/Espanya: III Part – ASSOLIT !!
Encara no m’ho crec …. fins que en U. no arribi a Barcelona un dia de la setmana vinent i el vegi sortint per la porta amb el seu equipatge no vull confirmar que sí, que ha pogut sortir i dins el seu passaport té un visat per tres mesos.
Els nervis estàn a flor de pell. Les cartes enviades, referències, persistir, no perdre mai la esperança, i finalment ja té un visat meravellós dins el seu passaport per poder viatjar per primera vegada lluny del seu país.
Una estada de tres mesos a casa nostra, al nostre país; quins seràn els seus pensaments? I nosaltres, com ho farem per no atabalar-lo ? De fet el seu objectiu és omplir el seu sac d’experiències i coneixements per després desenvolupar-los a la seva estimada Birmània i transmetre tot el que ha vist, als infants del seu poble i ciutat.
La alegria és immensa, però encara ens queda una mica de basarda, per si quan ensenyi tots els documents i visat a la policia del seu país, tot correcte, tot legal, no apareixi un ximple i no el deixi pujar a l’avió …. però no hi vull pensar-hi !
De ben segur que la setmana vinent el veurem trepitjar terra catalana.
La fotografia feta a Mandalay, vora el riu, els infants jugant amb un estel i la mirada del jove novici. L’estel vola i vola, com l’avió on pujarà en U. i el portará a Europa.
T’esperem …..
Avui fa 15 anys i 4 díes que Daw Aung San Suu Kyi està empresonada.
Saps què faré? Encendré alguna espelma blanca, miraré els estels i li diré a la cuca de llum que vaig veure l’altre dia pel carrer, que il.lumini el seu viatge cap aquí. L’hauré de buscar…
Ostres, Roser, quina alegria que em fa. Se’t nota tant contenta! M’alegra…
Petons de sort.
I fora ximplets, no hi pensis que els atraus!
No diguis blat fins que estigui aterrat i ben arribat però ja veuràs com tot anirà bé.
Ves, que jo encara patiria més pels ximples que es pugui trobar aquí, bo i baixant de l’avió, que encara que tingui tots els papers en regla potser no el deixen entrar…