Chào ông Viêt Nam

Ahir tarda vaig ser al TNC, Sala Petita. Puntualment, a les sis de la tarda va començar la funció. Música de morts; la mort vestida de blanc; Dona Obdúlia apareix ja convençuda que ja ha arribat el moment i durant una hora els aconteixements, els personatges aparèixen; les situacions, el text i …. jo rient, i rient. Entreacte. Segona hora. I segueix el riure continuat. Segurament m’he perdut algunes coses, i que de ben segur els mallorquins sabran captar molt millor que jo.
La sàtira esquitxa a tothom, també a gent d’avui, o això és el que jo vaig entendre. Aina Cohen ….. misteri, però en el fons comences a rumiar qui ha al darrera. Un virus maligne que es va estenen arreu ???
Diuen en Rafael Duran i en Marc Rosich que han volgut recuperar l’opció lingüística de Villalonga, l’opció original. Han rescatat dialectalismes i barbarismes i el llenguatge viu del carrer ….. i el castellà.
Dona Obdúlia, personatge ple d’energia, de vida, un vulcà. 
M’ha agradat la introducció on ens presenten també l’escenari on passaran els fets, les situacions i em sorprèn l’escenificació de dos barris; el Terreno i el barri antic.
Vaig riure molt i he de felicitar aquesta iniciativa, aquesta representació, tots els actors, (l’esforç dels catalans per parlar en mallorquí .. ), una escenografia meravellosa i una gran direcció i adaptació. 
Dona Obdúlia ens diu tot just començar:
– ‘El món se divideix en dos grups molt grans; es de ses persones sensates, que pensen com jo, i es d’es pertorbats, que opinen d’una altra manera’. –
Una gran tarda de teatre.