Oi?

Hi ha una dèria col·lectiva per fer veure que fem veure que no ha passat res i recuperar una anomenada normalitat que ni era normal ni beneficiava gaire ningú —o només massa ben pocs, per ser més precisos—. L’ecosistema de l’espectacle esportiu de competició, amb les seves franquícies medàtiques, està essent la prova del nou d’això que dic, amb totes les seves contradiccions, els excessos de prudència en alguna banda i la precipitació impacient en tantes d’altres. Sobre això meditava el mail obert del 26 d’abril, quan encara no hi havia dates concretes per a les represes, per a mi més aviat mesquinetes, d’algunes competicions. […]

(més…)