Missatges i missatgers: Els coloms
Fa uns díes en un programa de televisió van enviar un missatge des de Sant Joan Despí a Santa Coloma de Gramenet. El colom no va trigar més de 20 minuts en arribar i portar el missatge. Immediatament em va venir a la meva memòria el colomar que hi havia al terrat i l’afició que el meu pare tenía per criar coloms missatgers. De petita vaig conviure amb els coloms. Més tard, el meu pare per motius de temps i feina, ho va haver de deixar, però els colomars van quedar com un vestigi d’aquesta afició al terrat.
Anys més tard, el veí de dalt, en R. era aficionat a la columbofília. Ho vaig descobrir per les cartes que el carter no deixava mai dins les bústies.
Vam parlar d’aquesta afició moltíssimes vegades i sobretot de la quantitat d’històries i dels missatges importants que aquests coloms han estat portant dia rera dia durant guerres, moments difícils i finalment per afició. En R. va ser el responsable de la volada de coloms el dia de l’inauguració dels Jocs Olímpics de Barcelona.
No fa pas gaire he llegit als diaris que els coloms missatgers han deixat de ser ‘membres de l’exèrcit espanyol’ i ara ja pertanyen a la societat civil.
Un colom missatger, l’aviïs d’on l’aviïs, sempre torna a casa, a no ser que es trobi amb un entrebanc important, o sigui capturat per un rapinyaire.
La raça del colom missatger, una au que està protegida per la llei, té una sèrie de peculiaritats físiques. La més destacable seria la capacitat d’orientar-se i poder retornar al colomar on va néixer. Sempre retornar a casa …. i ho recordo quan de petita el meu pare feia volar els seus coloms, i sempre tornàven a casa.
No se’ls pot ensenyar que voli a un lloc determinat, però sí que sempre, sempre, per lluny que se’ls emporten els aficionats i amants dels coloms, sabràn tornar al seu colomar.
Quan s’avien, comencen a volar en cercle fins que s’orienten i agafen el rumb. Tot i que no es coneix a fons el mecanisme que facilita aquesta orientació, sí que científicament es creu que utilitzen un sistema de navegació que es basa en els camps magnètics terrestres, en la posició del sol i fins i tot en el seu olfacte.
Sempre tornen a casa, són animals molt sociables, i que es fan estimar amb les persones que els cuiden i torna perque en el colomar té el seu niu, és casa seva, hi té la seva parella, la seva família. De fet quan faig un viatge, sempre em sento una mica ‘colometa’, perque torno a casa, al meu niu, d’ón sóc, on pertanyo.
De Lisboa a Barcelona, 1.050 quilòmetres triga 12 hores, 20 minuts, més ràpid que el cotxe més veloç, perque no ha de parar per res. Té moltíssima resistència, a una velocitat constant d’entre 90 i 100 km/hora, pot fer parades molt curtes si ha de beure aigua, i, curiosament, té una resistència a la fatiga, per un motiu físic – no té fel i per tant no l’avisa que s’està esgotant – i quan aparèixen elements meteorològics adversos, té una glàndula que segrega una mena de polsim que fa que les plomes es tornin impermeables a l’aigua i per damunt de tot, té la facultat de transmetre genèticament aquestes capacitats, i per tant l’espècie es pot anar millorant cada dia.
És un missatger segur; els espíes o la policia no pot ‘punxar’ el missatge; no es poden escoltar converses; no hi ha internet, i és molt difícil de perseguir-los, ni tan sols en avioneta; quan volen, no saps mai quin rumb agafaran.
Al nostre país, avui, hi han més de 300 colomars; qui pot saber on anirà a raure el colom missatger ? Posar vigilants en tots i cadascún d’aquests colomars ?
A diferència dels coloms comuns,aquests son silenciosos, nets, ténen uns ulls molt vius i si algún desconegut obre la porta del colomar i els deixa escapar, cap problema, aviat tornaran a casa.
He trobat una quantitat d’articles i informes d’aquests estimats coloms missatgers. Si més no, m’han fet tornar a la meva infància, i recordar el veí del pis de dalt, en R., i veure aquest vol elegant, seriós, viu d’aquests coloms únics al món.
Us deixo aquets enllaços on trobareu tot tipus d’informacions d’aquests missatgers del cel, com jo he fet, i he intentat transmetre-la en aquest bloc. En aquesta la nostra casa, a nosaltres.cat, trobareu més links per poder informar-vos millor.
Aquest apunt només ha estat un petit homenatge als coloms missatgers i als seus cuidadors i aficionats.
pensava, sí que són intel.ligents aquestes bestioles. Sempre m’han tingut intrigada. M’agradaria tenir-ne i poder enviar els meus missatges per aquesta via. T’imagines que romàntic? Obrir la finestra i agafar el missatge que porta? Ho trobo d’un màgic! Mira, aquest és de la Roser! Oh! I aquest altre d’en Biosofia! O, per un aniversari? Poder enviar les teves felicitacions per l’aire! Seria genial. Miraré aquests ennllaços. Tinc curiositat!
Espero que els hi facis més homenatges…