El Cau de l'Ós Bru de Taradell

Escric això quan la Mercè va fent les darreres passes i la campanya electoral és a punt de començar el seu darrer dia. Ho escric amb la tranquil·litat de qui ha dipositat ja el seu vot i aquest només espera arribar a la Mesa corresponent del Reina Violant de Gràcia.

Tot això ho dic per deixar constància que no fujo del país per eludir els meus deures polítics, ans al contrari, me n’allunyo temporalment per a veure’l en perspectiva.

O, potser, ni això. Marxem a Andalusia, hi tenim mitja família, i amics, i un aniversari a celebrar. Marxem il·lusionats i sense por. Marxem amb el deure complert i, en el meu cas, amb la impressió d’haver viscut la campanya més estranya de la història de les democràcies occidentals.

M’explico: des dels inicis de la mateixa, des de la seva estranya gestació en el vodevil de llistes – ara, única; ara, sense polítics; ara, amb polítics; ara, …- i en el menyspreu dels partits del règim, m’ha semblat que els polítics feien campanya per engreixar el vot del rival. Crec, com deia en Trinitro a twitter, que aquesta campanya serà estudiada justament per aquest fet.

I el més greu de tot plegat és que, el dia 28, els que se les han dit de l’alçada d’un campanar, hauran d’asseure’s en un mateix espai, posar projectes damunt la taula i convèncer als seus votants que, el pacte resultant, no és una traició, sinó un pas més cap a la consecució de l’objectiu final.

Jo, indecís fins a posar la papereta dins del sobre, entre CSQEP i la CUP, he patit la guerra de trinxeres entre dues visions polítiques tan properes que s’han de diferenciar a base de menysprear o acusar a l’altre, enlloc de marcar programa propi i acabar dient allò de “allà on som iguals, pactarem; allà on som diferents, trobarem espais de trobada” i és que Catalunya ja hagués pogut ser més badalonina que barcelonina en aquest cas.

Parlar per parlar, hi afegeixo que Junts Pel Si em recorda un xic als Castellers de Vilafranca. Són “els millors” i s’ho creuen, però han d’anar en compte que el 27S no sia el seu Sant Fèlix de torn. Si així fos, qui seria la Vella de torn? C’s? CSQEP? Potser Unió, el PP o el PSC?

Segueixo parlant per parlar, com ho fan bona part dels polítics que, agafats a contrapeu, han internacionalitzat unes eleccions autonòmiques fins al punt de fer-les fonamentals.

Acabo per dir que, passi el que passi, la Catalunya que coneixem, ja no serà mai més igual.

Apa!