On ficaran les grapes, la pròxima vegada?
Deixa un comentariMines a cel obert: més verí per al poble ras…
Els paradisos terrenals que queden també estan en perill d’extinció: a Alaska pel petroli ullat pels Bush Boys, als glaciars de Xile pels minerals que hi ha al subsòl, a l’Antàrtida pel turisme que s’hi pot precipitar tard o d’hora com una plaga de llagostes, a l’Amazònia per la tala de boscos i l’agricultura extensiva, a la Xina (els estranys competidors comunistes) amb les seves megacentrals hidroelèctriques, a tot arreu -costes, selves i muntanyes- pel frenesí immobiliari…, i ara ens arriba aquest avís des de l’Argentina: mines a cel obert, sense cap mirament per l’entorn ni per la població que en depèn. No els atura res. Ningú ni res no els pot aturar.
Contra aquest enemic no hi ha “petits gestos” que valguin. Allò que cal són grans gestors, empesos per polítics clarividents i valents amb voluntat de reconduir les coses. I per fer-ho només hi ha un camí, i és posar fre a aquests caimans, tallar-los les vies per on ara circulen impunement: fer lleis que imposin límits al descontrol, a la seva fam infinita de posseir, a la seva avarícia immoral, a la seva conducta delictiva, criminal.
Els hem de posar a règim!
Prou pancartes, prou manifestos, prou manifestacions! Que treballin les lleis i els legisladors que les han de promulgar. Que treballin els polítics en les coses veritablement importants, allà on ens juguem el futur de la terra, en comptes de passar-se el dia barallant-se per un grapat de vots de més o de menys. En lloc d’esbatussar-se entre ells per la ridícula porció de poder (real) que els queda, que es posin d’acord per recuperar el control del poder perquè puguin parar d’una vegada els peus als poderosos. Aquí és on ens han de protegir, i no pas de la calor recomanant-nos vanos i glops d’aigua, i dels accidents fent-nos anar a pas de cargol per les autopistes.
Si no ho fan, aquests moderns cavalls d’Àtila ho arrasaran tot, i llavors ja no quedarà res per què discutir. Si allò que ens espera en el futur és la pura supervivència, no ens calia baixar dels arbres.