L'Hereu Riera

«Hi ha aquest programa de Barça TV que es diu La nit del lloro i
que és una pura delícia. Cada nit a les 22 h toca parlar del Barça, fer
bullir l’olla amb aquella alegria…»
Així comença un article hiperbòlic, que subscric plenament (sobretot la part on parla de les dues conductores del programa, que jo hauria fet encara més hiperbòlica!), de Toni Vall a l’Avui d’aquest mateix divendres.
Doncs aquesta nit de divendres, essent vigília del partit del segle entre l’Irreal Madrid i el Barça, que serà més disputat que mai, atesa la situació de tots dos equips a dalt de tot de la classificació de la lliga regular, la cadena de TV del FC Barcelona ha passat el partit del clàssic de fa quatre temporades, en què el Barça li va endossar un 0-3 al rival, a casa seva mateix, tan endimoniadament jugat per l’equip de Frank Rijkaard i tan incontestable, que el públic blanc va aplaudir els jugadors blaugranes. En aquell onze hi havia VValdés, Oleguer Presas, Puyol, Iniesta, Ronaldinho, Deco, Eto’o, Gio, Márquez, Edmilson, Xavi, Sylvinho…, un conjunt que, com han comentat els de Barça TV, “sabien a què jugaven”. I en el del Madrid, l’incombustible Iker Casillas acompanyat de Roberto Carlos (marededéu!, quasi ni me’n recordava…), Sergio Ramos, Pin-Pan Guti, Hellguera, Zidane, Beckam, Salgado, Robinho, etc. Un grapat de jugadors que junts feien un grapat de milions d’euros pagats -com el conjunt d’ara- bitllo-bitllo, bitllet a bitllet, pel famós senyor Florentino ACS Pérez, que ocupava plaça de president a la llotja, al costat de Joan Laporta, igualet igualet que demà -avui-, veient com el seu equip era repassat i ben repassat per onze galifardeus del perifèric equip de la mediterrània i catalana ciutat de Barcelona.
Aquest dissabte, més.

(To be continued…)

[_{Verònica Sanz al timó de la nau… D’on surten, aquestes presentadores
tan guapes a les téles d’aquest nostre país?}]

«Hi ha aquest programa de Barça TV que es diu La nit del lloro i
que és una pura delícia. Cada nit a les 22 h toca parlar del Barça, fer
bullir l’olla amb aquella alegria. Cada nit és una festa, un castell de
focs amb tres tertulians que diuen, parlen, riuen i fabulen. Potser hi
ha dies en què poques reflexions noves es poden fer però ja ho sabem que
el relat és infinit i dóna per a això i per a molt més. Verònica Sanz i
Xantal Llavina en són les presentadores i cada nit es reparteixen la
conducció de la tertúlia i l’entrevista de després. Fa goig veure-les,
tan ben vestides i maquillades, sempre somrients a l’altura de les
circumstàncies de la cerimònia que oficien. Estem a les vostres ordres.
Digueu i maneu i us serà concedit.

…

»Trobo que hi hauria d’haver més programes com aquest. La tele no està
gaire ben servida de tiberis hedonistes, de minuts de festa i joia, de
saníssima bacanal. Hi ha qui es pensa que fer bona televisió és saber
fer un bon informatiu, un reportatge al·lucinant i dues o tres sèries
ben parides. I sí, així és. Però fer bona televisió també vol dir saber
riure, saber evadir-se, improvisar, dir animalades, encadenar hipèrboles
com catedrals i quedar-se tan ample. Aquí també hi ha una veritat,
amics meus. També així es construeix un edifici, amb fonaments
d’entusiasme i parets de formigó il·lusionat. Quan comencem a
entendre-ho serem una mica més feliços. Serà llavors quan hi veurem més
clar i tot ho sabrem mesurar. Serà llavors quan amb una riallada
explicarem el món».

Oh lé lé, oh là là, ser del Barça és lo millor q hi ha!!!!