L'Hereu Riera

<!–

L’escriptor italià Roberto Saviano, amenaçat
de mort després de la publicació del seu llibre Gomorra, va
afirmar, en la
inauguració a la seu del Ministeri de l’Interior, al costat del secretari d’Estat
de Seguretat, Antonio Camacho, del curs superior sobre crim organitzat,
blanqueig de capitals i finançament del terrorisme, que les organitzacions mafioses del seu país consideren ETA
com “una espècie de banda d’imbècils”, per bé que
“útils”, ja que distreuen l’opinió pública del problema del crim
organitzat.

Durant l’obertura del curs, al qual assistiren
especialistes de la
Policía Nacional, Guàrdia Civil, Mossos d’Esquadra i Ertzaintza, Saviano es va referir a ETA i al seu vincle amb la màfia i el
narcotràfic, al qual, segons va dir, apunten algunes investigacions de jutges
italians.

Aquestes investigacions demostren, segons Saviano,
que els clans van fer “negocis amb ETA” i que l’organització terrorista els va subministrar cocaïna a canvi d’armes. Les indagacions,
segons l’escriptor i periodista amenaçat per la màfia, desmenteixen “el
moralisme d’ETA”, ja que demostren que l’organització terrorista
“tractava amb cocaïna per finançar-se”.

[De les agències]

L’actualitat torna a situar la banda basca en el centre de l’interès informatiu, amb la facilitat acostumada, però aquesta vegada amb una empenta extra: el cinquantè aniversari de la fundació d’ETA, que se suposa que va tenir lloc el 31 de juliol de 1959. Dos dies abans de la feliç efemèride, ETA fa petar una bomba davant la casa-quarter de la Guàrdia Civil de Burgos, mentre 120 dels seus residents dormien, i no en va morir cap de miracle; l’endemà, dijous passat, en fa esclatar per control remot una altra enganxada als baixos d’un cotxe conduït per dos guàrdies civils joves, que van morir a l’acte.
Les condemnes de rigor aquesta vegada van ser un pèl més accentuades: el ministre Rubalcaba (que per cert també feia anys un dia d’aquests, déu n’hi do!) assegura que el final d’ETA, que són una colla de “criminals embogits”, no serà “ni dialogat ni negociat”, sinó que vindrà de l’actuació policial i de la deslegitimització social: “O desiste ETA o le haremos desistir”, va dir, així de clar.
El segon accent li va posar el Parlament basc, en l'”homenatge institucional” que va fer als dos agents morts i en el marc del qual el conseller d’Interior, Rodolfo Ares, es va refermar en les declaracions del ministre, en el sentit que no hi haurà final negociat d’ETA i que “els terroristes cauran per l’acció policíaca, de jutges i fiscals,
per la cooperació internacional i per la unitat dels demòcrates”.
I el tercer i més retrunyidor va venir de la persona del rei d’Espanya, Don Juan Carlos, que arribava justament dissabte a Palma de Mallorca per passar-hi les vacances d’estiu, com tenen per costum ell i la seva família, i va dir tot just desembarcar que “a los terroristas de ETA seguiremos dándoles en la cabeza, hay que combatirlos hasta acabar con ellos”…
Atenció a les paraules del cap d’Estat i de l’exèrcit i amo del negoci…!

<!–

Atenció, sí. Parem-hi atenció, perquè tenen suc.
El senyor rei, com a amo del negoci, reclama la desaparició de la banda terrorista, la mateixa que la màfia italiana diu sense embuts que els és tan útil perquè distreu l’opinió pública i aquesta deixa de fixar-se en ells…
I a Espanya què? A qui és útil aquesta banda d’imbècils anomenada ETA? Que distreu l’atenció està fora de dubte: només s’ha de veure la repercussió que ha tingut a tot el món sobretot l’atemptat de Palmanova (molt propera al castell on tenen instal·lada la seva residència els Borbons, per cert), en plena temporada turística.
Ells, aquesta banda d’imbècils armats, es pensen que criden l’atenció mundial sobre la causa nacional basca, és clar. Però allò que fan en realitat és distreure l’atenció mundial, i sobretot l’espanyola, que deixa de centrar-se en la qüestió política de la causa nacional basca per centrar-se en la pàgina de successos tràgics en què al capdavall la converteixen. Cada vegada, a cada atemptat, el drama humà, com és natural, tapa la qüestió política.
És més, la seva consecució, la trista conquesta d’ETA en el camp de la política és donar arguments precisament a tots els que van contra l’emancipació de la nació basca: “els suposats gudaris no són més que uns vulgars assassins”, argumenten. I no és veritat, colla d’imbècils?
¿Què més han aconseguit, aquesta tropa fantasmal, en el terreny polític, que és el que se suposa que els importa? (Cal no oblidar que ells es consideren “el braç armat” de la causa, al qual deu correspondre un hipotètic “braç polític”).
Doncs han aconseguit que, emparats en el dolor, l’escàndol i la santa indignació de la ciutadania i de la classe política, l’aparell politico-jurídic de l’Estat espanyol s’hagi empescat una llei de partits amb la qual ha posat fora de combat (polític) tota l’escatainada esquerra abertzale, i que a redós d’aquesta desaparició hagi aparegut a Euskadi un estrambòtic govern de coalició PP-PSOEE, dos partits que, si tenen alguna cosa en comú, són les ganes de cruspir-se viva l’esquerra abertzale i tot allò que sigui abertzale, i aviat tot allò que sigui o sembli basc…
També han aconseguit, per la famosa regla del tres espanyola, que els altres nacionalismes peninsulars, i particularment el català, siguin sospitosos de les mateixes o similars intencions criminals ocultes…
Però sobretot, allò que han aconseguit i aconsegueixen és que NO ES PARLI del negoci, que es distregui l’atenció i que la gent no es fixi en allò en què no s’ha de fixar, que és LA MANERA COM RUTLLA Espanya, la manera com el gran cap i tots els seus fidels servidors porten els llibres de comptabilitat de l’Estat…
A veure, un moment. Que ningú es pensi que jo ara i aquí estic comparant i insinuant que el negoci estatal és un negoci mafiós. De cap manera. La màfia italiana és una organització il·legal, que opera fora de la llei, extorquint la gent que treballa i explotant-los i que amb els beneficis que n’obté fa per manera que els lletrats i legisladors operin a favor seu, corrompent doncs la vida pública.
No. El negoci espanyol és legal, està emparat per l’estat de dret i per una exemplar constitució que diu que tots els ciutadans espanyols, sense distinció, estan sota la seva protecció, i sota la sobirana protecció del rei (que tanmateix, com a amo del negoci, és també el cap de l’exèrcit i aquest té la missió de salvaguardar la unitat del negoci passi el que passi).
No té res a veure, doncs, una cosa amb l’altra i no hi ha punt de comparació possible. Els 20.000 milions d’euros que l’Estat espanyol s’emporta cada any de Catalunya (30.000 M€ en el conjunt dels PP CC, aquest país que “no existeix”) per quedar-se’ls i gastar-los en les seves cosetes són diners perfectament legals: no es tracta de cap operació mafiosa ni res d’això, no és pas un robatori, sinó un transvasament solidari de recursos. Que quedi clar.

I tornant a la màfia i al curset sobre finançament del terrorisme a què ens hem referit a l’entradeta, les agències de notícies informaven que Antonio Camacho, per la seva banda, considerava
que “encara queda molt per fer” en la lluita contra el crim
organitzat i per això en els propers anys, va dir, s’incorporaran 800
especialistes més per a les unitats d’intel·ligència i operatives de la Policia
i la Guàrdia Civil,
i es duplicaran els grups especialitzats.


El “número dos” d’Interior va subratllar
el nombre de detencions relacionades amb el crim organitzat des de 2004: més de
23.000 (només l’any passat van ser arrestades 5.676 persones), i més de 4.200
milions d’euros incautats.


Camacho va advertir del perill d’aquestes
organitzacions “molt sofisticades”, “sense manies” a l’hora d’usar qualsevol mitjà per aconseguir els seus fins i que es mouen amb “una
certa desimboltura en l’escenari global”.


Unes organitzacions, incloses les terroristes, que
en la seva opinió han comprès a la perfecció com funciona l’escenari de la
globalització, i que en les últimes dècades han augmentat considerablement el
seu camp d’actuació.

A la inauguració del curset també hi va acudir Aurelio Martínez, president de l’ICO, l’organisme que patrocina el curs, que va assenyalar que
els paradisos fiscals acumulen almenys 10 bilions d’euros i que el frau fiscal
suma ja 7.000 milions d’euros.
_____________________________________

[_{Imatge de l’entradeta: dibuix del genial JAP, a El Punt, 3/8/09}]